aEsquis Weblog

Infinty Ward s’ha tornat a superar i no s’ha limitat a  maquillant un producte que ja era més que bo,  cosa que si va fer  Treyarch en l’anterior edició. Call of Duty Modern Warfare 2  representa un salt i una evolució dins la saga. El seu online, manté tot allò que el va dur a ser una llegenda, a més d’un gran nombre de millores i opcions suplementàries que al meu entendre el converteixen en el millor shooter que s’hagi vist mai.

En aquesta versió el llistat d’armes a escollir s’ha ampliat substancialment i no només això si no que la llista de complements i personalitzacions per a cadascuna d’elles s’ha multiplicat per tres. A més de les ja conegudes mires de punt vermell, dels silenciadors o les mires AOG, ara podem trobar mires amb sensors tèrmics, mires 3D o detectors de batec que mostren en una pantalleta els enemics pròxims. Tant extensa és aquesta varietat que resulta complicat trobar dos jugadors dins la mateixa partida amb la mateixa arma.

Novetats també en la àmplia llista d’avantatges que a base de baixes podem anar millorant fins a portar a la categoria de Pro, com per exemple maraton, que et permet esprintar infinitament i en la versió Pro superar els obstacles més ràpid o Comando, que et dona més abast en el cos a cos i en la versió Pro t’immunitza a les caigudes.

Les ratxes de baixes també han canviat i ja no es limiten a Vat, Bombardeig i helicòpter, ara a mida que anem pujant de nivell i aconseguint fites o PIX, es van des bloquejant les opcions de ratxa que podrem seleccionar. Torretes de metralladores que disparen automàticament, un avió Hercules AC-130 del que en podem controlar la metralleta o una bomba nuclear que acaba la partida matant a tota cuca viva si aconseguim 25 baixes, són només algunes de les opcions que podem triar.

Les modalitats de joc online mantenen tos els formats de l’anterior edició, Todos contra todos, Combate a muerte por equipos, Guerra terrestre, Dominación o Buscar y destruir es mantenen amb les mateixes regles de joc. A destacar la nova modalitat captura la bandera afegida a petició popular i una estranya modalitat de joc en 3era persona a la que personalment no hi trobo massa la gràcia.

Els mapes són extensos i rebuscats, molt diferents els uns dels altres i amb centenars d’amagatalls des de on emboscar a l’enemic. Nuclis urbans plens d’edificis amb múltiples plantes i sostres explorables, estepes nevades o zones desertitzades i fins i tot un aeroport amb terminal, pistes i avions inclosos, són només alguns dels escenaris que podrem trobar. Aquesta amalgama afavoreix la utilització de diferents tipus d’armes, ja que un subfusell no resulta igualment efectiu en una batalla dins un casc urbà on la majoria d’encontres són a curta distància que en mapes més planers on l’enemic es sol trobar a centenars de metres de distància. Destacar també la interactivitat dels mapes, ja que pràcticament tot reacciona a les nostres bales i cops de ganivet. Podem trencar els vidres d’una finestra, fer volar unes caixes per els aires, explotar un camió o matar a unes pobres gallines engabiades.

Aquests són al meu modest entendre alguns dels aspectes a destacar d’aquesta nova entrega. Per suposat per als ja coneixedors del joc també comentar que intel•ligentment Infinity Ward ha mantingut els sistemes de puntuació online amb els conseqüents rangs, millores i possibilitats de *prestigis, tot això sumat ha donat com a resultat un joc sublim, que ve a superar el que era insuperable.

*Prestigis: consisteix en que un cop arribats al màxim nivell de joc, podem entrar en l’anomena’t mode prestigi, perdent armes i avantatges per a començar de nou amb una insígnia que acredita en quina de les 10 possibles voltes ens trobem

Anteriors

Call of Duty 4 Modern Warfare – Quin vici !!!
Call of Duty 5 World at War, primeres impressions.

Adjunto aquí aquest mini joc, on hem de portar la boleta vermella fins a casa tot esquivant les trampes i obstacles del camí.

Ull que enganxa.

Després del salt.

Continua llegint la resta de l’entrada »

De tots és sabuda la meva passió per aquest joc, doncs ja he analitzat el Modern Warfare i el World at War des d’aquesta web anteriorment. Abans de res voldria explicar que la saga Call of Duty, no només pertany a una firma, si no que dos grups de treball diferents, desenvolupen cadascun el seu propi projecte. Modern Warfare és fill de Infinity Ward i World at War de Treyarch, això fa que sigui possible comptar amb un nova entrega del joc anualment als voltants de cada Novembre. Som molts els que pensem que és millor el producte Infinity i de fet el Modern Warfare és el millor joc al que mai m’he viciat. Aquest Novembre toca el Modern Warfare 2 o Call of Duty 5, que ja ha despertat una gran expectació, de moment ens hem de acontentar amb les 4 imatges que Infinity puntualment va alliberant, així que de moment deixaré aquí el primer tràiler oficial per a començar a fer dentetes.

Natal és el nom que rep aquest nou projecte de consola que desenvolupa Microsoft. Es tracta d’una revolució, ja que seria la primera que no utilitza comandaments. Personalment no comparteixo massa aquesta filosofia de joc, ja que si un es vol moure, és molt millor sortir a fer-ho al carrer i no pas davant d’una tele, però he de reconèixer que el vídeo de presentació és força impactant i obre un bon ventall de possibilitats, així que estaré al cas per a veure com evoluciona.

PD. Tal i com he llegit en alguna pàgina web, a veure qui és el guapo que té una sala d’estar amb les dimensions recomanades.

Sóc edicte a la saga Call of Duty i en sóc des del primer dia que vaig provar una de les seves versions amb Xbox (La que no era 360). El COD4 Modern Warfare, ha estat sens dubte el joc que més hores m’ha robat i m’atreveixo a dir que de moment és el millor shoter de la història, però la saga continua i des de fa un parell de setmanes, ja podem gaudir del COD 5 WaW, la nova entrega, que promet ser igual o millor que l’anterior. Després d’haver dedicat unes quantes hores a la nova versió, ja m’atreveixo a donar-ne les primeres impressions.

El mode història, és com a la versió anterior força senzill i entretingut, l’argument va combinant la conquesta de Berlin per part de les tropes Russes amb l’atac a Japó dut a terme per l’exèrcit americà durant la segona guerra mundial. Aquesta modalitat de joc, no és excessivament llarga i la podem completar amb unes 6 o 7 hores, sempre depenent de l’habilitat que tingui cadascú.

Més després del salt

Continua llegint la resta de l’entrada »