aEsquis Weblog

Vist a la llumenera de Nova York

Aquests dies he llegit uns quants articles on és debatia o s’explorava la condició racial del nou fenomen mediàtic mundial, aquest no és altre que Barack Obama, el nou president dels Estats Units de qui tothom espera tant. Personalment em cau simpàtic, però no me’n declaro pas admirador i les esperances que tinc dipositades en ell són moderades, potser degut a decepcions reiterades en la política dels últims anys. Però dit això, m’ha cridat l’atenció el debat provocat per l’ascendència del nou president, un pare kenià de pell fosca i una mare americana de pell blanca , converteixen a Barack en negre per a uns i blanc per els altres.

En el bloc d’un kenià que viu als Estats Units, he pogut llegir un interessant article que reproduïa una discussió entre ciutadans afroamericans i ell mateix sobre aquest tema, dos dels afroamericans defensaven que Barack era negre, per el sol fet de tenir un dels progenitors d’origen africà, mentre que un altre l’etiquetava com a no negre, ja que els seus orígens no eren els d’un esclau de l’àfrica occidental i que per tant no podia ser negre (Raonament que no he acabat d’entendre). L’últim home, deia que Barack no és una cosa o una altre, si no les dues, dir que és negre, seria negar o liquidar al 50% de la seva sang blanca, el mateix passaria si afirmem que Barack és només blanc, així que per ell Obama és blanc i és negre, interessant teoria que al meu parer és la mes encertada, ja que com molt bé argumentava aquest senyor: De on surt l’equació negre+blanc=negre?

De fet en el últim cens electoral americà, més de 6.000.000 de votants, marquen més d’una casella en l’apartat de raça, això vol dir que es consideren multiracials, són ciutadans que no volen renunciar a una de les seves ascendències, personalment crec que és la opció mes vàlida.

Per anar acabant, diré que estic segur de que cadascú tindrà una opinió sobre aquest tema i aquesta és una qüestió que no té una resposta única i correcta, així que deixaré que tothom pensi que vulgui ja, que com sempre s’ha dit: Per gustos colors.

Barack Obama

El món s’ha paralitzat, tots hem d’estar pendents de l’efecte Obama i mal que em pesi, jo hi estic contribuïnt. N’estic més que fart de veure i llegir articles i històries sobre Barack Obama. Sembla que aquest home sigui el nou profeta, tot deu s’ha  rendit als seus encants molt abans de que demostri res de res nomès per el fet de ser de color. Per què caram hem de donar tanta rellevancia mediatica i social al president dels Estats Units, quant a casa tenim tota la bogada per fer? Quant les empreses petroleres i armementístiques americanes l’apretin, invadirà alguna nació amb escases defenses com han fet tots els seus predecesors, de fet l’economia mundial es basa en això. Obama, és un gran polític, un grandissim polític, però a part d’això, què més en podem dir? Ser un gran polític, és una virtut o un defecte? Si ens regim per al que sempre sens han ensenyat, allò que ens deien de ser sincers, intentar fer el bè, millorar com a persones, etc, etc, la resposta és que no, dificilment un polític arriba al cap damunt cumplint questes doctines, així que permeteume que dubti del nou president dels Estats Units. També he de dir que volfria en aquesta ocasió estar equivocat i haver-me d’empassar les meves paraules, però dubto molt que Obama canvii res en aquest circ de mones que és la política mundial i si no temps al temps.