M’encanta el Youtube, gracies a aquesta pàgina pots recuperar imatges que difícilment podries tornar a veure, avui m’ha entrat la vena “remember” i he retrocedit fins a l’època on ens passàvem tot el dia amb l’skate a munt i avall. En Dani, en Vila, en Jordi, el Dario, en Marc i jo, com ja he dit, ens passàvem el dia amb el “monopatin” intentant emular els “pros” de les pel•lícules d’skate. A primera hora de la tarda buscàvem una casa lliure per visionar alguna de les cintes que teníem per desprès sortir motivadissims al carrer intentant reproduir tot allò que acabàvem de veure. Evidentment aquesta febre de motivació ens havia costa més d’un dolorós disgust, però això no aconseguia frenar-nos. Wheels of fire, Streets on fire, Hokus Pokus o Ban this, són mítics títols que ens varem empassar centenars de vegades. Natas Kaupas, Jeff Kendall, Tony Magnussen, Frankie Hill, Tony Hawk, Rob Roskopp, etc, etc… Eren els miralls en els que ens miràvem. Dit això ja us podeu imaginar de què anàvem els vídeos que he estat mirant, són ni mes ni menys que aquelles imatges que de ven segur cap de nosaltres ha oblidat i que al veure-les, m’han portat molt bons records de tota aquella època. La presentació de Natas Kaupas o l’inici de Ban This amb en Fankie Hill saltant escales a tota ost… són per mi clàssics d’aquest esport que mereixen ser recordats. Deixo aquí alguns fragments d’aquestes joies del passat. Podeu veure la resta de vídeos fent el salt.
Natas Kaupas - Wheels of Fire (1987)
Perquè Nadal ha demostrat que no només es un “panzer”, si no que també sap jugar i molt bé amb una tècnica només a l’abast del seu màxim rival Roger Federer.
En vista de l’allau de presidenciables en cas de que prosperi la propera moció de censura jo també em postulo com a possible candidat a la presidència del Barça. Les meves promeses no difereixen massa de la de la resta de candidats ja que com les seves són mentida, la avantatge es que jo ho reconec i així ens estalviem disgustos i futurs retrets.
Doncs ara això va així. Porto pràcticament mig any sense postejar res al bloc i la raó es molt senzilla, m’he abocat a l’esport. He canviat de vida i ara dedico el 100% del meu temps de lleure a córrer, jugar a Pàdel, Tennis, Futbol sala o al Gimnàs. Amb la 
Aquesta temporada s’ha compost d’un seguit de “punyalades traperes” que hem anat encaixant amb la millor enteresa possible. Els mateixos jugadors que l’any passat eren herois, avui no són mes que un grapat de “pròsies” lentes i acabades sense capacitat de reacció o sacrifici. Què ha pogut provocar que el millor equip de món, que és coronava campió de lliga i Chapions tot just fa un any, avui s’arrossegui per els terrenys de joc com una ànima en pena? Al meu entendre una mala pretemporada i una nefasta preparació s’ha resolt amb un equip cansat i mancat de grapa que ha resultat incapaç d’aguantar la duresa d’una competició densa. Les gires americanes, els mundialets de costellada i la maleïda dèria d’anar a vendre samarretes a can “culló” ens ha passat una factura molt alta. Hem comès els mateixos errors que va cometre l’etern rival i que tanta gràcia ens van fer. El que varem poder veure aquest dissabte és un perfecte resum d’una trista i nefasta temporada que farem molt bé d’oblidar tant aviat com sigui possible. Però només nosaltres, que ningú del club s’oblidi que no fer els deures quant toca comporta penalitzacions i deutes que poden d’hipotecar tota una temporada i deixar a tota l’afició decepcionada amb l’equip i el club.
Ja era hora que s’acabés la infecta pallassada que han volgut muntar alguns personatges amb molt poca feina. Potser amb la llei a les mans, les eleccions eren obligatòries, però el sentit comú diu que si esculls un president per a quatre anys, ha de ser per a quest temps, no per a 3 anys i una setmana, no ho crieu així? Puc entendre que algú reclami aquestes eleccions, el que no puc entendre és que després és denuncií a la junta que ens ha portat dues lligues i un Champions buscant la inhabilitació. Es que vivim en un mon de mones? Tanta és la baixesa humana que un personatge és capaç de jugar amb les il•lusions de centenars de mil.lers de persones per a saber quins obscurs interessos. Però el soci ha donat un clar missatge del que vol, s’ha propinat una cosa al cul de tots aquests busca vides xupons amb ganes de publicitat i se’ls ha deixat mes que clar que amb el soci no s’hi juga. Em permeto dir a tota aquesta colla de showmans, que si el que en realitat volien és treballar algun dia per el [[Barça]], han equivocat les formes d’una manera tant escandalosa, que segurament algun dia en rebran la factura.
Em fa molta mandra comentar res d’aquest paio, molts de vosaltres podreu imaginar que n’opino d’ell, així que no crec necessari esplaiar-me massa. Però em venia molt de gust penjar aquesta foto, ja que quant jo la vaig veure em va provocar un somriure. Aquest mundial ha estat un perfecte resum de la seva carrera, un súper crack amb la pilota, però no massa racional sense ella. Espero les vostres opinions.
Aquest animal de presa ha realitzat unes declaracions al diari sensacionalista “The Sun” afirmant que quant és trobi amb el seu company d’equip Cristiano Ronaldo, l’hi partirà el cap. Segons ell és el culpable que resultés expulsat en el partit del mundial entre Anglaterra i Portugal. Algú l’hi hauria de dir a aquesta fera de circ que l’únic culpable de l’expulsió és ell mateix, per continuar lluint la seva primitiva i salvatge agressivitat i que potser si s’hagués dedicat a jugar a futbol enlloc de fer d’imbècil Anglaterra seria semifinalista del mundial. Jo no posaré en dubte que aquest personatge sàpiga tocar la pilota, el que si posaré en dubte és que aquets encefalograma pla sigui útil per a qualsevol equip o sel.lecció. Com pot un club de futbol sigui quin sigui permetre que un jugador de les seves files realitzi unes declaracions així en contra d’un company d’equip? Jo no sé si el Manchester pensa prendre mesures en l’afer, però tal com ho veig jo li queden dues opcions. Fer fora de l’equip aquest animal o fer un esforç i comprar-li un cervell.
En un mundial gris, sense sorpreses,sense grans espectacles, on els cracks han decepcionat i les grans promese com Messi ha
Avui estem una mica més a prop d’una de les Itaques de molts Barcelonistes. Només un partit ens separa de la segona Lliga de campions, després de saborejar l’amargura d’una derrota humiliant com la d’Atenes que va marca la fi d’una era blaugrana, avui tornem a somiar en que podem ser els reis d’europa. No ens podem confiar, no està tot fet, davant tenim un equip que també a fet una gran competició i que de ben segur vendrà molt cara la seva pell. Així que força Barça i que la força t’acompanyi ( i la sort també).
Entrades (RSS)