Cada dia que passa trobo la programació vespre/nit més soporífera i menys atractiva, és per això que m’he enganxat a un bon nombre de sèries gràcies a Internet. Algunes d’elles estan vives i en plena temporada, d’altres ja s’han acabat deixant orfes a tota un colla de viciats. Aquest és el cas de Los Soprano, per el meu gust la millor que he vist fins al moment.

En aquesta primera llista en destacaré 3, de les que me’n declaro fan incondicional, sé que molta gent no hi estarà d’acord i fins i tot algun fan de Lost, o d’alguna altre s’ofendrà, però com es sol dir en català, per a gustos, colors.

Los Soprano.

Los Soprano és una sèrie Americana de HBO que durant sis meravelloses temporades, narra la vida i miracles de Anthony Soprano i tots els que l’envolten. Anthony, és el capo d’una família mafiosa de New Jersey i arrenca amb la visita d’aquest a una psicòloga després de patir un atac de pànic, una relació metge pacient que és prolongarà durant les sis temporades donant molt de Joc.

La sèrie no és un monòleg i tot i que el pes de James Gandolfini (Anthony Soprano) és terrorífic, hi ha un bon grapat de personatges que podria destacar i que resulten molt ben desenvolupats i interpretats, tals com Carmela (La dona d’Anthony), Christopher Moltisanti o Pol Goltieri. Un consell, no convé agafar massa apreci a cap dels personatges, ja que als guionistes no els va tremolar gens el pols, ja enteneu que vull dir.

La història mostra tant les grandeses com les misèries de les dues famílies d’Anthony, la mafiosa i la de sang, combinant el glamour de la vella escola, amb la baixesa i “cutresa” d’un grapat de criminals.

Assassinats, però no gratuïts i encertadament dosificats, traïcions, drogues, joc, prostitució, etc, etc… Et mantenen enganxat capítol a capítol, sempre a l’expectativa de com és resoldrà la situació.

El final de la saga a la sisena temporada va deixar milions d’orfes amb una sola pregunta: I ara què? Què hi ha després de Los Soprano? Podeu pensar que sóc un exagerat, potser si o potser no, però no sóc l’únic que ho va pensar, prova d’això és el pelegrinatge que reben indrets tant emblemàtics de la sèrie com el mític Bada Bing.

Jo li poso un 10

Californication

Hank Moody, és un escriptor d’èxit amb talent, que migra la seva vida des de Nova York a Los Angeles, allà es separa de la seva dona i converteix la seva vida en un cúmul de despropòsits.

Amb altres dosis de Sexe, alcohol i auto destrucció, Hank és dibuixa com un personatge altament ocurrent i sarcàstic, sempre amb la millor frase a punt sigui quina sigui la situació.

Carregada de moments surrealistes i delirants, la sèrie resulta molt fresca, i tot i que no es pot catalogar dins el gènera d’ humor, jo la gaudeixo com un “eneano” a Euro Disney.

Destacable el paper de David Duchovny (Mulder de Expediente X) interpretant a Hank Moody, paper molt llunyà dels què li havia pogut veure fins ara, però que li encaixa a la perfecció fins el punt de fer-te pensar que ell en realitat podria ser així.

La sèrie passa per la 3a temporada i aquesta setmana és va emetre el 7è capítol als Estats Units, jo la segueixo en versió original subtitulada, però si això us fa mandra, podeu començar per les dues primeres, que si existeixen doblades.

Jo li poso un 7,5

Dexter

M’encanta, m’encanta la idea d’un assassí en sèrie que en el fons és un bon paio, aquesta és la descripció i el resum principal que podem fer de Dexter.

Dexter explica la història d’un especialista en restes de sang que treballa per el departament de policia de Miami, amb la peculiaritat de que ell mateix és un assassí en sèrie amb desenes de víctimes a les seves espatlles. Mancat de sentiments o remordiments, Dexter és regeix per un estricte codi imposat per el seu ja desaparegut pare, que veient la inclinació i ànsia incontrolable d’aquest per matar li marca les directrius que hauran de complir totes les seves víctimes, han d’haver matat algú i haver-ne sortit indemnes.

Un dels aspectes que està més ben treballat, és la veu en off del protagonista, que en tot moment ens permet sentir en veu alta el que pensa Dexter, ideal i necessari ja que el 99% del temps tot el que diu o fa, és pura actuació.

La sèrie es troba a la 4a temporada i aquest diumenge a USA és va emetre el 7è capítol així que com podeu endevinar, també l’estic seguint en VO subtitulada, de nou si sou una mica mandrosos per llegir, podeu trobar les tres primeres doblades en espanyol.

Jo li poso un 8

Bé i fins aquí aquesta llista, com ja he comentat segurament molts no hi estareu d’acord i us agradaria veure entre aquesta selecció alguna de les que vosaltres mateixos esteu seguint, per això estic obert a recomanacions. De fet arran d’una d’elles, m’estic iniciant en The Wire, la que diuen és la predilecte del mateix Obama, només estic al 5è capítol de la primera temporada així que de moment no en parlaré, potser li tocarà en un futur post.

Pd. Un record per a Friends, la relació Chandler – Joey, és ja mítica

Altres Posts

• La polèmica sobre el parlar “xava” del Serrallonga.
• La Diva de “El quinto elemento”
• A l’hora de sancionar també hi haurà descoordinació?
• Art
• Llista d’antivirus gratuïts
• Theodore Robert “Ted” Bundy – Nascut per matar
• Un Robot practicant Pankour
• El nen amb menys coordinació del món
• Vivint entre lleons
• L’home mico