aEsquis Weblog

Un aficionat del Bilbao, eufòric per la victòria del seu equip contra el Sevilla, es posa “marrano” davant les càmeres de ETB. Semblaria que l’home no havia begut res.

Sembla ser que el gas no funcionava i van decidir accelerar des de dins del capó, la imatge si mes no és curiosa.

Vist a “El mundo deportivo“

1.- Per què sempre ha procurat no passar de la “ralla”

2.- Per què els tres països on no pot entrar (Japó, EUA i Itàlia) no són molt importants futbolísticament parlant.

3.- Per què sempre ha mostrar un estat de forma envejable. (Forma esfèrica)

4.- Per què les seves relacions amb la premsa sempre han estat exemplars. (Els periodistes a qui va disparar s’ho mereixien per preguntaires)

5.- Per què ha demostrat que no sap fer res que no estigui relacionat amb un pilota. (En ocasions ni parlar sol no sap)

6.- Per què no se li coneix preferència per cap equip. (Boca no conta)

7.- Per les bones relacions que manté amb els seus companys de professió.

8.- Que un 70% de l’afició argentina no el vulgui en el càrrec, no vol dir res. (Aquí tampoc volíem Van Gaal i ens va anar de perles per a poder fer fora a Gaspart)

9.-Per què el tema d’anar dopat a un mundial i que t’enxampin, tampoc és tant greu. (Que se n’ha fet de l’espanyol Juanito Mühlegg?)

10.- Per què estic segur de que tots ens farem un bon fart de riure cada vegada que obri la boca.

Resulta que dissabte passat varem anar a jugar a Paintball amb els amics, jo no hi havia anat mai, però ja m’havien parlat de lo doloroses que poden arribar a ser aquelles boletes si t’enxampen d’aprop. Durant tota la partida, em vaig mantenir a una distància prudencial dels meus contrincants per evitar disgustos, però resulta que l’últim joc de la tarda, no era precisament un encontre, si no que es tractava de la caça del conill i a mi em va tocar el dubtós honor de fer de conill (Ves que no fos per què aquest cap de setmana em caso). El joc en qüestió era senzill, tots els meus amics armats amb les escopetes a la part superior del camp i jo tot sol, a pèl, a la part inferior. Cada xiulet de l’instructor m’obligava a esprintar d’una banda a l’altre intentant evitar ser massacrat per les desenes de boletes que aquells desaprensius em disparaven, els 7 o 8 cops vaig esprintar amb totes les meves forces i em van servir per a no rebre massa càstig, però això em va passar factura física, estava tant cansat que m’ofegava i l’instructor encara volia que voltés d’una banda a l’altre. Totalment esgotat em vaig refugiar darrera un palet on aquella colla de lladres, incomplint les normes em van afusellar sense miraments, des de una distància d’uns 7 o 8 metres. Les boles feien mal de veritat i va ser així com una d’elles, em va deixar una dolorosíssima marca al braç, que avui 10 dies després encara es pot apreciar. Tot i que aquella colla de cabr…. sense escrúpols em van deixar fet una coca, vull aprofitar aquest post per agrair-los el comiat que em van preparar, ja que entre tots ens ho varem passar molt bé. Moltes gràcies companys.

PD. Ja anireu venint.

Almenys si no vol que li trenquin la cara.