aEsquis Weblog

Tant especial que quant la policia el persegueix el tiu surt corrents a refugiar-se a la seva habitació. El “delinqüent” en qüestió, no és més que un nen de 7 anys, que va robar el cotxe dels seus pares perquè no volia anar a missa. Jo en moltes ocasions hauria volgut fer el mateix, però a la seva edat em conformava amb la “bici”

Obs: No us sembla que aquest “nano” té més traça al volant que molta gent que porta anys conduint?

L’SGAE continua fent punts per a caure’ns simpàtics i van un pas més enllà, reclamant 45.000€ a la marató de TV3 en concepte de drets d’autor per la música i actuacions que s’hi van dur a terme.

Com tots vosaltres ja sabreu, la marató és un acte altruista que la cadena realitza cada any per aquestes dates a fi de recollir diners per a diferents causes, enguany la campanya ha estat per a combatre les malalties mentals greus i com sempre les xifres de participació han estat espectaculars, acostant-se als 6 milions d’euros.

Tots els participant, ho fan de manera desinteressada i artistes, musics o cantants hi cedeixen els drets de les seves actuacions. Però sembla que no tothom ho té ben entès, ara resulta que les sangoneres de l’Sgae, llancen els seus llargs tentacles sobre el pot i ROBEN part de la recaptació.

Segons l’Sgae ho fan, perquè ho han fet cada d’any i ni la festa ni el CD se n’han escapat mai. Argumenten també que ells només són l’òrgan recaptatori i que per tant és deuen als seus socis (Però els aristes no n’havien cedit els drets?). Bonica explicació vinguda d’una colla de sangoneres, que només fan que provocar-nos mes ganes de connectar l’Emule i baixar-nos la primera merda espanyola que corri per la xarxa.

No entenc com el govern de l’estat dona permís i poder a una organització mafiosa com l’Sgae, que s’omple les arques a base de cànons injustos, però el pitjor de tot és la manca de transparència, ja que no sabem ni qui forma part d’aquesta “cosa nostra” ni com és reparteixen les fortunes que es cobren.

Jo com a queixa o protesta, deixaré aquí aquest link de Dilandau, des de on podreu escoltar i baixar tota la música que vulgueu sense pagar un duro a aquesta colla de miserables.

En general, les botigues online, són llocs molt segurs on comprar i sempre que he realitzat una transacció en ells així ha estat, per tant no tocaré aquest tema i simplement em centraré en la compra/venta entre particulars ja sigui a Ebay o Segundamano. En aquests dos portals, les transaccions s’acostumen a realitzar entre particulars, així que molts lladres i estafadors, han trobat en aquestes webs la manera d’omplir-se les butxaques. De totes maneres, jo els he utilitzat en repetides ocasions i seguint aquestes normes de moment mai he tingut cap problema.

1.- Si una cosa es massa barata per a ser veritat, segurament no ho es.

La mateixa frase ho diu tot, però cal recordar-ho, ja que en molts casos ofertes molt sorprenents ens poden fer picar creien que hem trobat el gran “xollo”. Ningú regala duros a quatre peles, així que desconfieu dels mega preus. (Ho sento, però un Iphone 3G de 16Gb lliure, no val 200€.)

2.- Desconfieu de les males traduccions.

No es gents estrany veure anuncis amb una mala traducció de la llengua espanyola, l’experiència em diu que en la majoria dels casos no són de fiar. També es recomanable contactar amb l’anunciant i veure si es capaç de respondre per si sol o per fer-ho utilitza el traductor de Google amb les conseqüents errades idiomàtiques.

3.- Desconfieu d els venedors que casualment es troben fora del país.

Una de les excuses mes comuns per evitar les transaccions en mà, es que el venedor es troba fora del país. No se per què, però s’ha posat de moda dir que el paio es troba a Itàlia.

4.- No realitzeu mai cap mena de transacció utilitzant Western Union.

Molts venedors proposen el pagament mitjançant Westerns Union, assegurant que es un mètode de pagament  segur. Western Union, només fa transaccions econòmiques de A a B i no es responsabilitza de que el venedor envií res a canvi. Així que es molt senzill per a l’estafador, poder rebre un bons diner a canvi de res.

5.- A poder ser busca venedors amb proximitat geogràfica.

Si el venedor es troba a prop, no ha de tenir cap inconvenient en realitzar l’intercanvi en mà, ja que així s’eviten els transportistes i tots dos podeu assegurar la transacció.

6.- Cotrareenvols es un bona opció.

Per a un particular el contrareenvols ha de ser una bona opció, ja que tu podràs pagar havent vist el producte i ell s’assegura obtenir els dines un cop s’ha entregat el material.

7.- Si alguna cosa no pinta bé, és millor no arriscar-se.

Aquí es on entra el teu instint, es preferible perdre una bona compra a ser estafat, així que intenta ser objectiu i evita les compres de risc, ja que d’altre banda el producte et pot acabar costant molt car.

Bé, de moment això es tot el que us puc dir, espero que aquesta mini guia us resulti útil i que contribueixi a evitar aquest tipus d’estafes que per desgràcia, també existeixen a Internet.

 Si teniu altres tècniques o sugeriments estaré encantat de incloure-les en el post si me les feu arribar.