Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d’una festeta d’aquelles que tant ens agraden, i és que no hi millor manera de passar un Dissabte que compartint música, calçots, botifarra i rialles amb una bona colla d’amics.
Vull agrair al Joan i la Sara per la seva hospitalitat, sense deixar també d’esmentar a tots aquells que han treballat per què aquesta calçotada fos tot un èxit.
Resulta que dissabte passat varem anar a jugar a Paintball amb els amics, jo no hi havia anat mai, però ja m’havien parlat de lo doloroses que poden arribar a ser aquelles boletes si t’enxampen d’aprop. Durant tota la partida, em vaig mantenir a una distància prudencial dels meus contrincants per evitar disgustos, però resulta que l’últim joc de la tarda, no era precisament un encontre, si no que es tractava de la caça del conill i a mi em va tocar el dubtós honor de fer de conill (Ves que no fos per què aquest cap de setmana em caso). El joc en qüestió era senzill, tots els meus amics armats amb les escopetes a la part superior del camp i jo tot sol, a pèl, a la part inferior. Cada xiulet de l’instructor m’obligava a esprintar d’una banda a l’altre intentant evitar ser massacrat per les desenes de boletes que aquells desaprensius em disparaven, els 7 o 8 cops vaig esprintar amb totes les meves forces i em van servir per a no rebre massa càstig, però això em va passar factura física, estava tant cansat que m’ofegava i l’instructor encara volia que voltés d’una banda a l’altre. Totalment esgotat em vaig refugiar darrera un palet on aquella colla de lladres, incomplint les normes em van afusellar sense miraments, des de una distància d’uns 7 o 8 metres. Les boles feien mal de veritat i va ser així com una d’elles, em va deixar una dolorosíssima marca al braç, que avui 10 dies després encara es pot apreciar. Tot i que aquella colla de cabr…. sense escrúpols em van deixar fet una coca, vull aprofitar aquest post per agrair-los el comiat que em van preparar, ja que entre tots ens ho varem passar molt bé. Moltes gràcies companys.
Entrades (RSS)