Els accidents de treball, són una lacra en ocasions evitable i estic d’acord en que s’han de prendre totes les mesures possibles per assegurar la seguretat del s treballadors. Un exemple de sistema que pot resultar molt útil és aquest nou invent que si hagués existit abans molta gent encara conservaria els dits. M’ha cridat molt l’atenció, com el dispositiu és capaç de diferenciar entre la fusta o un element possiblement humà i la rapidesa amb la que actua. Esperem doncs que això no trigui massa en convertir-se en un Standard i comenci a evitar desgràcies ben aviat.
Les consultes relacionades amb l’antivirus, són sens dubte una constant entre els companys i coneguts, que com és normal volen assegurar-se la millor protecció al preu més econòmic tot i que en ocasions això no és fàcil de trobar.
Circulen gran quantitat de còpies pirata d’aquests productes, però jo desaconsello utilitzar-les, per varies i obvies raons, així que el que faré serà recomanar-vos uns quants softwares antivirus “gratis” que són totalment legals.
Aquests Antivirus, s’actualitzaren i analitzen el nostre PC igual que qualsevol altre dels que coneixem i per el que jo he pogut veure, en ocasions no tenen res a envejar als seus germans de pagament.
Parlo del nou anunci del Ministeri de cultura espanyola en contra de la pirateria. Jo no entraré a defensar ni a criminalitzar aquesta pràctica, però el que si faré serà criticar aquest anunci sensacionalista, fals i roí que intenta equiparar una persona que es descarrega una cançó a casa seva, amb un delinqüents, mal educat i mala persona, capaç d’assassinar nens o atropellar àvies.
Trobo l’anunci un insult a la intel•ligència del personal i si tinguessin dos dits de front el que haurien de fer és retirar-lo i currar-se un espot amb cara i ulls que si ens mostrés la imatge real de la pirateria i les seves conseqüències.
Tots coneixem les campanyes en contra dels accidents de transit, que encara que dures i cruentes les acceptem per què sabem que la realitat de les carreteres és aquesta, però el voler convertir en monstres les sargantanes, no cola i l’exercici de demagògia i falsedat que suposa aquest anunci, només el converteix en la riota del personal.
Com a mostra, adjunto el tall d’un capítol de la genial sèrie The IT Crow (Los Informaticos) per què el compareu amb l’anunci del Ministeri. Digueu-me si hi ha gaire diferència.
Aquests dies he tingut força feina i una de les principals causes, ha estat la redistribució de portàtils, que m’ha portat a formatar-ne o reinstal•lar-ne un bon nombre. Aquesta tasca no és pas excepcional i m’atreviria a dir que la tinc prou automatitzada, però aquesta última tongada, m’he trobat amb un problema o error dels que jo considero greu i molest . Aquest és un d’aquells “marrons” que donen la raó a la munió de crítics que té Microsoft.
El bug l’he vist amb portàtils IBM, Dell i Toshiba, així que no és pot dir que sigui implícit d’una sola marca i s’ha produït tant amb restauracions de fàbrica com amb instal•lacions netes .
El problema: Windows XP Service Pack 2, aplicacions Microsoft instal•lades o no, (és indiferent). Apliquem Service Pack 3 descarregat de la web de Microsoft, s’instal•la correctament i tot sembla funcionar a la perfecció, reiniciem, fem proves i els sistema està correcte. Fem Windows Update per així acabar de fer les actualitzacions crítiques de Windows, entre elles Internet Explorer 7, les revisions es van aplicant fins que arribem a l’Explorer, aquest dona error, tanca la seva instal•lació i ens suggereix molt amablement que reiniciem i ho tornem a provar, com és lògic fer això no soluciona res i ens trobem amb un equip actualitzat al 100% que no permet instal•lar l’Explorer 7.
Buscant solucions:Microsoft a través de la seva web, suggereix varies possibles solucions, jo les he provar totes i en un dels casos m’ha funcionat el mètode “D” de l’article, però en la majoria, he estat jo qui manualment s’ha dedicat a modificar permisos en les claus de registre tot i el risc que això suposa.
El Consell: El millor que podeu fer, és instal•lar l’Explorer 7 abans que el Service Pack 3 , de no fer-ho així us podeu trobar amb aquest molest “marron” que almenys per el que a mi respecta, em suposa una inútil pèrdua de temps.
La Conclusió: Tots els sistemes operatius fallen, si un usuari de Mac diu que aquest no té mai cap problema, està mentint, si un Linuxero diu que el pingüí és infalible, també us enganya, però el que si és cert, és que Microsoft comet errades massa greus amb un sistema operatiu que ens cobra a preu d’or, això és el tipus de problemes que donen mal nom a Microsoft i de retruc a tots els informàtics.
Com molts de vosaltres ja sabreu, l’Iphone, no incorpora sintonitzador de ràdio, això per els que com jo ens declarem amants d’aquest mitjà és una greu mancança. Per sort, tenim alguna possibilitat de resoldre aquest problema a mitges i dic a mitges, per què la única manera de fer-ho serà aprofitant el servei d’streaming a través d’Internet. Existeixen varies aplicacions, que ens poden ajudar a sintonitzar les nostres emissores de ràdio, però en aquest cas la que jo he triat és “FStream” que podrem trobar gratuïtament tant a través del Itunes, com del APP Store del nostre telèfon. “FStream” a diferència d’altres, s’instal•la sense emissores predefinides, per tant serem nosaltres qui incorporarem les desitjades, d’una manera molt similar a com o faríem per afegir “Favorits” a un navegador.
Aquesta no és una mala solució per a poder gaudir de la nostra emissora predilecte, sempre i quant ens trobem sota la cobertura d’una xarxa wifi, ja que si volem fer-ho a traves de EDGE o 3G, el consum de dades pot ser força elevat i no trigaríem massa en assolir el límit preestablert en la majoria de contractes de dades, o sigui que de moment ens haurem de limitar a utilitzar-lo en àrees on puguem gaudir de connexió ADSL.
Aquí us deixo l’adreça de connexió d’algunes de les meves emissores predilectes.
Jo em vaig criar amb l’MS-DOS i he anat “mamant” els sistemes operatius de Microsoft des de la versió 4.01 i d’això en fa ja uns quants dies. Per aquesta raó cada vegada que vull gratar una mica el Linux, em torno boig per a trobar o recordar-ne les comandes i la seva sintaxi. Per sort he trobat aquesta pàgina, que recull tot un seguit de “xuletes” imprescindibles, la majoria en format PDF que poden resultar molt interessants per a gent que com jo és esclau de Microsoft. La web en qüestió és el bloc de un tal Scott Klarr .
Pd. Això més que un post és un apunt personal.
Vist a Genbeta
Cada dia utilitzem més serveis dels anomenats 2.0, Gmail per el correu electrònic, Twitter com a minibloc, Facebook de xarxa social, del.icio.us per a marcadors, Last.Fm per el nostre perfil musical o Google Reader com a lector de feeds. Mantenir-te actiu i al dia de tots els teus serveis en ocasions pot ser molt complicat o impossible, ja que per a fer-ho hem d’obrir 15 pàgines, és per això que s’agraeix alguna eina que ens ajudi a tenir una visió global i centralitzada del nostre “Jo virtual”.
Una de les webs que ofereix aquest tipus de servei, és netvibes.com, una molt bona aplicació que ens integra tots aquests entorns i molts d’altres de manera molt gràfica i amigable. Netvibes, ens proveeix de tot tipus de plugins per a tots ells i els complementa amb una pila d’aplicacions que poden ser força útils, ja sigui un calendari, una llista de tasques o les previsions meteorològiques. De moment la web en qüestió encara té algunes mancances, però estic segur que si els seus creadors treballen amb el tema, podrem gaudir una boníssima eina que ens podria facilitar substancialment la vida a Internet.
Pd. Gràcies a Manel Casals, que va ser qui em va recomanar aquesta web.
Sovint rebem correus on ens asseguren que si el reenviem rebrem diners per fer-ho, o que a Microsoft subvencionarà l’operació d’aquell pobre nen malalt. Deixeu-me que us digui que tots aquests missatges són una enganyifa, mai ni Microsoft ni ningú ha pagat per enviaments de correu.
Aquestes absurdes cadenes de missatges, només serveixen per alimentar les llistes de correu “basura”. Cada vegada que és reenvia un mail d’aquest, estem regalant als Spammers la nostra adreça, la dels destinataris i tota la resta que venen escrites en el cos del missatge. Fixeu-vos que sempre us arriben amb una llista de 500 correus d’altre gent, que són fàcilment procesables i utilitzables per a fer llistes d’enviament.
Existeixen un parell de pràctiques recomanables, que ens evitaran contribuir a l’alimentació dels Spammers.
1.- Eliminar les adreces que queden en el cos del missatge.
Com podreu veure, en el cos del missatge queden les adreces dels enviaments anteriors. El millor que podem fer, és esborrar-ho tot, excepte el contingut real
2.- No escriure les adreces dels destinataris al camp “Para” i fer-ho en el “CCO”.
Al escriure tota una llista d’adreces en el camp “para”, tothom pot veure els destinataris, en canvi si ho escrivim en l’apartat CCO,” que significa : Con copia oculta” cadascú només podrà veure la seva pròpia adreça.
Avui he rebut dos correus idèntics, que venien de dos companys, els dos prometien diners i premis que un famós supermercat ens pagaria si reenviàvem el missatge a tots els nostres contactes. Per això m’he decidit a escriure aquest article, tot esperant que almenys serveixi per què el pròxim dia, no piqui tanta gent.
En general, les botigues online, són llocs molt segurs on comprar i sempre que he realitzat una transacció en ells així ha estat, per tant no tocaré aquest tema i simplement em centraré en la compra/venta entre particulars ja sigui a Ebay o Segundamano. En aquests dos portals, les transaccions s’acostumen a realitzar entre particulars, així que molts lladres i estafadors, han trobat en aquestes webs la manera d’omplir-se les butxaques. De totes maneres, jo els he utilitzat en repetides ocasions i seguint aquestes normes de moment mai he tingut cap problema.
1.- Si una cosa es massa barata per a ser veritat, segurament no ho es.
La mateixa frase ho diu tot, però cal recordar-ho, ja que en molts casos ofertes molt sorprenents ens poden fer picar creien que hem trobat el gran “xollo”. Ningú regala duros a quatre peles, així que desconfieu dels mega preus. (Ho sento, però un Iphone 3G de 16Gb lliure, no val 200€.)
2.- Desconfieu de les males traduccions.
No es gents estrany veure anuncis amb una mala traducció de la llengua espanyola, l’experiència em diu que en la majoria dels casos no són de fiar. També es recomanable contactar amb l’anunciant i veure si es capaç de respondre per si sol o per fer-ho utilitza el traductor de Google amb les conseqüents errades idiomàtiques.
3.- Desconfieu d els venedors que casualment es troben fora del país.
Una de les excuses mes comuns per evitar les transaccions en mà, es que el venedor es troba fora del país. No se per què, però s’ha posat de moda dir que el paio es troba a Itàlia.
4.- No realitzeu mai cap mena de transacció utilitzant Western Union.
Molts venedors proposen el pagament mitjançant Westerns Union, assegurant que es un mètode de pagament segur. Western Union, només fa transaccions econòmiques de A a B i no es responsabilitza de que el venedor envií res a canvi. Així que es molt senzill per a l’estafador, poder rebre un bons diner a canvi de res.
5.- A poder ser busca venedors amb proximitat geogràfica.
Si el venedor es troba a prop, no ha de tenir cap inconvenient en realitzar l’intercanvi en mà, ja que així s’eviten els transportistes i tots dos podeu assegurar la transacció.
6.- Cotrareenvols es un bona opció.
Per a un particular el contrareenvols ha de ser una bona opció, ja que tu podràs pagar havent vist el producte i ell s’assegura obtenir els dines un cop s’ha entregat el material.
7.- Si alguna cosa no pinta bé, és millor no arriscar-se.
Aquí es on entra el teu instint, es preferible perdre una bona compra a ser estafat, així que intenta ser objectiu i evita les compres de risc, ja que d’altre banda el producte et pot acabar costant molt car.
Bé, de moment això es tot el que us puc dir, espero que aquesta mini guia us resulti útil i que contribueixi a evitar aquest tipus d’estafes que per desgràcia, també existeixen a Internet.
Si teniu altres tècniques o sugeriments estaré encantat de incloure-les en el post si me les feu arribar.