aEsquis Weblog » General

Més val tard que mai

Albert Esquis — Tue, 18 Oct 2011 06:41:30 +0000

Altres Posts

La Diva de “El quinto elemento”

Albert Esquis — Fri, 05 Feb 2010 13:24:25 +0000

No pensava que això fos possible.

Altres Posts

I Love New York

Albert Esquis — Wed, 20 Jan 2010 13:17:25 +0000

Em fascina aquesta ciutat

Posts Relacionats

Calçotada amb els amics a Fontanellas

Albert Esquis — Sun, 17 Jan 2010 23:13:32 +0000

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d’una festeta d’aquelles que tant ens agraden, i és que no hi millor manera de passar un Dissabte que compartint música, calçots, botifarra i rialles amb una bona colla d’amics.

Vull agrair al Joan i la Sara per la seva hospitalitat, sense deixar també d’esmentar a tots aquells que han treballat per què aquesta calçotada fos tot un èxit.

El vídeo amb les imatges de la Festa

Aquí podeu veure les fotos.

Posts Relacionats

Whos´s da man

Albert Esquis — Mon, 30 Nov 2009 16:36:34 +0000

Altres Posts

La puta d’oros

Albert Esquis — Mon, 23 Nov 2009 11:33:02 +0000

Finalment avui he entès aquesta expressió

Posts Relacionats

Call of Duty Modern Warfare 2 primeres impressions

Albert Esquis — Thu, 19 Nov 2009 07:07:44 +0000

Infinty Ward s’ha tornat a superar i no s’ha limitat a maquillant un producte que ja era més que bo, cosa que si va fer Treyarch en l’anterior edició. Call of Duty Modern Warfare 2 representa un salt i una evolució dins la saga. El seu online, manté tot allò que el va dur a ser una llegenda, a més d’un gran nombre de millores i opcions suplementàries que al meu entendre el converteixen en el millor shooter que s’hagi vist mai.

En aquesta versió el llistat d’armes a escollir s’ha ampliat substancialment i no només això si no que la llista de complements i personalitzacions per a cadascuna d’elles s’ha multiplicat per tres. A més de les ja conegudes mires de punt vermell, dels silenciadors o les mires AOG, ara podem trobar mires amb sensors tèrmics, mires 3D o detectors de batec que mostren en una pantalleta els enemics pròxims. Tant extensa és aquesta varietat que resulta complicat trobar dos jugadors dins la mateixa partida amb la mateixa arma.

Novetats també en la àmplia llista d’avantatges que a base de baixes podem anar millorant fins a portar a la categoria de Pro, com per exemple maraton, que et permet esprintar infinitament i en la versió Pro superar els obstacles més ràpid o Comando, que et dona més abast en el cos a cos i en la versió Pro t’immunitza a les caigudes.

Les ratxes de baixes també han canviat i ja no es limiten a Vat, Bombardeig i helicòpter, ara a mida que anem pujant de nivell i aconseguint fites o PIX, es van des bloquejant les opcions de ratxa que podrem seleccionar. Torretes de metralladores que disparen automàticament, un avió Hercules AC-130 del que en podem controlar la metralleta o una bomba nuclear que acaba la partida matant a tota cuca viva si aconseguim 25 baixes, són només algunes de les opcions que podem triar.

Les modalitats de joc online mantenen tos els formats de l’anterior edició, Todos contra todos, Combate a muerte por equipos, Guerra terrestre, Dominación o Buscar y destruir es mantenen amb les mateixes regles de joc. A destacar la nova modalitat captura la bandera afegida a petició popular i una estranya modalitat de joc en 3era persona a la que personalment no hi trobo massa la gràcia.

Els mapes són extensos i rebuscats, molt diferents els uns dels altres i amb centenars d’amagatalls des de on emboscar a l’enemic. Nuclis urbans plens d’edificis amb múltiples plantes i sostres explorables, estepes nevades o zones desertitzades i fins i tot un aeroport amb terminal, pistes i avions inclosos, són només alguns dels escenaris que podrem trobar. Aquesta amalgama afavoreix la utilització de diferents tipus d’armes, ja que un subfusell no resulta igualment efectiu en una batalla dins un casc urbà on la majoria d’encontres són a curta distància que en mapes més planers on l’enemic es sol trobar a centenars de metres de distància. Destacar també la interactivitat dels mapes, ja que pràcticament tot reacciona a les nostres bales i cops de ganivet. Podem trencar els vidres d’una finestra, fer volar unes caixes per els aires, explotar un camió o matar a unes pobres gallines engabiades.

Aquests són al meu modest entendre alguns dels aspectes a destacar d’aquesta nova entrega. Per suposat per als ja coneixedors del joc també comentar que intel•ligentment Infinity Ward ha mantingut els sistemes de puntuació online amb els conseqüents rangs, millores i possibilitats de *prestigis, tot això sumat ha donat com a resultat un joc sublim, que ve a superar el que era insuperable.

*Prestigis: consisteix en que un cop arribats al màxim nivell de joc, podem entrar en l’anomena’t mode prestigi, perdent armes i avantatges per a començar de nou amb una insígnia que acredita en quina de les 10 possibles voltes ens trobem

Anteriors

Call of Duty 4 Modern Warfare – Quin vici !!!
Call of Duty 5 World at War, primeres impressions.

Posts Relacionats

El balanci com a mètode d’aplanament facial

Albert Esquis — Wed, 18 Nov 2009 07:23:17 +0000

Enèsim vídeo de un rus borratxo que s’aplana la cara, i és que ja se sap que el vodka es molt dolent per les dents.

Posts Relacionats

300.000 ocells volant junts

Albert Esquis — Mon, 16 Nov 2009 07:35:34 +0000

Doncs això, 300.000 ocellets tots juntets i a l’estil coreografia

Semblen una gran taca de “Xapapote”

PD. Qui s’ha dedicat a contar-los?

Altres Posts

Seva i comarca, ja són a Google Street View

Albert Esquis — Wed, 11 Nov 2009 13:02:38 +0000

Doncs això, des de fa un parell de diries ja podem veure Seva, Taradell o Tona, a nivell de carrer amb el Google Street View, això ho podem fer des de Google maps buscant la nostra població i acostant el zoom al màxim.

Apa doncs, tots a buscar casa nostre a veure si hi veiem el cotxe.

Posts Relacionats

Sèries

Albert Esquis — Tue, 10 Nov 2009 23:47:44 +0000

En l’anterior post ja us vaig comentar que tenia ganes d’escriure alguna “coseta” sobre series i avui que el Barça – Cultura Leonesa m’ho permet, m’he decidit a fer-ho.

Cada dia que passa trobo la programació vespre/nit més soporífera i menys atractiva, és per això que m’he enganxat a un bon nombre de sèries gràcies a Internet. Algunes d’elles estan vives i en plena temporada, d’altres ja s’han acabat deixant orfes a tota un colla de viciats. Aquest és el cas de Los Soprano, per el meu gust la millor que he vist fins al moment.

En aquesta primera llista en destacaré 3, de les que me’n declaro fan incondicional, sé que molta gent no hi estarà d’acord i fins i tot algun fan de Lost, o d’alguna altre s’ofendrà, però com es sol dir en català, per a gustos, colors.

Los Soprano.

Los Soprano és una sèrie Americana de HBO que durant sis meravelloses temporades, narra la vida i miracles de Anthony Soprano i tots els que l’envolten. Anthony, és el capo d’una família mafiosa de New Jersey i arrenca amb la visita d’aquest a una psicòloga després de patir un atac de pànic, una relació metge pacient que és prolongarà durant les sis temporades donant molt de Joc.

La sèrie no és un monòleg i tot i que el pes de James Gandolfini (Anthony Soprano) és terrorífic, hi ha un bon grapat de personatges que podria destacar i que resulten molt ben desenvolupats i interpretats, tals com Carmela (La dona d’Anthony), Christopher Moltisanti o Pol Goltieri. Un consell, no convé agafar massa apreci a cap dels personatges, ja que als guionistes no els va tremolar gens el pols, ja enteneu que vull dir.

La història mostra tant les grandeses com les misèries de les dues famílies d’Anthony, la mafiosa i la de sang, combinant el glamour de la vella escola, amb la baixesa i “cutresa” d’un grapat de criminals.

Assassinats, però no gratuïts i encertadament dosificats, traïcions, drogues, joc, prostitució, etc, etc… Et mantenen enganxat capítol a capítol, sempre a l’expectativa de com és resoldrà la situació.

El final de la saga a la sisena temporada va deixar milions d’orfes amb una sola pregunta: I ara què? Què hi ha després de Los Soprano? Podeu pensar que sóc un exagerat, potser si o potser no, però no sóc l’únic que ho va pensar, prova d’això és el pelegrinatge que reben indrets tant emblemàtics de la sèrie com el mític Bada Bing.

Jo li poso un 10

Californication

Hank Moody, és un escriptor d’èxit amb talent, que migra la seva vida des de Nova York a Los Angeles, allà es separa de la seva dona i converteix la seva vida en un cúmul de despropòsits.

Amb altres dosis de Sexe, alcohol i auto destrucció, Hank és dibuixa com un personatge altament ocurrent i sarcàstic, sempre amb la millor frase a punt sigui quina sigui la situació.

Carregada de moments surrealistes i delirants, la sèrie resulta molt fresca, i tot i que no es pot catalogar dins el gènera d’ humor, jo la gaudeixo com un “eneano” a Euro Disney.

Destacable el paper de David Duchovny (Mulder de Expediente X) interpretant a Hank Moody, paper molt llunyà dels què li havia pogut veure fins ara, però que li encaixa a la perfecció fins el punt de fer-te pensar que ell en realitat podria ser així.

La sèrie passa per la 3a temporada i aquesta setmana és va emetre el 7è capítol als Estats Units, jo la segueixo en versió original subtitulada, però si això us fa mandra, podeu començar per les dues primeres, que si existeixen doblades.

Jo li poso un 7,5

Dexter

M’encanta, m’encanta la idea d’un assassí en sèrie que en el fons és un bon paio, aquesta és la descripció i el resum principal que podem fer de Dexter.

Dexter explica la història d’un especialista en restes de sang que treballa per el departament de policia de Miami, amb la peculiaritat de que ell mateix és un assassí en sèrie amb desenes de víctimes a les seves espatlles. Mancat de sentiments o remordiments, Dexter és regeix per un estricte codi imposat per el seu ja desaparegut pare, que veient la inclinació i ànsia incontrolable d’aquest per matar li marca les directrius que hauran de complir totes les seves víctimes, han d’haver matat algú i haver-ne sortit indemnes.

Un dels aspectes que està més ben treballat, és la veu en off del protagonista, que en tot moment ens permet sentir en veu alta el que pensa Dexter, ideal i necessari ja que el 99% del temps tot el que diu o fa, és pura actuació.

La sèrie es troba a la 4a temporada i aquest diumenge a USA és va emetre el 7è capítol així que com podeu endevinar, també l’estic seguint en VO subtitulada, de nou si sou una mica mandrosos per llegir, podeu trobar les tres primeres doblades en espanyol.

Jo li poso un 8

Bé i fins aquí aquesta llista, com ja he comentat segurament molts no hi estareu d’acord i us agradaria veure entre aquesta selecció alguna de les que vosaltres mateixos esteu seguint, per això estic obert a recomanacions. De fet arran d’una d’elles, m’estic iniciant en The Wire, la que diuen és la predilecte del mateix Obama, només estic al 5è capítol de la primera temporada així que de moment no en parlaré, potser li tocarà en un futur post.

Pd. Un record per a Friends, la relació Chandler – Joey, és ja mítica

Altres Posts

Seinfeld parlant sobre Blackberrys i Iphones

Albert Esquis — Wed, 04 Nov 2009 07:07:07 +0000

Recordeu a Jerry Seinfeld?

Darrera aquella gran serie hi havia un gran còmic, un tipus d’aquells capaç de convertir en ridícules la majoria de les nostres accions quotidianes. Aquest vídeo és part d’una entrevista al late night de Conan O’Brien que tampoc és coix i no pot fer més que partir-se la caixa escoltant com Seinfeld se’n fot dels usuaris de Blackberry i Iphone.

Se que el vídeo és molt antic, però em venia de gust deixar-lo aquí.

Per cert, ja que he esmentat a Seinfeld i la seva antiga sèrie, em ve de gust un dia d’aquest comentar-vos les que jo us recomanaria, així que aviat toca tabarra.

Posts Relacionats

Les males arts de la Camorra Napolitana

Albert Esquis — Fri, 30 Oct 2009 07:10:12 +0000

Itàlia veu commocionada com les càmeres enregistren un assassinat dut a terme per part de la Camorra Napolitana. La víctima Mariano Bacioterracino un delinqüent especialitzat en robatoris s’havia guanyat força enemics entre la màfia, per suposadament haver tingut relacions amb la dona d’un capo, és executat a la porta d’un bar.

Imatges molt impactants

Altres Posts

Frontflip de 6 metres

Albert Esquis — Thu, 29 Oct 2009 07:28:57 +0000

Si busqueu una miqueta podreu veure centenars de vídeos d’il•luminats castigant-se l’esquena contra el terra tot intentant fer un volta a l’aire. Aquest no és el cas del protagonista de les imatges, capaç de fer un front flip tot superant una distància de 6 metres.

Molaria que aquesta fos una nova disciplina olímpica, no?

Altres Posts

Aparcant en vertical

Albert Esquis — Thu, 29 Oct 2009 07:22:14 +0000

I el tio fot el camp, com qui no vol la cosa, sort que a USA hi han càmeres per tot arreu.

Posts Relacionats

Fent esmaixades (mates), amb només 1,72 metres d’alçada. Fàcil, fàcil

Albert Esquis — Wed, 28 Oct 2009 07:16:52 +0000

Impressionant el que és capaç de fer aquest paio amb “només” 1,72 metres d’alçada. Jo que només faig un parell de centímetres menys que ell sempre m’he excusat en l’alçada per no arribar a fer “mates”, ara veig que eren només excuses i que em faltava alguna cosa més.

Per cert, també m’agradaria veure aquest personatge practicant salts d’alçada o d’allargada en una pista d’atletisme, ja que vist el vist, podem estar davant del primer cas real d’home puça.

Altres Posts

Les 10 coses que no s’han de fer jugant a golf

Albert Esquis — Tue, 27 Oct 2009 08:14:01 +0000

O millor si, així potser seria una mica més distret.

Posts Relacionats

L’home mico

Albert Esquis — Mon, 26 Oct 2009 08:08:26 +0000

Aquest paio es diu Aka Jyotiraj, té 23 anys , viu a l’Índia i puja per les parets amb una rapidesa que ja la voldria l’Spiderman, ara que també és possible que qualsevol dia el veiem en un altre vídeo amb el cap obert.

Posts Relacionats

Maradona, l’últim patriota

Albert Esquis — Fri, 23 Oct 2009 07:07:24 +0000

Posts Relacionats

Pot un pit distorsionar l’espai/temps i la matèria a l’estil Matrix?

Albert Esquis — Fri, 23 Oct 2009 06:47:08 +0000

Photoshop Fail

A l’hora de fer muntatges s’ha d’estar al cas de no descuidar els detalls, si no, poden passar coses com aquesta.

Posts Relacionats

45 Brillants exemples de manipulació artística amb Photoshop

Com escapar de l’atac d’una taràntula si ets un petit gripau

Albert Esquis — Wed, 21 Oct 2009 07:19:44 +0000

Aquesta tècnica no és molt recomanable per a segons quin tipus d’animals, entre ells jo i la resta dels que tenim ossos, però si li resulta molt útil a la Oreophrynella nigra, (més comunament conegut com el petit gripau que viu a Veneçuela).

Doncs com anava comentant, quant aquest petit amfibi es veu amenaçat, replega les potes tot fent-se un farcellet, tensa la pell i es llança turó avall com si d’una pedreta més es tractés. Gràcies al poc pes i a la posició adoptada el petit gripau supera l’escomesa més o menys indemne, és clar que sempre és millor fer-se unes rascades que se l’esmorzar d’una taràntula peluda.

Aquí podeu veure com aquesta cuca sobreviu a l’atac d’una aranya molt i molt dolenta.

Posts Relacionats

Com gat i gos

Albert Esquis — Tue, 20 Oct 2009 06:09:48 +0000

Si ens diuen que es porten com gat i gos, és refereixen a això?

Mireu que he vist coses estranyes, però jo crec que aquesta s’emporta la palma.

Posts Relacionats

Avui hem vist a la Nora

Albert Esquis — Mon, 19 Oct 2009 10:53:47 +0000

Avui per primera vegada he sentit la plena emoció d’estar veient la meva filla

Altres Posts

Dia mundial de l’animal 2009

Albert Esquis — Mon, 19 Oct 2009 07:06:54 +0000

Em declaro amant dels animals i sempre que en veig imatges, no puc deixar de meravellar-me. El dia 4 d’Octubre va ser el dia mundial dels animals i el Boston Globe, ha publica un recull de fotografies per a recordar aquest dia.

Visita la galeria

Posts Relacionats

Kimi Raikkonen fa pena

Albert Esquis — Fri, 16 Oct 2009 06:05:25 +0000

Tira a una nena per terra i se’n va tant “panxu”.

Qui et va parir!!

Si jo fos la mare de la nena t’agafo per el coll. (Segurament després noto un fort dolor al cap. Tot es torna fosc)

Posts Relacionats

Has somiat mai amb aquest home?

Albert Esquis — Thu, 15 Oct 2009 06:25:38 +0000

Si has respost que si, tranquil@ no estàs sol@, ja que més de 2000 pacients psiquiàtrics de tot el món, afirmen haver somiat amb aquest home.

Tot va començar al 2006 quant el pacient d’un psiquiatre reconegut, va identificar aquesta imatge com la d’un home que havia estat apareixent recurrentment en els seus somnis. El psiquiatra va deixar la imatge sobre el seu escriptori i per sorpresa seva un altre pacient va identificar la cara com a una de les persones amb les que havia estat somiant. Cada vegada més interessat en els fets, el psiquiatre va enviar el dibuix a tots els seus col·legues per què realitzessin la mateixa prova i per si encara no estava prou encuriosit, van ser varis els que van respondre a la crida amb pacients que també havien compartit somni amb aquest desconegut.

Evidentment la història ha donat peu a un munt de teories que van des de les purament científiques a les més paranormals. A destacar també, que de moment és desconeix la identitat del propietari de la cara.

Jo no se què en pensareu vosaltres, però a mi em sona a guió perfecte per a una pel·lícula de M. Night Shyamalan

Altres Posts

Trets a 1.000.000 de fps

Albert Esquis — Thu, 15 Oct 2009 06:07:00 +0000

Impressionant vídeo on podem veure tot tipus de bales impactant contra diferents materials i tot això filmat a 1.000.000 de frames per segon. Resulta realment hipnòtic.

Posts Relacionats

Els temps han canviat.

Albert Esquis — Tue, 13 Oct 2009 11:07:10 +0000

Caram! Com ha canviat el tema.

Posts Relacionats

Les fotos de la 12a Festa del bolet 2009 a Seva

Albert Esquis — Mon, 12 Oct 2009 11:21:44 +0000

Ahir diumenge 11 d’Octubre va tenir lloc a Seva la 12a Festa del bolet, que com cada any va resultar ser un èxit d’assistència i organització, des d’aquí vull felicitar a tots els participants i organitzadors de la festa.

Si voleu veure les fotos de la festa, ho podeu fer a la meva galeria d’images

Posts Relacionats

La plasticitat del tango

Albert Esquis — Wed, 07 Oct 2009 12:19:24 +0000

El 30 se Setembre, el tango va entrar a formar part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, segons la UNESCO, per a celebrar-ho la web del Boston Globe li ha dedicat una galeria d’imatges on es mostra la passió i plasticitat d’aquest ball.

Galeria d’imatges

Posts Relacionats

L’Spanglish i olé

Albert Esquis — Wed, 07 Oct 2009 06:31:39 +0000

Diferents personatges públics de la societat espanyola, intenten balbucejar alguna cosa similar a l’anglès.

Anys de deficiència educativa i l’elecció del idioma equivocat a l’escola, han fet molt mal.

Posts Relacionats

Campanades per la grip A

Albert Esquis — Tue, 06 Oct 2009 06:07:33 +0000

Teresa Forcades a més de ser monja benedictina, és doctora especialitzada en medicina interna i doctorada en salut pública per la universitat de Barcelona, havent cursant també la seva especialitat a l’state university of New York.

Posats en situació, la Teresa, ens exposa sempre des de la seva opinió personal en base als seus coneixements que en aquest cas no són pocs, la conveniència o no d’acceptar la vacuna contra la grip A, recolzant les seves conclusions amb dades i noticies fàcilment contrastables.

En aquest vídeo se’ns donen a conèixer uns fets fins al moment no massa coneguts però al mateix temps força inquietants. Estic parlant sobre la suposada vacuna contra la grip A que a principis de Gener d’aquest any, la farmacèutica Baxter, tenia prevista distribuir per mitja Europa, 72 quilos d’aquesta vacuna van ser distribuïts a Alemanya i els seus països limítrofs, de manera excepcional i sense que estés previst un dels tècnics de laboratori a tall personal, va decidir de fer unes proves amb la nova vacuna rebuda. Les proves eres senzilles, l’únic que tenia que fer era inocular la vacuna a un grup de mosteles, però la sorpresa va ser que totes van morir en poc temps, alarmat per els resultats de les proves va decidir analitzar el compost.

La vacuna era incomprensiblement un còctel mortal que combinava virus de la grip comú, amb molt baix index de mortalitat, però de molt fàcil contagi i virus de la grip aviar, de difícil contagi, però amb una mortalitat que voreja el 60% dels infectats. Això vol dir que aquesta vacuna llesta i disposada a ser distribuïda a la població, podia convertir-se en una de les pitjors pandèmies de l’era moderna, combinant facilitat de contagi i un alt index de mortalitat.

Error?

Descuit?

Difícil de creure en uns laboratoris que han de complir els més alts índexs de seguretat.

Doncs aquesta història que us explico és només una mostra del que la Teresa ens narra en aquest vídeo altament recomanable, això no té perquè ser la veritat absoluta, però si ens dona un bon grapat de informacions, que ens pot ajudar a prendre les nostres decisions.

Jo únicament vull contribuir a difondre el missatge de la Teresa, tal i com ella demana en el vídeo.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Posts Relacionats

Impressionants imatges del tifó Ketsana a Filipines

Albert Esquis — Thu, 01 Oct 2009 12:12:59 +0000

El tifó Ketsana, va castigar durament Filipines la setmana passada deixant Manila completament inundada per les intenses pluges torrencials, dintre aquest clima de destrucció, la única cosa que la gent podia fer era agafar-se a qualsevol cosa que estigués per sobre el nivell de l’aigua. El Fotobloc del Boston Globe, mostra un impressionant recull de imatges de la catàstrofe. Us recomano donar-hi un cop d’ull.

Typhoon Ketsana – Boston Globe

Posts Relacionats

La macro performance de Black eyed peas a Chicago

Albert Esquis — Wed, 30 Sep 2009 06:22:02 +0000

Mega performace a Chicago amb el grup Black eyed peas, per la inauguració de la temporada del programa de Opra Winfrey. No entenc com es pot posar a tanta gent d’acord.

Posts Relacionats

12a Festa del bolet de Seva

Albert Esquis — Wed, 23 Sep 2009 09:34:38 +0000

El proper diumenge dia 11 d’Octubre, tindrà lloc a Seva la 12a Festa del Bolet de Seva, amb exposició de bolets, activitats infantils, tastet, concurs, actuacions al carrer, exposició de fotografies i productes autòctons.

Si voleu podeu consultar imatges i vídeos d’anys anteriors.

Vídeo 11ena Festa del bolet de Seva
Fotos 11ena Festa del bolet de Seva
Imatges 9a Festa del bolet de Seva
Ver mapa más grande

Posts Relacionats

Volem que aquest mosso treballi per a nosaltres?

Albert Esquis — Mon, 21 Sep 2009 06:41:15 +0000

Perquè això no ho ha d’oblidar mai, que treballa per a nosaltres. Si de mi depengués l’acomiadaria avui mateix, hi ha gent que no té la suficient intel·ligència i equilibri emocional per a realitzar aquesta tasca, vosaltres que hi dieu?

Vista a: De l’Holocè estant

Posts Relacionats

Avui se m’ha penjat el Firefox

Albert Esquis — Fri, 18 Sep 2009 11:53:38 +0000

Posts Relacionats

Embaràs a la seguretat social, una odissea sanitària.

Albert Esquis — Thu, 10 Sep 2009 08:01:49 +0000

Com molts de vosaltres possiblement ja sabeu si tot va bé a principis de Març, l’Elena i jo serem pares. Des d’un principi ens hem emocionat molt amb la bona nova i a tots dos ens fa molta il•lusió.

Però no tot són bones noticies, desgraciadament des del principi hem tingut molts problemes, aparentment l’embaràs evoluciona correctament, però no així l’Elena que està passant un calvari.

Tot va començar a finals del primer mes, quant van començar a aparèixer les tant molestes nàusees, en principi no varem donar massa importància al tema, ja que com per tothom és sabut, els vòmits i marejos durant els primers mesos d’embaràs són comuns.

Però mica en mica varem començar a sospitar que el nostre cas potser no era tant normal, l’Elena ho vomitava tot i no aconseguia retenir cap tipus de sòlid ni líquid més de cinc minuts,. Repetides visites a CAPs i urgències es van anar saldant amb no visites, vagues exploracions i receptes de Cariban , Primperan i derivats que eren vomitats com la resta d’aliments. Desesperats ho varem provar tot per a intentar millorar la situació, però lluny de millorar, continuàvem empitjorant mentre que cada vegada ens sentíem més ignorats i desatesos per uns serveis sanitaris que no eren capaços d’ajudar-nos.

Entre tant viatge a urgències va arribar el moment de la primera visita a la llevadora amb l’ esperança de que ella ens pogués donar el cop de mà que tant necessitàvem, però tristament ens varem trobar amb més del mateix com exemple us diré que al comentar que l’Elena havia perdut 8 quilos en una setmana, ella va respondre: Per ami com si en perd 20. Estorats, varem sortir de la visita amb la petició d’anàlisi que marca el protocol i una recepta per a fer caramels de sucre.

La sisena visita a urgències, era ja un crit d’auxili, l’Elena vomitava sang i la pèrdua de pes era ja molt evident i preocupant, molt dèbil per la manca d’aliment, portava ja dies sense tolerar cap líquid i era perceptible una forta olor d’acetona en el seu aler. L‘experiència va resultar ser sens dubte una de les més frustrants, amb tots els símptomes descrits anteriorment una de les infermeres, és va permetre la llicència de dir-nos que potser aquell no era el lloc on havíem d’acudir. Doncs em pots dir on collons hem d’anar?

Dos dies desprès de la última i traumàtica experiència la metgessa del poble, de nou ens va enviar a urgències, aquesta era la setena vegada i un altíssim índex de sucre i la recomanació d’ingrés per part de la doctora, eren la nostra carta de presentació, després de filtres i recels un ginecòleg es va dignar a mirar-se l’Elena, l’embaràs seguia aparentment correcte, però aquest cop una possible aparició de fang a la bufeta, feia creure convenient una millor exploració, finalment i després de 7 hores a urgències entre proves i sales d’observació varem saber que l’Elena patia taquicàrdia i un possible quadre de hipertiroïdisme.

Obertes les portes de l’Hospital un oportú ingrés havia arribat quant la situació ja era límit, de no haver estat prou insistents actualment potser hauríem de lamentar mals majors.

És en aquest punt quant iniciem un tractament per a les tiroides que sembla funcionar, a les 24 hores, l’Elena aconsegueix menjar i retenir per primera vegada en setmanes. El quadre sembla millorar i tot i que no es pot dir que el problema estigui solucionat si que aconseguim sortir de la situació de crisi. Entre tant, es presenta un metge a realitzar la típica inspecció rutinària de cada matí, però resulta que el pobre home no sabia ni què anava a veure, ja que sense mirar ni demanar res proposa una prematura alta, per sort la infermera li talla les ales explicant-li els motius de l’ingrés, l’home gira cua i diu adéu.

Vull destacar que mentre l’Elena va estar ingressada el tracte de tot el personal de planta, va ser sempre exemplar, és segurament la millor cara de tot aquest periple. Un grup extremadament atent i amable, ens va fer adonar que no tot era tant dolent a la sanitat pública, que hi ha gent molt bona amb moltes ganes de fer la seva feina el millor possible, després d’això no en tinc cap dubte.

Quatre dies després d’haver ingressat a l’Hospital, tot sembla estar millor, l’Elena ja menja i tot i que no ho fa amb normalitat, em passat de vomitar constantment a fer-ho un o dos cops màxim al dia, ara l’únic que ens preocupa és el tractament per les tiroides, ja que aquest medicament pot afectar al fetus, en principi no d’una manera greu, però si que s’ha de controlar i és per això que des de l’Hospital ens programen una visita amb l’endocrí i ens recomanen que un ginecòleg ens inclogui en el control d’embaràs d’alt risc. Per primer cop en mesos sembla que els metges s’han adonat que el problema de l’Elena no era un caprici d’embarassada i malgrat encara no tenim un diagnòstic en ferm, si tenim un camí a seguir per aconseguir-lo.

La pròxima visita és la de l’endocrí, és molt important que aquest s’estudiï el nostre cas, ja que com he comentat el medicament per les tiroides pot afectar al fetus. La visita amb aquest home és un rotund fracàs, ja que segons ell els anàlisis que li portem i que ens han fet al mateix hospital, no li serveixen absolutament per res, així que es limita a canviar el medicament i ens sol•licita uns nous anàlisis i una nova visita per a dintre de un mes i mig. Hòstia, però no havíem quedat que era un embaràs d’alt risc? Jo ja no entenc res, un més i mig d’espera mentre ens anem medicant per una cosa que no sabem si tenim, puta mare….

Entre tant l’Elena va tirant, encara s’aprima algun quilet més i el seu estat va canviant, pot passar dies bons on aguanta bé el matí o pot passar dies dolents on no es veu capaç de sortir del llit.

Arriba la segona visita amb la llevadora, resulta que la titular , la que ens diu que podem perdre 20 quilos durant l’embaràs, està de vacances i en el seu lloc una noia molt simpàtica ens atén molt amablement. Posada al dia de la situació programa una prova del sucre i una visita amb el ginecòleg que ens ha d’incloure en el control d’alt risc.

Arriba el dia de la prova del sucre, l’Elena es presenta a l’hospital, aprofitem que l’han de punxar per a recollir la sang que farà falta per a l’anàlisi de l’endocrí. L’Elena va en dejú tal i com li han demanat i ja està llesta quant li comenta a l’ infermera si seria un problema que vomités durant el procés, cosa bastant provable ja que dura 3 hores, la noia estranyada pregunta si durant la dieta ha vomitat. Dieta? Quina dieta? Doncs si, resulta que per a fer aquesta prova l’Elena havia de seguir una dieta de tres dies, la simpàtica llevadora no va recordar aquest petit detall, així que tal com hem vingut ens envien cap a casa. Això si, ens recorden que hem de tornar a demanar hora per fer la prova un altre dia. L’Elena va passar un dels pitjors dies que jo li recordo, el joc dels despropòsits al que estem sotmesos la minen física i mentalment.

El pròxim pas és la visita amb el ginecòleg que ens ha d’incloure en el control d’embaràs d’alt rics. Arribem a l’hospital general segona planta, tal i com la llevadora simpàtica ens ha va indicar, però oh, sorpresa, resulta que els divendres no hi han ginecòlegs. Merda, la llevadora es va equivocar i el ginecòleg no és a l’hospital general si no que hem d’anar corrents a l’ambulatori, per sort falten cinc minuts per a l’hora designada i arribem just a temps. El doctor en qüestió però, no ens pot incloure en el control ja que això s’ha de fer des de l’hospital general, així que aprofitant que som allà, ens fa una ecografia i ens confirma que l’embaràs pròpiament dit, va bé. Almenys sembla que el nostre fill no està patint aquest joc dels disbarats.

L’home es posa les mans al cap al escoltar el nostre periple i ens comenta que ara es mala època, ja que és Agost i hi ha molta gent de vacances. Perplexitat, procuraré recordar-ho i evitaré posar-me malalt a l’estiu.

De nou, el ginecòleg ens envia cap a l’hospital general on hem de sol•licitar una nova visita per a ser inclosos en el maleït control d’alt risc, hora que no ens donen fins al cap de 15 dies. Menys mal que és d’alt risc, si només fos de risc hi podríem anar amb el crio agafat de la ma.

Tercera visita amb la llevadora, la titular ha tornat i jo que ja estic una mica calentet li recito el rosari que us he esmentat anteriorment, les seves explicacions ens resulten familiars: És que a l’Agost és mala època a més a les embarassades ningú les vol tractar, són més delicades i tothom prefereix veureles de lluny. (Jo Flipo!!!).

Li demano explicacions sobre la no prova de glucosa, aquella que no ens van voler fer per no haver seguit una dieta que ningú ens va donar, la llevadora comenta que la tenien que fer igualment i que si no va ser així, segurament és culpa de la noia del laboratori que deuria ser una aprenenta en pràctiques. (No m’ho crec)
Tracte amable, calmat i mostres d’interès per el nostre cas, són les coses bones que en puc extreure de la que segurament serà la nostra última visita amb ella.

I ara mateix ens trobem en aquest punt, tenim visites programades per la setmana vinent (la 15) tot just ahir estava fregant vomitats al passadís de casa i la meva dona no tant sols no es capaç de mantenir el pes si no que encara s’ha aprimat algun quilet més.

Després de tot això comprendreu que em senti estafat i molt enfadat, he perdut tota confiança en la sanitat pública. (Puntualitzo: No en el personal que l’integra ja que considero que està ple de gent molt vàlida i esforçada per fer-ho el millor possible, però si en com està muntat el sistema).

Prego perquè tot vagi bé, confio en que la natura sigui llesta i aquest nen o nena arribi a bon port, també confio en que l’Elena sigui prou forta com per aguantar aquest mal moment, ja que com diu el meu sogre, la seguretat social es collonuda però només si t’has de morir.

Altres Posts

Les “Menguals” sobre rodes.

Albert Esquis — Thu, 20 Aug 2009 07:00:19 +0000

Tots hem sentit a parlar de la natació sincronitzada, però qui ha vist mai una competició de bicicleta sincronitzada? Jo fins avui mai ho havia vist i m’ha sorprès força el “domini” que demostren aquestes “Menguals” sobre dues rodes. Ignorava que un esport així fos possible, però en vista de l’èxit suposo que moltes altres activitats es podrien convertir en esport de sincronitzades.
En teniu vosaltres algun exemple?

Posts Relacionats

Ali G entrevista als Beckham

Albert Esquis — Wed, 19 Aug 2009 06:36:04 +0000

És boníssim.

Posts Relacionats

Aprenent a aparcar

Albert Esquis — Tue, 18 Aug 2009 05:51:54 +0000

Aquest nano està fet un fiera, aparca molt millor que la majoria de nosaltres.

Posts Relacionats

Pedro Navaja

Albert Esquis — Fri, 14 Aug 2009 06:06:24 +0000

Aquesta cançó que segurament tots hem sentit en alguna que altre “paxanga”, m’ha anat enganxant no tant per la música que també, si no per la lletra i la història que explica, realment és com l’escena d’una pel•lícula. Us recomano que escolteu com Rúben Blades explica aquesta història, ja em direu que us sembla.

Posts Relacionats

Dones amb bigoti

Albert Esquis — Fri, 07 Aug 2009 06:49:55 +0000

Curiosa web que fa un recull de dones que llueixen bigoti.

No coments.

http://www.womenwithmustaches.com

Altres Posts

Cartell de la Festa Major de Seva 2009

Albert Esquis — Wed, 05 Aug 2009 14:32:58 +0000

Aquest any el cartell és molt extens i recull un munt d’activitats que valen molt la pena, sembla que els últims anys amb l’impuls del jovent que puja la festa major de Seva ha renascut de les seves cendres amb més força que mai.

Felicitats a la comissió de festes i a l’ajuntament per tota la feina ben feta.

DIUMENGE, 9 D’AGOST

- A les 8 del matí, al camp de tir de darrera el Cementiri, Tir al Plat (Organitza: Colla el Senglar)

- A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent, Emissió del curtmetratge “PROFUNDA OSCURIDAD“
Estrena del primer curtmetratge amateur de gènere fantàstic, creat per Isi Vila i rodat al poble de Seva.

- A les 7 de la tarda, a la Sala Polivalent, Quina amb magnifics premis

DIMECRES, 12 D’AGOST

- A 2/4 de 10 del vespre, a la Plaça de la Creu, Pregó de Festa Major a Càrrec de MANEL GOST, de Seva

- A les 10 del vespre, a la Plaça de la Creu, Desfilada de moda per a totes les edats, models locals
(Col·laboren: Can Mateu, Els Àngels, El petit Príncep, Tot temps, Esports Montanyà, Momos, Estètica Estimcos, Perruqueria Montserrat, Perruqueria germanes Parés i Centre Jardí)

- A continuació, a la plaça de la Creu, Concert amb “ELS TRANQUILS”

DIJOUS, 13 D’AGOST

- A les 10 del matí, a la Plaça de la Creu, Concurs de dibuix
Cal recollir la làmina timbrada per la Comissió a partir de les 10 del matí i el termini d’entrega será fins a la 1 de migdia. Lliurament de premis a l’arrossada.

- A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de la Creu, Animació Infantil amb Jaume Barri

- A les 7 de la tarda, al Jardí del Sors, Concert amb l’orquesta MARAVELLA

- A 2/4 de 10 del vespre, pel casc antic de Seva, Correfoc amb els DIABLES DE TORDERA

- A les 11 de la nit, a la plaça de la Creu, Ball amb l’orquesta MARAVELLA

- Seguidament, a la Plaça de la Creu, Discomòbil per a totes les edats

DIVENDRES, 14 D’AGOST

- A partir de les 10 del matí, a la Font del Sors, Gimcana d’Aventura (A partir de 4 anys)
(Organitza: Club Excursionista de Seva i Pachama Experience) Gratuit

- A les 4 de la tarda, a l’aparcament de Fox Trot, Tarda de “MOTOR I NO MOTOR”. No us perdeu el final quina burrada! Exhibició de motor de Carcross i Enduro amb la presència dels millors pilots de la comarca. I en acabat, tothom podrà participar en una altre tipus de cursa.

- A partir de les 9 del vespres, Caminada Nocturna, amb espectacle teatral.
Inscripcions a l’Ajuntament fins el dia 13 d’agost, Sortida esglaonada per grups seguint l’ordre d’inscripció. No t’oblidis del impermeable, la llanterna i d’un bon calçat! (Organitza: Club Excursionista de Seva i 3.Teatre)

- A les 11 de la nit, al voltant de la font del Sors, Pujada nocturna amb Globus de Caixa de Manlleu

- A les 12 de la nit, a la Pista Poliesportiva, Nit de Concert amb: MANTYS (local), DIJOUS PAELLA I MECATXIS

DISSABTE, 15 D’AGOST

- A les 10 del matí, al Roures Parc, Xocolatada i matí infantil

- A les 6 de la tarda, al Camp de Futbol, Partit de futbol: U.E. Seva – C.F Santpedor

- A les 7 de la tarda, a la plaça de la Creu, Espectacle Infantil amb els Pallassos CIA TRES PER RES

- A 2/4 de 8 de la tarda, al Club Tenis Seva, Finals dels Màsters de Tenis

- A les 10 del vespre, a la Pista Poliesportiva, Botifarrada Jove, (entre 15 i 35 anys)
Tiquets a la Caixa de Manlleu de Seva fins el dijous 13 d’agost. Preu: 6€

- A 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça de la Creu, Gran nit de Festa Major i ball de Confeti amb l’orquesta PREEMIUM GROUP, el Grup de Versions DR. FIVE i Discomòbil

DIUMENGE, 16 D’AGOST

- A partir de les 10 del matí, a l’avinguda Onza de Setembre, a les cases de la Creu. Mercat del “trasto”, artesania i animació al carrer. No és cap fira comercial. Cada interessat s’ha de muntar la seva parada pròpia seguint l’ordre d’arribada. Amb l’animació del Grup SINFONIA.

- A 2/4 de 5 de la tarda, al costat de la Font del Sors, L’OVELLADA
Dues persones participen en la simulació d’un concurs de gossos d’atura amb un ramat real. Inscripcions de les parelles concursants 30 minuts abans de l’inici.
Premi a la parella més ràpida, a la més compenetrada, al gos més divertit i al pastor més autèntic.

- A 2/4 de 8 de la tarda, a la Plaça de la Creu, Sardanes amb la COBLA CIUTAT DE MANRESA

- A 2/4 d’11 del vespre, a la Plaça de l’Esglèsia, Havaneres i rom cremat amb el grup PEIX FREGIT.

Posts Relacionats

Les mil cares d’Steven Seagal

Albert Esquis — Tue, 04 Aug 2009 13:23:40 +0000

L’altre dia tot fent zàping, vaig tenir la gran sort de topar-me amb una pel•lícula de “l’actor” Steven Seagal, després de quedar-me enganxat uns minuts a tanta hòstia i cara trencada, vaig adonar-me del perquè aquest tiu no ha guanyat mai cap Oscar. Decidit a fer un muntatge destacant les seves dots interpretatives, he pogut observar que no era l’únic que se’n havia adonat i que fins i tot algú altre ja s’havia currat la idea. Així que en lloc de perdre el temps enganxat fotos d’aquest home, us adjunto aquí la feina que ja havia fet algú altre.

Jo diria que més o menys s’entén el concepte, no?

Posts Relacionats

El Fary, quin gran filòsof

Albert Esquis — Thu, 30 Jul 2009 06:07:33 +0000

El hombre blandengue

Altres Posts

Us recordeu de Jackass?

Albert Esquis — Wed, 29 Jul 2009 15:16:36 +0000

S’ha d’estar com llum, però què caram fumen aquest tius per estar tant flipats?

Posts Relacionats

Els assassinats de Nova York

Albert Esquis — Wed, 29 Jul 2009 06:07:45 +0000

Surfejant per la web del New York times, he trobat aquest mapa interactiu sobre els assassinats ocorreguts els últims 7 anys a la Big Apple. Si sou com jo una mica morbosos, gaudireu donant un cop d’ull a aquesta curiosa aplicació.

El mapa ens ofereix dades com: Raça, edat de víctima/agressor, motiu i arma del crim.

Per cert, el Bronx fa honor a la seva fama, però em sorprèn veure que Brooklyn no es queda pas curt.

Posts Relacionats

Una entrada a l’església memorable

Albert Esquis — Fri, 24 Jul 2009 14:51:37 +0000

No fa pas massa penjava aquí el que per a mi és el millor vídeo de casament que mai he vist i es que sembla que per el que respecta a la cerimònia de casament encara no està tot inventat, si no us ho creieu, mireu aquesta memorable entrada a l’església.

Posts Relacionats

El nen amb menys coordinació del món

Albert Esquis — Fri, 10 Jul 2009 21:58:34 +0000

No m’ho puc creure, però com és pot quedar tant curt?

I aquest deu ser el seu pare, serà genètic?

Posts Relacionats

The Black hole

Albert Esquis — Fri, 10 Jul 2009 21:48:58 +0000

M’ha agradat moltíssim aquest crutmetratge, que he trobat genial. Una idea simple duta terme amb un sol actor, sense dir ni una sola paraula amb menys de tres mints.

Posts Relacionats

Humor Mac

Albert Esquis — Wed, 08 Jul 2009 11:26:49 +0000

Altres Posts

Minijoc molt adictiui

Albert Esquis — Tue, 07 Jul 2009 10:26:32 +0000

Adjunto aquí aquest mini joc, on hem de portar la boleta vermella fins a casa tot esquivant les trampes i obstacles del camí.

Ull que enganxa.

Després del salt.

Posts Relacionats

Pesca perillosa

Albert Esquis — Fri, 03 Jul 2009 05:55:09 +0000

Ni flyinglures, ni esqués vius, ni hòsties, lo millor de món és una barqueta de fusta i una llum una mica potent. Es recomana però anar protegit amb casc.

Posts Relacionats

Com es rebenta una crònica en directe

Albert Esquis — Wed, 01 Jul 2009 07:07:51 +0000

Us recomano que poseu els altaveus, ja que el personatge en qüestió també té una cosa important a dir.

Posts Relacionats

Aprèn a fer el nus de la corbata en un moment

Albert Esquis — Tue, 30 Jun 2009 06:08:43 +0000

Finalment algú ha trobat la solució per els que com jo, som totalment incapaços de fer el nus d’una corbata.

How To Tie A Tie Under 10 Seconds – Unbelievable!! – More free videos are here

Posts Relacionats

Parteix una bola de Baseball llençada a gran velocitat amb una Katana

Albert Esquis — Mon, 29 Jun 2009 17:03:38 +0000

El nano hi té força traça, ni Kill Bill, ni “la núvia”, ni osties.

Posts Relacionats

Com no s’ha d’anunciar una escala a la “teletienda”

Albert Esquis — Fri, 26 Jun 2009 06:07:10 +0000

Intentar demostrar que l’escala que vens és forta i segura, et pot deixar en ridícul i si no vigiles ho pots pagar amb les dents.

Posts Relacionats

Ben

Albert Esquis — Fri, 26 Jun 2009 05:32:42 +0000

Ben, the two of us need look no more
We both found what we were looking for
With a friend to call my own
I’ll never be alone
And you, my friend, will see
You’ve got a friend in me
(you’ve got a friend in me)

Ben, you’re always running here and there
You feel you’re not wanted anywhere
If you ever look behind
And don’t like what you find
There’s one thing you should know
You’ve got a place to go
(you’ve got a place to go)

I used to say “I” and “me”
Now it’s “us”, now it’s “we”
I used to say “I” and “me”
Now it’s “us”, now it’s “we”
Ben, most people would turn you away
I don’t listen to a word they say
They don’t see you as I do
I wish they would try to
I’m sure they’d think again
If they had a friend like Ben
(a friend) Like Ben
(like Ben) Like Ben

Posts Relacionats

Publicitat immoral

Albert Esquis — Thu, 25 Jun 2009 06:08:23 +0000

Deixeu-me avui que tinc temps, escriure una article que em va suggerir l’Elena després de sentir-me “rajar” per enèsima vegada del que considero un insult al personal i una manca total d’ètica, si de mi depengués aquesta mena de publicitat estaria com a mínim prohibida.

Posats a entrar en detall, la raó del meu enuig són els anuncis estil Special K, on un grapat d’esculturals models amb menys “xixa” que un pollastre Somali, “s’han” de sotmetre al pla 15 dies ,per encabir-se en un biquini talla Nancy. Us puc assegurar que cada vegada que veig un Espot d’aquesta marca em provoca més animadversió cap els seus productes.

Un Exemple:

Em fa bullir la sang un anunci de crema reductora on la noia s’ha aplicat el producte abans d’anar a dormir, acte seguit ens l’ensenyen estirada al llit i ens expliquen com la “cremeta treballa”. Jo el que en realitat veig, és a una anorèxica que en lloc de crema reductora el que necessita urgentment és un metge nutricionista o que l’internin en un centre de rehabilitació. Però que no ho veuen que a simple vista se li poden comptar totes les costelles? Els hauria de fer vergonya de voler enredar així al personal.

L’exemple del que us parlo:

Estic més que tip de veure aquesta publicitat absurda, on ens volen fer creure que aquestes noies, necessiten encara fer més dieta, són com aquells anuncis de cosmètics anti edat, protagonitzats per nenes de 17 anys, realment em repugnen.

No pretenc donar classes de moral ni de marketing a ningú, cadascú és prou llest per a treure les seves pròpies conclusions, només em venia de gust comentar la “mala ostia” que m’agafa quan veig aquestes animalades per la tele i així desfogar-me una mica.

Posts Relacionats

Obama si és capaç de matar una mosca

Albert Esquis — Thu, 18 Jun 2009 06:30:11 +0000

Aquí en teniu la prova

Obama a l’estil Miyagi

Altres Posts

La cara oculta del Tetris, o millor dit TetriXXX

Albert Esquis — Fri, 05 Jun 2009 13:00:36 +0000

Hi ha gent molt malalta que sempre pensa en el mateix.

Jo, no eh.

Posts Relacionats

La Gimcana de Ken Block amb un Subaru Imprezza de 500 “tatanus”

Albert Esquis — Fri, 05 Jun 2009 07:38:50 +0000

Uaaaa!!! (Ja semblo yanki amb aquest tipus d’expressions).

M’ha encantat aquest vídeo promocional de DC Sports i m’he adonat de que no tinc ni “papa” de conduir. Ken Block pilot americà de 42 anys al volant d’un Subaru Imprezza WRX STi de 500 cavalls, completa una gimcana al voltant d’un moll de Los Angeles amb gran domini i plasticitat. Jo que no sóc massa donat al món del motor, no he pogut deixar de “flipar” amb aquest vídeo.

Vist a: http://www.gizmodo.es

Posts Relacionats

El millor vídeo de casament que he vist fins al moment

Albert Esquis — Thu, 04 Jun 2009 12:02:18 +0000

Gran vídeo de casament, que fuig de tot el preestablert inventant una nova manera d’enregistrar aquesta festa. També m’agrada molt la utilització de “Don’t stop me now” de Queen, cançó que l’Elena i jo també varem triar per el nostre casament, però en la versió de McFly.

Possiblement un dels únics vídeos de casament que no avorriran a les visites. Ep!!!! Que ningú s’ofengui

Brian & Eileen’s Wedding Music Video. from LOCKDOWN projects on Vimeo.

Vista a: Nopuedocreer.com

Posts Relacionats

Campionat de ball amb barra

Albert Esquis — Thu, 04 Jun 2009 08:09:38 +0000

I no em refereixo al que fem els dissabtes al vespre en un bar de mala mort, si no a veritables professionals que fan una exhibició de força, elasticitat i control del cos, que molts gimnastes ja voldrien per ells. Si algú vol intentar igualar aquestes figures, que avisi que jo ho vull veure.

Posts Relacionats

La web del temps a Seva

Albert Esquis — Sun, 31 May 2009 11:07:14 +0000

Gràcies al meu pare, he descobert aquesta web on ens mantenen informats sobre el temps que fa a Seva en cada moment, a més està acompanyada per una webcam que segons sembla emet des del Sors les 24 hores del dia. Personalment vull aplaudir aquesta iniciativa i us convido a tots a qui hi dobeu un cop d’ull

http://eltempsaseva.tk

Posts Relacionats

Ni Jackie Chan ni osties.

Albert Esquis — Fri, 29 May 2009 06:18:42 +0000

Aquest paio és diu Damien Walters i gairebé té tanta habilitat com jo.

Posts Relacionats

Anuncis de tabac vintage

Albert Esquis — Wed, 27 May 2009 06:58:15 +0000

Fa uns dies adgjuntava les millors campanyes anti tabac, avui adjunto un recull d’anuncis vintage corresponents a una època on encara no es tenia prou consciència del nociu que podia arribar a ser aquesta droga, o si?

40 Gorgeous vintage Tobacco Advertisements | vist a :terra.es

Posts Relacionats

Tokio

Albert Esquis — Wed, 27 May 2009 06:22:41 +0000

Un dia d’aquests t’he de venir a veure

Vist al bloc personal de l’Oriol Farré

Posts Relacionats

“Lindos gatitios”

Albert Esquis — Fri, 22 May 2009 06:45:41 +0000

Quina preciositat.

Posts Relacionats

Les millors campanyes anti tabac

Albert Esquis — Thu, 21 May 2009 06:59:48 +0000

Un bon recull de les millors imatges de campanyes antitabac .

Vist a terra.es

Posts Relacionats

Tinc el bloc molt abandonat

Albert Esquis — Wed, 20 May 2009 12:26:37 +0000

Si, encara que no ho sembli (això és ironia) tinc el bloc molt abandonat i no és que no tingui coses a dir, és que no em ve de gust dir-les. Mai trobo el moment per asseure’m a escriure i és clar el bloc no es fa sol.

Avui per curiositat he mirat les estadístiques de visites i tot i haver deixat la pàgina a la deriva, s’ha mantingut un ritme d’entrades no molt distant a quant hi escrivia cada dia, clar indicador de que en realitat a la gent li importa un pitu si em curro un post o no. Hi ha un parell d’articles que contenen noms en Anglès i aquests s’emporten el gruix de les cerques internàutiques, cosa que em fa suposar que aquestes arriben a la meva pàgina per equivocació, no m’imagino un paio d’Oklahoma rellegint un bloc escrit en català.

No vull semblar pessimista, de fet aquesta pàgina mai ha buscat tenir moltes visites i en realitat a qui més servei ha fet és a mi mateix, que n’utilitzo els links i el manuals tot sovint. Suposo que el meu cas és el mateix que el de molts altres blocs catalans, que no tenim visites ni els tant anhelats comentaris brillen per la seva absència, és una mica com estar parlant sol.

Bé, de moment ho deixo aquí , no se si continuaré escrivint o tornaré a estar mut fins al pròxim minut de lucidesa, el que sé segur és que tampoc se’n assabentarà massa gent.

Així doncs, fins la pròxima

Posts Relacionats

Enculant a una reportera en directe

Albert Esquis — Fri, 06 Mar 2009 06:47:58 +0000

Un aficionat del Bilbao, eufòric per la victòria del seu equip contra el Sevilla, es posa “marrano” davant les càmeres de ETB. Semblaria que l’home no havia begut res.

Posts Relacionats

La nena que va silenciar la ONU durant 5 minuts

Albert Esquis — Wed, 18 Feb 2009 13:15:48 +0000

Aquest és el títol d’un correu que m’ha enviat en Toni Reig i que he volgut compartir amb vosaltres.

Sobta la claredat, fermesa i contundència amb la que aquesta nena de només 12 anys, pronuncia un dels millors discursos que segurament s’han escoltat mai a les Nacions Unides. Malauradament, els precs de Severn Suzuki, no han servit massa de res i lamentablement els responsable de les nacions a qui una nena de 12 anys va fer callar, han continuat amb la mateixa línia.

Subtitulat en castellà

Posts Relacionats

T’agrada conduir?

Albert Esquis — Fri, 13 Feb 2009 07:14:06 +0000

Segurament aquesta manera de conduir es deguda a les mesures de seguretat que ha de tenir un occidental per a circular per Bagdad, però no deixa de cridar l’atenció, les maniobres i tècniques que usen aquests militars, per a evitar el dens tràfic.

Posts Relacionats

Com no s’ha de fugir de la presó si estàs emmanillat amb un company

Albert Esquis — Fri, 06 Feb 2009 15:00:56 +0000

Dos presos fugits d’una presó de Nova Zelanda, demostren amb un exemple pràctic, com no s’ha d’esquivar una farola.

Posts Relacionats

Com reacciona un nen de 7 anys a les drogues d’un dentista

Albert Esquis — Wed, 04 Feb 2009 17:30:13 +0000

El pobre David (7 anys), porta un “”pilotasso” terrible, a causa de les drogues que li ha administrat el dentista, jo no se si això a USA és gaire comú, però aquí no he vist mai ningú flipant d’aquesta manera després de visitar l’odontòleg i us puc ben assegurar que hi he anat uns quants cops.

Posts Relacionats

Uns bombers cremen accidentalment la seva pròpia estació

Albert Esquis — Tue, 27 Jan 2009 17:57:00 +0000

El cos de bomber del poble de Syke, al nord d’Alemanya, va perdre 6 dels seus camions a causa d’un incendi que es va declarar en la seva pròpia estació. El foc, que va causar pèrdues per valor de un 3,5 milions d’euros, va necessitar de uns 250 bombers de localitats veïnes per a ser extingit. Les investigacions apunten a que van ser els mateixos bombers, els que van provocar el sinistre durant un exercici d’entrenament.

El que encara resulta més còmic és que no es tracta del primer accident que pateix aquesta divisió, ja que al 1994 l’estació va haver de ser reconstruïda, després de que un foc similar consumis l’edifici amb tot l’equip i els camions a dins.

Consultada la gent del poble, afirma que un cos de bombers que no es capaç de mantenir la seva pròpia estació segura, en realitat no els inspira massa confiança.

Vista: L’Absurd diari
Font: El Universal

Posts Relacionats

Com no ha de levitar un Mag

Albert Esquis — Mon, 26 Jan 2009 18:22:32 +0000

Fer màgia no és gents senzill, a no ser que de cognom et diguis Poter, si no us ho creieu, mireu aquest pobre home, que va voler demostra com levitava en un programa de televisió. Segurament no havia practicat suficientment el truc.

Posts Relacionats

Sense pantalons per Nova York

Albert Esquis — Thu, 22 Jan 2009 17:45:10 +0000

I no em refereixo al Naked Cawboy que ja s’hi passa tot l’any, si no a unes 1200 persones que van respondre a la crida de Improv Everywhere i es van plantar sense pantalons al Subway de Nova York, la veritat és que com deia l’espot d’Aquarius, l’esser humà és extraordinari.

Pd. Em sembla que més d’un és va alegrar la vista

Posts Relacionats

Goodbye Mr, President

Albert Esquis — Tue, 20 Jan 2009 07:39:07 +0000

Vist a la llumenera de Nova York

Posts Relacionats

Reflexions post Nadalenques

Albert Esquis — Tue, 13 Jan 2009 13:40:54 +0000

Després de les festes ha tornat la rutina, jornades partides, horaris apretats, vespres casolans i tota aquesta roda que no para de girar (afortunadament). Revisió del calendari buscant un dia de festa que no arribarà fins el Març. Dies freds, matins glaçats i les fugaces nevades de principi d’any que observem darrera el vidre amb la mateixa il•lusió de fa vint anys. Bons propòsits que acabaran en un calaix guardats potser fins l’any vinent. Enyorança dels bons moments passats i l’esperança de que els que han de venir siguin encara millors. Nous projectes laborals i personals, enceten aquest període amb la suficient força i motivació per a sentir-se optimista.

A nivell general enterrem l’any de la crisi i Obama per obrir l’any de la crisi i Obama. El proper i mitjà orient sagna igual que l’any anterior i l’altre i l’altre i l’altre, el no a la guerra. Podria tornar Aznar a la política i podria tornar Florentino al Madrid, tot plegat sembla un “deja vu” amb pudor de naftalina. Els informatius parlen de finançament i estatut, mentre els rodalies s’espatllen , els operador d’AENA fan baga cada cop que la gent té vacances i ens amenacen amb apujar-nos els peatges i baixar-nos els límits de velocitat (ens haurem de quedar a casa). El planeta s’escalfarà i a l’estiu tindrem sequera (o no) i els entesos diuen que aquest any “SI” ( o almenys això sembla ).En fi, una carpeta que arxivem per a obrir-ne una altre, on les fulles no són noves, si no que ja venen brutes de l’any anterior , tot i això tinc motius per a sentir-me optimista i abraçar les petites coses del dia a dia que a la fi, són les que endolceixen a la vida.

Algú va dir que la felicitat és invisible i que només ens adonem que ha estat aquí quant ja és fora.

A per cert, tot això venia per a desitjar-vos a tots que tingueu un bon any

Posts Relacionats

Dear Mr. President – Pink

L’SGAE reclama 45.000€ a la marató de TV3 en concepte de drets d’autor

Albert Esquis — Fri, 19 Dec 2008 07:46:44 +0000

L’SGAE continua fent punts per a caure’ns simpàtics i van un pas més enllà, reclamant 45.000€ a la marató de TV3 en concepte de drets d’autor per la música i actuacions que s’hi van dur a terme.

Com tots vosaltres ja sabreu, la marató és un acte altruista que la cadena realitza cada any per aquestes dates a fi de recollir diners per a diferents causes, enguany la campanya ha estat per a combatre les malalties mentals greus i com sempre les xifres de participació han estat espectaculars, acostant-se als 6 milions d’euros.

Tots els participant, ho fan de manera desinteressada i artistes, musics o cantants hi cedeixen els drets de les seves actuacions. Però sembla que no tothom ho té ben entès, ara resulta que les sangoneres de l’Sgae, llancen els seus llargs tentacles sobre el pot i ROBEN part de la recaptació.

Segons l’Sgae ho fan, perquè ho han fet cada d’any i ni la festa ni el CD se n’han escapat mai. Argumenten també que ells només són l’òrgan recaptatori i que per tant és deuen als seus socis (Però els aristes no n’havien cedit els drets?). Bonica explicació vinguda d’una colla de sangoneres, que només fan que provocar-nos mes ganes de connectar l’Emule i baixar-nos la primera merda espanyola que corri per la xarxa.

No entenc com el govern de l’estat dona permís i poder a una organització mafiosa com l’Sgae, que s’omple les arques a base de cànons injustos, però el pitjor de tot és la manca de transparència, ja que no sabem ni qui forma part d’aquesta “cosa nostra” ni com és reparteixen les fortunes que es cobren.

Jo com a queixa o protesta, deixaré aquí aquest link de Dilandau, des de on podreu escoltar i baixar tota la música que vulgueu sense pagar un duro a aquesta colla de miserables.

Posts Relacionats

Recull d’animals albins.

Albert Esquis — Thu, 18 Dec 2008 13:14:31 +0000

El floquet de neu, és sens dubte per a nosaltres el màxim exponent d’un animal albí, el seu blanc pelatge, el va convertir durant anys en bandera del zoo i en una atracció ineludible per als visitants de la ciutat. Avui gràcies a directe.cat, hem pogut veure que no estava sol i que animals de molt diverses espècies també tenen aquesta particularitat. No és gents normal veure un cocodril o un pingüí blanc. Per a veure aquesta bonica exposició fotogràfica, feu clic aquí

Posts Relacionats

Com lliga un “giri” després d’un semestre d’espanyol?

Albert Esquis — Thu, 18 Dec 2008 07:19:53 +0000

Es molt fort que el tio s’atreveixi a cantar això, però realment la culpa és de la família i els amics, que veuen el mal i no hi fan res.

Posts Relacionats

Ull a l’hora d’enviar missatges amb el mòbil

Albert Esquis — Wed, 10 Dec 2008 17:31:36 +0000

No us ha passat mai que voleu enviar un missatge a algú i sense voler l’envieu a una altre persona? A mi m’ha passat uns quants cops, per sort els meus errors no han estat tant greus com el d’aquesta noia, Elisabeth Frisinger de 18 anys, que sense voler li envia un missatge al seu pare, explicant-li com ha perdut la virginitat. Cal destacar que el pare no s’ho pren massa bé.

Adjunto la traducció.

Elisabeth: Oh déu meu! Acabo de tenir el meu primer cop a la platja! Genial! Tant de bo fossis aquí.

Pare: Lizzi, suposo que aquest missatge era per algú altre.

El viatge de classe s’ha acabat. Demà al matí a les 7:10 am Delta (Companyia aèria americana). Utilitza la meva tarja de crèdit per el taxi.

Posts Relacionats

Un Super Mario Kart de carn i ossos

Albert Esquis — Fri, 05 Dec 2008 16:28:13 +0000

La Nintendo ha fet molt mal.

Posts Relacionats

Call of Duty 5 World at War, primeres impressions.

Albert Esquis — Tue, 02 Dec 2008 20:28:32 +0000

Sóc edicte a la saga Call of Duty i en sóc des del primer dia que vaig provar una de les seves versions amb Xbox (La que no era 360). El COD4 Modern Warfare, ha estat sens dubte el joc que més hores m’ha robat i m’atreveixo a dir que de moment és el millor shoter de la història, però la saga continua i des de fa un parell de setmanes, ja podem gaudir del COD 5 WaW, la nova entrega, que promet ser igual o millor que l’anterior. Després d’haver dedicat unes quantes hores a la nova versió, ja m’atreveixo a donar-ne les primeres impressions.

El mode història, és com a la versió anterior força senzill i entretingut, l’argument va combinant la conquesta de Berlin per part de les tropes Russes amb l’atac a Japó dut a terme per l’exèrcit americà durant la segona guerra mundial. Aquesta modalitat de joc, no és excessivament llarga i la podem completar amb unes 6 o 7 hores, sempre depenent de l’habilitat que tingui cadascú.

Més després del salt

Baionetes, llança flames i armament d’acord a l’època, són les principals diferències que podrem apreciar respecte a la versió anterior, també remarcar l’increment en la quota de sang, que amb mines i granades, resulta una mica “gore”. L’entorn aprofita el motor gràfic del COD4 i manté una qualitat d’imatge i realitat destacables, així com una jugabilitat molt alta. Personalment vaig gaudir més el COD4, degut potser al xoc evolutiu que suposava l’anterior versió i al seu millor guió, amb missions magistrals.

El mode història, també incorpora un apartat cooperatiu, en el que podrem superar les diferents missions acompanyats d’un amic, no puc valorarmassa aquesta vessant del joc, ja que no l’he provada.

El mode online

El joc mitjançant Internet, és el que ha fet gran al Call of Duty, unes 15 modalitats de competició en línia, l’avalen com al millor shoter actual, Buscar i destruir, combate a muerte por equipos o Dominació, són només algunes de les batalles ens les que podem perdre la tarda. El perfil en Red, manté el sistema anterior, així doncs partim amb armament i habilitats bàsiques, que podrem anar incrementant a mida que anem pujant de rang (militar) amb les puntuacions obtingudes en les nostres partides, un cop aconseguit el màxim nivell que en aquest cas serà el “65″, podrem entrar en el mode prestigi, on ens prendran totes les puntuacions, armes i fites (diferents targets que donen puntuacions extres), per a canvi rebre una insígnia que ens avalarà com a veterans, podent donar així fins a 10 voltes (prestigis) al joc.

Els mapes són extremadament extensos i complexes, amb centenars d’amagatalls des de on esperar a l’enemic. Els que estigueu com jo familiaritzats al COD4, no heu de desesperar si al principi les vostres puntuacions no són molt bones, ja que trigareu una mica a familiaritzar-vos amb l’armament i l’entorn, ja que com a la versió anterior és important escollir l’arma adequada a l’estil de joc i a la configuració del mapa.

Aspectes remarcables, són la substitució de les antigues metralletes fixes, per molestos tancs que podrem conduir en alguns dels escenaris, la gran amenaça de les mines anteriorment anomenades “claymores”, molt més difícils de veure en aquesta edició, la possibilitat d’escollir l’habilitat per curar a un companys d’equip que es trobi ferit de mort, si ell també escull aquesta avantatge, els gossos assassins que substitueixen l’helicòpter que ens ajudava des de l’aire si aconseguíem 7 baixes sense morir, són les principals diferències que m’han cridat l’atenció.

Al meu entendre, el Call of Duty 5, no dista massa del seu predecessor, però tot i no significar un gran salt o evolució, si que ens proporciona el nou entorn i les noves motivacions que els amants de la saga necessitàvem per a continuar jugant, un cop extret tot el suc de la versió anterior.

Posts Relacionats

Art

Albert Esquis — Fri, 28 Nov 2008 15:12:39 +0000

Inusualment es denomina art de l’activitat mitjançant la qual el esser humà expressa idees, emocions, o en general una visió del món, a traves de recursos plàstics, lingüístics, o mixtes.

L’art expressa percepcions i sensacions que tenen els essers humans que no són explicables d’una altra manera.

Posts Relacionats

Obama, negre o blanc?

Albert Esquis — Wed, 26 Nov 2008 18:10:22 +0000

Aquests dies he llegit uns quants articles on és debatia o s’explorava la condició racial del nou fenomen mediàtic mundial, aquest no és altre que Barack Obama, el nou president dels Estats Units de qui tothom espera tant. Personalment em cau simpàtic, però no me’n declaro pas admirador i les esperances que tinc dipositades en ell són moderades, potser degut a decepcions reiterades en la política dels últims anys. Però dit això, m’ha cridat l’atenció el debat provocat per l’ascendència del nou president, un pare kenià de pell fosca i una mare americana de pell blanca , converteixen a Barack en negre per a uns i blanc per els altres.

En el bloc d’un kenià que viu als Estats Units, he pogut llegir un interessant article que reproduïa una discussió entre ciutadans afroamericans i ell mateix sobre aquest tema, dos dels afroamericans defensaven que Barack era negre, per el sol fet de tenir un dels progenitors d’origen africà, mentre que un altre l’etiquetava com a no negre, ja que els seus orígens no eren els d’un esclau de l’àfrica occidental i que per tant no podia ser negre (Raonament que no he acabat d’entendre). L’últim home, deia que Barack no és una cosa o una altre, si no les dues, dir que és negre, seria negar o liquidar al 50% de la seva sang blanca, el mateix passaria si afirmem que Barack és només blanc, així que per ell Obama és blanc i és negre, interessant teoria que al meu parer és la mes encertada, ja que com molt bé argumentava aquest senyor: De on surt l’equació negre+blanc=negre?

De fet en el últim cens electoral americà, més de 6.000.000 de votants, marquen més d’una casella en l’apartat de raça, això vol dir que es consideren multiracials, són ciutadans que no volen renunciar a una de les seves ascendències, personalment crec que és la opció mes vàlida.

Per anar acabant, diré que estic segur de que cadascú tindrà una opinió sobre aquest tema i aquesta és una qüestió que no té una resposta única i correcta, així que deixaré que tothom pensi que vulgui ja, que com sempre s’ha dit: Per gustos colors.

Posts Relacionats

Si Bruce Lee jugés a Ping Pong

Albert Esquis — Tue, 25 Nov 2008 17:47:30 +0000

Avui no tinc ganes d’escriure, així que deixo aquest vídeo que si més no és curiós.

Posts Relacionats

La polèmica sobre el parlar “xava” del Serrallonga.

Albert Esquis — Thu, 20 Nov 2008 07:13:49 +0000

Aquests dies he llegit un parell d’articles sobre aquest tema, sembla ser que hi ha un grup de gent amb molt poca feina que critiquen l’accent de Isak Ferriz, l’actor que ha encarnat a Serrallonga recentment en una mini sèrie de producció catalana. No trobo gents bé que a aquestes alçades de la comèdia és critiqui a ningú per l’accent que tingui, jo sóc de la plana de Vic i de pares catalo parlants, tinc un accent de poble, però això no em converteix en millor ni pitjor català. Us diré més, dins la mateixa comarca d’Osona, és fàcilment identificable la diferència de pronunciació entre una zona i una altre, així que em sembla tant estúpida aquesta polèmica, que en realitat em fa pena.Ens empassem tot el cinema Americà, francès o Italià, doblat. Els xinesos, parlen amb la “L”els russos i alemanys amb la “R” i els francesos amb la boca de pinyó i ara ens queixem per què l’actor que interpreta al protagonista no té accent de Viladrau, quant en realitat si fos Serrallonga qui realment ens parlés, no n’entendriem de la missa la meitat. Heu vist Mar i Cel? Jo si, dos cops i recordo un magnífic Saïd, que no tenia pas un perfecte accent de morisc, però en aquest cas ningú no va dir res.

Alguns diran que no té res a veure, que Serrallonga era una pel•lícula històrica, que com a tal es tenia que cenyir als fets i que per tant els actors havien de parlar “el mateix tipus de català” que els personatges originals, jo dic que això és impossible, ningú sap si Serrallonga tenia un accent així o aixà, ni tant sols si tenia algun problema de dicció, com tanta i tanta gent d’aquí i d’allà.

Així que ja n’hi ha prou de catalogar als catalans per l’accent o per la zona de on venen, ja que així no ens fem cap bé, tant bo és el català que és parla a Valls, com el de Barcelona, o el de Girona.

Posts Relacionats

Venut estoig de caça vampirs per 15.000$

Albert Esquis — Wed, 19 Nov 2008 20:56:03 +0000

Aquest veritable kit de caça vampirs que data del 1800, s’ha venut en una subhasta per el mòdica quantitat de 15.000$. El kit consta de un joc de Bíblies, creus, estaques, bales de plata, aigua beneïda, alls, etc, etc…. Jo no se què pensareu vosaltres, però per mi aquest estoig, val cadascun d’aquests dòlars, sempre i quant els vampirs existeixin.

Altres Posts

Steve Jobs també va ser jove

Albert Esquis — Tue, 18 Nov 2008 18:03:09 +0000

I si no us ho creieu, mireu aquesta divertida i comprometedora fotografia del fundador de Apple. Sobren els comentaris.

Posts Relacionats

Lliçó de vida

Albert Esquis — Wed, 12 Nov 2008 18:11:46 +0000

De vegades les lliçons mes valuoses, arriben de on menys t’ho esperes. No provenen de grans savis ni estudiosos, si no de persones anònimes que sense voler-ho ens ensenyen molt.Aquest és el cas de Hannah Jones, una nena anglesa de només 13 anys, que ha convençut al tribunal Britànic per què la deixi morir en pau, respectant així la seva decisió de no sotmetre’s a un transplantament de cor.

Per els que no conegueu el cas, que aquest alçada sereu pocs, us explicaré que la Hannah, pateix una greu leucèmia des que tenia 5 anys. La dura medicació per combatre l’enfermetat, li ha ocasionat un forat al cor deixant-lo a només un 10% del seu funcionament normal de manera que és imprescindible un transplantament per a poder continuar vivint. Però la perspectiva de fracàs en l’operació, juntament amb la possibilitat de la reaparició de la leucèmia, han portat a la jove a rebutjar la intervenció. L’hospital va intentar forçar la operació denunciant als peres de la jove que en podrien haver perdut la custòdia, però la pròpia menor ha lluitat fins al final per què és respectés la seva decisió. Segons ella, ja no vol patir més i el que desitja és anar a casa i passar el temps que li quedi de vida amb els seus pares i amics. Tant contundent ha estat la seva exposició que ha convençut a la justícia britànica.

A mi personalment em deixa el cor en un puny, i no puc més que sentir un nus a la gola mentre empasso saliva. La cruesa d’una injusta enfermetat que s’acarnissa amb una personeta tant jove és força descoratjadora. Però aquesta verdadera heroïna, segurament madurada prematurament per les circumstàncies, ha estat capaç amb només 12 anys de prendre la determinació de voler morir en pau, de dir prou al patiment i d’afrontar els fantasmes amb ferma determinació. Segurament no és la única i desgraciadament hi ha masses casos de vides injustes i situacions massa cruels, però aquests dies que s’està santificant i entronitzant a personatges que al meu entendre no s’ho mereixen, volia destacar una persona, que per mi si mereix tot el reconeixement i admiració.

Des d’aquí poc més puc dir, l’únic que em queda és desitjar a la Hannah la millor de les sorts per a que pugui complir tots els seus desitjos.

Molta sort Hannah

Altres Posts

Els “yupies” també s’emborratxen

Albert Esquis — Tue, 11 Nov 2008 17:13:41 +0000

Si no us ho creieu, mireu a quest pobre desgraciat que prova de pujar a sobre d’un cavall de pega i de poc que no s’hi trenca la cara.

I és que no es pot anar per el món així.

Posts Relacionats

Descobreix com funciona la màgia

Albert Esquis — Tue, 04 Nov 2008 21:26:18 +0000

Fa uns quants dies un company m’explicava un sorprenent truc de màgia que havia vist feia poc tot preguntant-se com era possible tallar aquell paio en tres trossos i repartir-los per tot l’escenari com si res. Mentre ho comentàvem, em va venir a la memòria un d’aquells vídeos que t’arriben per correu on quedava al descobert un d’aquells trucs que tant ens fan ballar el cap. Així que avui he aprofitat que tenia un dia poc lúcid per escriure i he recuperat aquelles imatges on ens mostren com fer fàcil el que sembla impossible.

Pd. Els que encara creguin en la màgia, millor que s’abstinguin de veure’l

Posts Relacionats

Una professora hongaresa, fa un strip-tease davant dels seus alumnes

Albert Esquis — Mon, 03 Nov 2008 18:16:37 +0000

Una professora de secundària del Sud d’Hongria, fa un strip-tease davant dels seus alumnes.

Sembla ser que tot va començar amb un joc on els alumnes es feien preguntes i qui no les volia respondre tenia que pagar amb una penyora. La professora que es va negar a respondre un parell de les qüestions va reaccionar d’aquesta manera a les temptatives dels estudiants que la van reptar a fer un strip-tease. Ella sense cap mena de vergonya, va començar a moure els malucs i a despullar-se de manera sensual, llàstima que una altre professora amb menys esperit docent, va interrompre l’actuació quant la cosa es posava més interessant, un dels sorpresos alumnes ho va enregistrar amb el telèfon i ara és un dels vídeos mes vistos de Youtube.

La fiscalia Alemanya estudia el cas (No he entès que fan els alemanys estudiant un fet ocorregut a Hongria) i els pares dels estudiant ja han interposat una queixa a l’escola. El director del centre, ha avançat que la docent no serà acomiadada, argumentant que és molt bona mestra, a mi personalment després de veure el vídeo, no me’n queda cap dubte.

Posts Relacionats

Un home es vol casar amb el personatge d’un còmic

Albert Esquis — Sun, 02 Nov 2008 21:15:20 +0000

S’ha d’estar xalat, però un Japonès ha iniciat els tràmits legals per a poder-se casar amb un personatge de còmic.

Segons les seves afirmacions:

“Ja no estic interessat en les tres dimensions, vull ser membre del món de les dues dimensions. Avui en dia la tecnologia, encara no ho permet, però en un futur pot ser possible i legal casar-se amb un personatge de dues dimensions”

El més sorprenent del tema és que aquest no és l’únic que pretén aquest tipus d’enllaç i ha posat en marxa una campanya per a obtenir un milió de signatures i a dia d’avui ja té força suport.

“Des de fa molt temps, només m’he enamorat de dos personatges bidireccionals i actualment estic totalment boig per un d’ells, encara que no sigui real, jo l’estimo a ella i lluitaré fins al final obtenir l’aprovació legal.”

Dit això queda prou clar que el paio ha de ser un “friki” terrible, però jo que sempre he defensat la possibilitat dels matrimonis homosexuals, no puc pas negar-me a altres tipus d’enllaç, per estúpida que em sembli l’ocurrència. De totes maneres jo portaria a aquest home i a tots els que li donen suport, de pet al psicòleg.

Posts Relacionats

Jo també em cago amb el Halloween

Albert Esquis — Thu, 30 Oct 2008 17:11:41 +0000

L’altre dia sentia o llegia algú comentant que no aniria a Portaventura fins que no fessin la festa de la castanyada ja que per ell, la de Halloween se la podien ben quedar. Doncs m’adscric a aquesta reivindicació, estic més que fart de veure carbasses i monstres, intentant substituir unes festes tant nostrades com la castanyada i tot sants. “Macagun” els Simpson, Portaventura, les carbasses retallades, els ratpenats i els comerços que ens volen canviar les castanyes i els moniatos per productes Americans fabricats a la Xina. Per Nadal ja em fa un mal d’ulls terrible, veure pare Noels, on hi haurien d’haver Reis Mags o Tions.
Com volem pretendre que els immigrants que venen a casa nostre abracin la nostra cultura i respectin les nostres tradicions si no som nosaltres els primers de fer-ho? Com deia aquell: Reflexionem-hi, reflexionem-hi.