aEsquis Weblog

En l’article anterior he comentat que algunes de les cares de Nova York no han complert les expectatives, en el meu cas em va decepcionar un xic la nostra visita a l’Ittle Italy i seguidament us explicaré el perquè. Jo només puc parlar de la nostra experiència, algú pot dir que estic generalitzant, però això es el que ens varem trobar.

La nostra arribada al barri prometia ja que coincidia amb les festes de San Gennaro, assenyalades a les guies com a d’obligada visita i així ho varem fer. El barri oferia un aspecte immillorable, ple de banderes italianes, paradetes de menjar al carrer i la sintonia del padrino als altaveus, però era tot màrqueting. La majoria dels oferents que varem trobar allà en realitat eren Hispans que tenien menys d’italià que jo, fins al punt que al dirigir-me amb aquest idioma a ells, creien que jo si que ho era.

Dos dies d’alimentació a base de fast food i “basura” en general, ens havien regirat l’estomac, de manera que havíem dipositat totes les nostres esperances en els restaurants d’estil Italià d’aquella zona.
Un Hispà ens va convèncer per a seure en un dels restaurant que oferia plats de pasta, pizza i carns a la brasa a uns preus força raonables i així ho varem fer, però amics, estic segur que si serveixen a un verdader Italià com ens van servir a nosaltres, allò acaba en “Vendetta”. El plat de l’Elena tenia un aspecte digne de fotografia, una mini ració d’espaguetis mal posats i presentats en un costa del plat, donaven mes impressió d’haver-hi caigut que no pas d’haver estat servits. Una ampolla d’aigua oberta i tapada amb un got de plàstic (On es vist que et serveixin l’aigua oberta!!!), la carn del segon plat sobre especiada al mateix temps que insípida i sosa, la manca d’un pa demanat i promès i el servei deplorable d’un cambrer amb molt poques ganes de treballar, em van desencantar d’aquella zona.

Tot el comentat anteriorment em va fer prometre d’escriure aquest article a la meva arribada. Sé que no és bo generalitzar i possiblement varem anar a parar a un mal lloc i en un mal moment, però el què a mi respecta, difícilment em tornaran a veure per aquella zona i més després d’assabentar-me que la majoria d’italians de Nova York realment els podem trobar en una zona del barri Bonxs, tot això i l’esmenta’t anteriorment, deixen l’Ittle Italy al meu entendre com a un enganya giris.