aEsquis Weblog

Finalment avui he entès aquesta expressió

Infinty Ward s’ha tornat a superar i no s’ha limitat a  maquillant un producte que ja era més que bo,  cosa que si va fer  Treyarch en l’anterior edició. Call of Duty Modern Warfare 2  representa un salt i una evolució dins la saga. El seu online, manté tot allò que el va dur a ser una llegenda, a més d’un gran nombre de millores i opcions suplementàries que al meu entendre el converteixen en el millor shooter que s’hagi vist mai.

En aquesta versió el llistat d’armes a escollir s’ha ampliat substancialment i no només això si no que la llista de complements i personalitzacions per a cadascuna d’elles s’ha multiplicat per tres. A més de les ja conegudes mires de punt vermell, dels silenciadors o les mires AOG, ara podem trobar mires amb sensors tèrmics, mires 3D o detectors de batec que mostren en una pantalleta els enemics pròxims. Tant extensa és aquesta varietat que resulta complicat trobar dos jugadors dins la mateixa partida amb la mateixa arma.

Novetats també en la àmplia llista d’avantatges que a base de baixes podem anar millorant fins a portar a la categoria de Pro, com per exemple maraton, que et permet esprintar infinitament i en la versió Pro superar els obstacles més ràpid o Comando, que et dona més abast en el cos a cos i en la versió Pro t’immunitza a les caigudes.

Les ratxes de baixes també han canviat i ja no es limiten a Vat, Bombardeig i helicòpter, ara a mida que anem pujant de nivell i aconseguint fites o PIX, es van des bloquejant les opcions de ratxa que podrem seleccionar. Torretes de metralladores que disparen automàticament, un avió Hercules AC-130 del que en podem controlar la metralleta o una bomba nuclear que acaba la partida matant a tota cuca viva si aconseguim 25 baixes, són només algunes de les opcions que podem triar.

Les modalitats de joc online mantenen tos els formats de l’anterior edició, Todos contra todos, Combate a muerte por equipos, Guerra terrestre, Dominación o Buscar y destruir es mantenen amb les mateixes regles de joc. A destacar la nova modalitat captura la bandera afegida a petició popular i una estranya modalitat de joc en 3era persona a la que personalment no hi trobo massa la gràcia.

Els mapes són extensos i rebuscats, molt diferents els uns dels altres i amb centenars d’amagatalls des de on emboscar a l’enemic. Nuclis urbans plens d’edificis amb múltiples plantes i sostres explorables, estepes nevades o zones desertitzades i fins i tot un aeroport amb terminal, pistes i avions inclosos, són només alguns dels escenaris que podrem trobar. Aquesta amalgama afavoreix la utilització de diferents tipus d’armes, ja que un subfusell no resulta igualment efectiu en una batalla dins un casc urbà on la majoria d’encontres són a curta distància que en mapes més planers on l’enemic es sol trobar a centenars de metres de distància. Destacar també la interactivitat dels mapes, ja que pràcticament tot reacciona a les nostres bales i cops de ganivet. Podem trencar els vidres d’una finestra, fer volar unes caixes per els aires, explotar un camió o matar a unes pobres gallines engabiades.

Aquests són al meu modest entendre alguns dels aspectes a destacar d’aquesta nova entrega. Per suposat per als ja coneixedors del joc també comentar que intel•ligentment Infinity Ward ha mantingut els sistemes de puntuació online amb els conseqüents rangs, millores i possibilitats de *prestigis, tot això sumat ha donat com a resultat un joc sublim, que ve a superar el que era insuperable.

*Prestigis: consisteix en que un cop arribats al màxim nivell de joc, podem entrar en l’anomena’t mode prestigi, perdent armes i avantatges per a començar de nou amb una insígnia que acredita en quina de les 10 possibles voltes ens trobem

Anteriors

Call of Duty 4 Modern Warfare – Quin vici !!!
Call of Duty 5 World at War, primeres impressions.

Enèsim vídeo de un rus borratxo que s’aplana la cara, i és que ja se sap que el vodka es molt dolent per les dents.

Doncs això, 300.000 ocellets tots juntets i a l’estil coreografia

Semblen una gran taca de “Xapapote”

PD. Qui s’ha dedicat a contar-los?

Doncs això, des de fa un parell de diries ja podem veure Seva, Taradell o Tona, a nivell de carrer amb el Google Street View, això ho podem fer des de Google maps buscant la nostra població i acostant el zoom al màxim.

Apa doncs, tots a buscar casa nostre a veure si hi veiem el cotxe.