Viure a la falda del Montseny és un privilegi que no fa massa temps he començat a valorar, tenir aquesta meravellosa extensió de natura a un “tiro” de pedra de casa, no te preu. El divendres em trobava apalancat a casa mirant la tele novel•la de torn quant el sol de la finestra em va recordar que cruel i estúpid era tancar-se a casa i no gaudir de l’entorn en un dia tant fantàstic com aquest. Així que agafant el Quad vaig enfilar cap el pla de la barraca. El camí que vaig agafar em va deixar un grapat de imatges que he volgut compartir amb tots vosaltres. Figueroles, el pantà, Font pomereta, el Pla de la barraca, el Brull o les Illes, són només alguns dels fantàstics recons per els que la meva particular excursió va transcórrer. Volia acompanyar quest article amb un mapa del recorregut, però no he trobat una manera prou encertada per fer-ho, així que de moment deixo aquí les fotos de la travessia per a que tots els que en vulgueu gaudir.
Arxiu de la Categoría “viatges”
Doncs així és, ja hem tornat de les nostres vacances a Sardenya. Hem estat sis dies a l’illa del coral, 2 a l’alguer i la resta voltant per la costa Esmeralda. L’Alguer és segurament la ciutat amb més encant de les que hem visitat, posseeix un centre històric força bonic, moltes torres de l’antiga muralla i parts força ben conservades. Els carrers són estrets i plens de botigues on comprar bijuteria de corall o ampolles del típic Mirto ( un licor Sardo ). Potser sorprèn l’abundància de banderes i referències catalanes en una illa italiana. En català podem trobar els noms dels carrers, cartells de festa major, alguna botiga, etc etc. Hem coincidit també amb gent que encara el parla i per a ser sincers mes dels que ens pensàvem. La costa Esmeralda és la part nord oriental de l’illa, famosa per a les seves platges de sorra blanca amb aigües turquesa, platges que en realitat són precioses i gens massificades. No costa gaire anar a parar a una caleta escarpada entre les roques on poder plantar la tovallola a dos dits de l’aigua i prendre el sol amb molta tranquil•litat. L’illa però al meu entendre, també té força inconvenients, la brutícia en general sorprèn moltíssim, la conducció dels italians imprudent i salvatge, els abusius preus de bars i restaurants, el poc encant dels pobles de la costa que a diferència de la costa brava semblen no tenir història i estàn una mica mancats “turistitzats” (ull a l’expressió, je, je). Bé, la nostra valoració del l’illa és positiva, hem fet molt sol i platja que en realitat era la única cosa que buscàvem. Avisar també que almenys a principis de Setembre no espereu trobar molt moviment, ja que a part de paltja, algun paisatge o un bon plat de pasta, no hi havia massa cosa més a fer.
Salut !!!
|

No m’en surto, a una setmana justa de marxar cap a Sardenya en busca d’unes més que merescudes vacances, em trobo reclòs a casa acabant de fer net d’unes angines que m’han privat de la penúltima setmana d’agost. No tenia vacances, per tant no me les ha perjudicat, però això de quedar-me tancat a casa no és lo meu, podríem dir que sóc un “gato callejero” i quedar-me escarxofat al llit o al sofà no és ni de bon troc el meu pla perfecte. La meva única aspiració ara mateix és estar al 100% i no recaure, ja que Dissabte hem d’agafar un avió direcció al que esperem siguin unes bones vacances.
A tots ens agrada i ens va bé de tant en tant una sortideta per a carregar les piles. Nosaltres aquest cap de setmana ho hem fet, hem anat a Platja d’Aro una de les destinacions més populars de la Costa Brava, un privilegi a poc mes d’una hora de casa on sempre ve de gust treure el cap. Aquest indret tot i ser una clara destinació per a tota classe de turisme, ha aconseguit que per els seus carrers encara circuli més producte nacional que no pas d’estranger, cosa cada vegada més difícil en una costa com la nostra. Hem estat en un Aparthotel que estava força bé, dues habitacions, un menjador amb cuineta, bany força digne i una piscineta fantàstica. Potser no són les vacances somiades, però passar el dia en una caleta, sopar en una terrassa veient passar la gent i petar la xerrada amb els amics amb un Mojito als dits, potser no té preu
Si, si, Demà divendres cap al vespre, sortirem direcció a Londres, la màgica ciutat. Realment aquest viatge ha estat tota una sorpresa, ja que es tracta d’un regal que ens han fet els amics, això es el que mes valor té. Tot va començar amb la festa calçotada en una masia de St. Jaume de Viladrover, allà tota la colla ens varem reunir per menjar, beure, escoltar música i fer ” L’indiu ” en general, però de cop i volta psst!!! Silenci que anem a fer un joc. Ens varen començar a donar cartolines a l’Helena i a mi, proves en les que ens queia algún que altre regalet, nosaltres amb cara de incrèduls no sabíem que carai estava passant. I finalment en la última prova ens varem trobar el gran regal, un viatge a Londres amb tots els gastos pagats. Gràcies a tots.
Entrades (RSS)