aEsquis Weblog » Esports

Coneixes a Dan Osman?

Albert Esquis — Tue, 28 Jul 2009 06:08:26 +0000

Parlar de Dan Osman és parlar d’una llegenda, nascut a la regió del llac Tahoe a Califòrnia el 1963, és famós per la seva afició a l’escalada lliure i a la caiguda lliure controlada amb una marca de 400 mts. Dan Bohemi i no massa amic del treball, va destacar per les seves arriscades escalades sense mesures de seguretat i a tota velocitat, no és d’estranyar doncs que amb tant extremes aficions, la cosa tingues molts números per acabar malament.

El 23 de Novembre de 1998 a Leaning Tower (Parc nacional de Yosemite, Califòrnia) va dur a terme el seu últim salt a l’edat de 35 anys, la corda va fallar i Dan és va precipitar al buit. Hi han varies especulacions sobre la causa del trencament, la primera diu que una modificació de última hora en l’angle de la corda per allargar el salt, va provocar que aquesta és segues per la forta calor produïda per la fricció, una altre causa possible podria ser un desgast de les cordes ocasionat per les inclemència del temps, ja que aquestes van estar a muntades a l’intempèrie durant més de un mes.

Sigui com sigui aquest paio va morir tal i com va viure deixant així rere seu el mite.

Com a mostra un botó.

Posts Relacionats

Un veritable “Bicivolador”

Albert Esquis — Thu, 16 Jul 2009 12:45:37 +0000

Impressionant el que és capaç de fer aquest paio amb una bicicleta, jo ho he provat i la majoria de coses no m’han sortit a la primera.

Posts Relacionats

El vídeo de Guardiola

Albert Esquis — Tue, 02 Jun 2009 06:53:25 +0000

Aquest vídeo no és el culpable de que el Barça es proclamés campió a la final de Roma, però és una eina més de les que va utilitzar el “Gran Guru” per a motivar els seus jugadors. Aquest Barça és tricampió per qualitat, esforç, talent i com no una mica de fortuna en els moments precisos. Aquest muntatge és només una anècdota més en aquest any ple de glòria i triomfs de tot el barcelonisme.

Posts Relacionats

Barça campió 2009

Albert Esquis — Thu, 28 May 2009 19:10:57 +0000

Que com vaig viure la final? Doncs, a Can Cabo amb amics i uns nervis de por, però ara toca assaborir aquesta victòria.

Gràcies Barça, gràcies Pep, per aquesta magnifica temporada.

Posts Relacionats

Saperas, és Roma?

Albert Esquis — Tue, 26 May 2009 12:22:14 +0000

Demà es juga la final de la Champions, un esdeveniment que ja fa un parell de dies, no em deixa dormir. Des que Iniesta va marcar a Stanford Bridge, tots el culers estem esperant aquest dia per a intentar coronar de la millor manera possible una temporada difícilment oblidable.

Per a molts aquest haurà estat l’any dels partits en obert, del 2 a 6 al Bernabeu o del Crakovia (La Queta, Lo putu Gusiluz), per a mi sens dubte aquesta és la temporada de Rac1. De la ma del Pou, Saperas, Costa, Puig, López, Llimós i companyia, he viscut i gaudit del Barça amb tota la intensitat, aquesta colla de cracks ens han distret amb els seus programes i narracions dia a dia proporcionant-nos talls de veu que de ben segur escoltarem durant molt temps, tots coincidireu amb mi si dic que la manera de cantar el gol de Iniesta que ens van regalar, està a l’alçada dels mítics “Urruti t’estimo” o “Pizzi, sos macanudo”.

Jo com a tribut a tot l’equip d’esports de Rac 1, que tant m’han donat a aquest any, deixo aquí el tall de veu del gol per a poder-ne gaudir sempre que correspongui.

Saperas, és Roma?

Posts Relacionats

Enculant a una reportera en directe

Albert Esquis — Fri, 06 Mar 2009 06:47:58 +0000

Un aficionat del Bilbao, eufòric per la victòria del seu equip contra el Sevilla, es posa “marrano” davant les càmeres de ETB. Semblaria que l’home no havia begut res.

Posts Relacionats

Un copilot acaba el rally amb el pilot dins el motor

Albert Esquis — Wed, 19 Nov 2008 18:29:05 +0000

Sembla ser que el gas no funcionava i van decidir accelerar des de dins del capó, la imatge si mes no és curiosa.

Vist a “El mundo deportivo“

Posts Relacionats

10 raons per estar content amb la designació de Maradona com a seleccionador Argentí.

Albert Esquis — Wed, 05 Nov 2008 13:16:02 +0000

1.- Per què sempre ha procurat no passar de la “ralla”

2.- Per què els tres països on no pot entrar (Japó, EUA i Itàlia) no són molt importants futbolísticament parlant.

3.- Per què sempre ha mostrar un estat de forma envejable. (Forma esfèrica)

4.- Per què les seves relacions amb la premsa sempre han estat exemplars. (Els periodistes a qui va disparar s’ho mereixien per preguntaires)

5.- Per què ha demostrat que no sap fer res que no estigui relacionat amb un pilota. (En ocasions ni parlar sol no sap)

6.- Per què no se li coneix preferència per cap equip. (Boca no conta)

7.- Per les bones relacions que manté amb els seus companys de professió.

8.- Que un 70% de l’afició argentina no el vulgui en el càrrec, no vol dir res. (Aquí tampoc volíem Van Gaal i ens va anar de perles per a poder fer fora a Gaspart)

9.-Per què el tema d’anar dopat a un mundial i que t’enxampin, tampoc és tant greu. (Que se n’ha fet de l’espanyol Juanito Mühlegg?)

10.- Per què estic segur de que tots ens farem un bon fart de riure cada vegada que obri la boca.

Posts Relacionats

El morat del Paintball

Albert Esquis — Tue, 09 Sep 2008 05:15:42 +0000

Resulta que dissabte passat varem anar a jugar a Paintball amb els amics, jo no hi havia anat mai, però ja m’havien parlat de lo doloroses que poden arribar a ser aquelles boletes si t’enxampen d’aprop. Durant tota la partida, em vaig mantenir a una distància prudencial dels meus contrincants per evitar disgustos, però resulta que l’últim joc de la tarda, no era precisament un encontre, si no que es tractava de la caça del conill i a mi em va tocar el dubtós honor de fer de conill (Ves que no fos per què aquest cap de setmana em caso). El joc en qüestió era senzill, tots els meus amics armats amb les escopetes a la part superior del camp i jo tot sol, a pèl, a la part inferior. Cada xiulet de l’instructor m’obligava a esprintar d’una banda a l’altre intentant evitar ser massacrat per les desenes de boletes que aquells desaprensius em disparaven, els 7 o 8 cops vaig esprintar amb totes les meves forces i em van servir per a no rebre massa càstig, però això em va passar factura física, estava tant cansat que m’ofegava i l’instructor encara volia que voltés d’una banda a l’altre. Totalment esgotat em vaig refugiar darrera un palet on aquella colla de lladres, incomplint les normes em van afusellar sense miraments, des de una distància d’uns 7 o 8 metres. Les boles feien mal de veritat i va ser així com una d’elles, em va deixar una dolorosíssima marca al braç, que avui 10 dies després encara es pot apreciar. Tot i que aquella colla de cabr…. sense escrúpols em van deixar fet una coca, vull aprofitar aquest post per agrair-los el comiat que em van preparar, ja que entre tots ens ho varem passar molt bé. Moltes gràcies companys.

PD. Ja anireu venint.

Posts Relacionats

Calçotada amb els amics a Fontanellas

Com no ha de lluitar un practicant de Capoeira

Albert Esquis — Fri, 05 Sep 2008 09:54:18 +0000

Almenys si no vol que li trenquin la cara.

Posts Relacionats

I s’autoproclamen el país de les llibertats

Albert Esquis — Fri, 05 Sep 2008 09:47:06 +0000

Una aficionada dels Red Sox, es expulsada del Yankee Stadium per voler anar a visitar els serveis, mentre sonava “God Bless America”.

El Yankee stadium, casa dels New York Yankees té per costum obsequiar als seus aficionats amb la cançó “God bless America” , durant el descans de la setena entrada. George Steinbrenner màxim accionista de l’equip és el principal artífex d’aquesta mesura, que també inclou sota càstig d’expulsió la prohibició de moure’s durant aquest himne patriòtic. L’aficionada que va tenir la mala ocurrència d’anar als serveis quant començava a sonar la cançó, va ser ràpidament represa per un policia que li va barrar el pas demanant-li explicacions, la seva resposta va ser que volia anar al lavabo i que no li interessava el “God bles America” paraules a les que el policia va respondre retorçant-li el braç violentament, posteriorment un altre oficial li va retorçar l’altre braç i entre els dos la van fer fora del recinte. La pobre dona es va queixar sobre aquesta violació del seus drets, súplica a la que l’agent va respondre amb una empenta i la lapidària frase de: “Ves a l’infern del meu país si no t’agrada això”. Tot això va tenir lloc en un país on s’omplen la boca de llibertats i drets, però que encara estan a anys lluny de saber el que aquestes paraules signifiquen en realitat.

Deixo aquí el vídeo dels incidents per a que hi doneu un cop d’ull

Posts Relacionats

La sensació d’estar al niu de l’àguila

Albert Esquis — Thu, 28 Aug 2008 17:22:55 +0000

Això és el que ens ofereix aquesta espectacular imatge en 3D, que per a molts serà el més proper a l’esdeveniment que mai estarem.

Fes clic sobre la imatge

http://www.karikuukka.com/peking2008/100m/

Posts Relacionats

El vídeo del lluitador Cubà que li trenca la cara al àrbitre

Albert Esquis — Mon, 25 Aug 2008 08:04:37 +0000

Després de ser desqualificat per excedir el temps d’assistència, el luitador Cubà Amatos, li espinya els morros al arbite.

Deixo aquí el vídeo dels fets, que no ha estat gents fàcil de trobar, ja que per temes de drets d’autor, les imatges han estat retirades de Youtube.

A Cuban taekwondo athlete Angel Matos attacks a ju… – MyVideo

Posts Relacionats

N’hi ha per fotre’ls-hi una denúncia

Albert Esquis — Thu, 14 Aug 2008 13:53:09 +0000

Diuen que aquest es un país de dieta mediterrània, amb una alimentació variada i equilibrada i dins aquesta dieta, tenim la sort de gaudir d’un invent anomenat pa amb tomàquet, que li dona 30.000 voltes a qualsevol sandwitch o hamburguesa que puguem trobar a qualsevol altre racó de món. Aquesta norma es compleix en el 99% dels casos, però sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.

Ahir vaig tenir la sort i el plaer de gaudir de l’estrena del Barça en Champions, partit còmode que l’equip va resoldre amb un 4 a 0, però la història que ens ocupa es un altre. Degut a la intempestiva hora del partit a ¾ de 10 varem decidir de sopar un entrepà a l’estadi (greu equivocació). 10 minuts abans de la mitja part, varem abandonar les nostres localitats per anar a buscar un “bocata”, en algun dels “Xiringuitus” de l’estadi. Hi havia 6 o 7 persones que havien tingut la mateixa ocurrència que nosaltres, mentre que a la barra 7 cambrers uniformats feien presagiar una ràpida resposta. Res mes lluny de la realitat, 2 dones intentaven fer frankfurts mentes la resta de personal s’ho mirava “apalancats” a les neveres, després de 10 minuts d’espera, ens va tocar el torn, podeu imaginar que durant aquest període, la cua havia crescut fins a límits insospitats, però nosaltres estàvem contents, per què ja ens tocava. La primera sorpresa o decepció va ser al demanar l’entrepà de botifarra, ja que la resposta immediata va ser:

- No queda botifarra

- Merda! Dons me’n pots posar un de llom? (Com carai pot no quedar botifarra si som dels primers?)

- Tampoc ens queda llom.

- Doncs així què tens?

- Frankfurt

- I què mes?

- I frankfurt

- Ummmmm… doncs al final potser triaré Frankfurt.

Un paio gros i suat, va agafar dues barretes d’un pa sec, que a casa meva s’utilitza per alimentar els peixos, va engrapar un parell de salsitxes amb els dits sense cap mena de miraments, va entaforar el producte en una bossa de paper com qui farceix la coixinera i acte seguit es va eixugar suor i mocs amb la ma tot demanat 4,5 € per entrepà.

El que ens va donar aquell paio, era de denúncia, de jutjat de guàrdia, servir això hauria d’estar penat per la llei. Un tros de pa que no s’aguantava per enlloc, sense oli, sense tomàquet, tal qual sortit de la bossa, amb una salsitxa de Frankfurt, que semblava goma estovada . La gana i la necessitat ens van empènyer a menjar-nos aquella aberració alimentària que finalment ens va fer mes mal que bé.

Tots podem entendre que al camp nou es molt gran i que per molt que vulguin, no ens poden fer els entrepans amb mateix “carinyu” que nosaltres els fem a casa, però no es pas la primera concentració de gent a la que assisteixo i no recordo haver patit tal vexació alimentària.

Bé, en definitiva, si aquesta temporada teniu la sort d’anar a veure el Barça, no feu com nosaltres, sigueu llestos i porteu l’entrepà de casa, ja que per dolent que sigui, estovat que quedi o fred que es torni, de cap de les maneres podrà ser mes dolent i fastigós que un Frankfurt del Camp Nou.

Posts Relacionats

10 Raons per passar olimpicament dels jocs Olímpics

Albert Esquis — Tue, 12 Aug 2008 13:20:38 +0000

1.- Perquè el meu país no hi participa.

2.- Perquè el president honorífic del comitè olímpic internacional (Joan Antoni Samaranch) es un feixista que en declaracions a Catalunya ràdio la setmana passada, va deixar prou clar que li importa un pitu la manca de llibertats i d’allò que en diuen drets humans.

3.- Perquè és Agost i fa massa bon temps com per quedar-se escarxofat al sofà veien com altres fan l’esport que tu tindries que estar fent.

4.- Per què mentre els esportistes corren i s’abracen, s’obliden de que a Geòrgia i Osètia del Sud hi ha un espetec d’òsties, amb els Russos de convidats.

5.- Perquè Phelps neda tot l’any i no se’l mira ningú.

6.- Perquè han convertit una competició entre esportistes en una competició entre països.

7.- Perquè hi participa en Gasol.

8.- Perquè com a les pel•lícules, sempre guanyen els americans.

9.-Perquè trobo que la vela es un “esport” massa dur, gairebé a l’alçada de la petanca.

10.- Perquè em fa molta mandra.

Actualització: 11.- Perquè la xinesa que cantava a la cerimònia d’inauguració, en realitat feia playback sobre la veu d’una nena que va ser considerada no el suficientment bonica. On cull…. queda l’esperit olímpic?

Posts Relacionats

La sensació d’estar al niu de l’àguila

Nit de “remember”

Albert Esquis — Sat, 09 Aug 2008 23:29:06 +0000

M’encanta el Youtube, gracies a aquesta pàgina pots recuperar imatges que difícilment podries tornar a veure, avui m’ha entrat la vena “remember” i he retrocedit fins a l’època on ens passàvem tot el dia amb l’skate a munt i avall. En Dani, en Vila, en Jordi, el Dario, en Marc i jo, com ja he dit, ens passàvem el dia amb el “monopatin” intentant emular els “pros” de les pel•lícules d’skate. A primera hora de la tarda buscàvem una casa lliure per visionar alguna de les cintes que teníem per desprès sortir motivadissims al carrer intentant reproduir tot allò que acabàvem de veure. Evidentment aquesta febre de motivació ens havia costa més d’un dolorós disgust, però això no aconseguia frenar-nos. Wheels of fire, Streets on fire, Hokus Pokus o Ban this, són mítics títols que ens varem empassar centenars de vegades. Natas Kaupas, Jeff Kendall, Tony Magnussen, Frankie Hill, Tony Hawk, Rob Roskopp, etc, etc… Eren els miralls en els que ens miràvem. Dit això ja us podeu imaginar de què anàvem els vídeos que he estat mirant, són ni mes ni menys que aquelles imatges que de ven segur cap de nosaltres ha oblidat i que al veure-les, m’han portat molt bons records de tota aquella època. La presentació de Natas Kaupas o l’inici de Ban This amb en Fankie Hill saltant escales a tota ost… són per mi clàssics d’aquest esport que mereixen ser recordats. Deixo aquí alguns fragments d’aquestes joies del passat. Podeu veure la resta de vídeos fent el salt.

Natas Kaupas - Wheels of Fire (1987)

Jeff Kendall – Wheels of Fire (1987)

Rob Roskopp – Wheels of fire (1987)

Streets on Fire (1988) Intro!

Claus Grabke & Jeff Hedges – Streets on Fire (1988)

Matt Hensley – H-Street Hokus Pokus (1989)

Colby Carter and Brian Lotti – H-Street Hokus Pokus (1989)

Tony Magnussen – H-Street Hokus Pokus (1989)

Danny Way – H-Street Hokus Pokus (1989)

Frankie Hill – Ban This

Ray Barbbie – Ban This

Jo mateix a dia d’avui fent “l’indiu”.

Altres Posts

Perquè me’n alegro.

Albert Esquis — Mon, 07 Jul 2008 16:19:55 +0000

Perquè Nadal ha demostrat que no només es un “panzer”, si no que també sap jugar i molt bé amb una tècnica només a l’abast del seu màxim rival Roger Federer.

Perquè va ser un roca mentalment parlant i va ser capaç de superar un rival que anava creixent a mida que avançava el partit.

Perquè no li he sentit mai una mala declaració i sempre que l’he vist s’ha mostrat modest, moderat i molt coherent en les seves paraules.

Perquè no l’he vist mai queixar-se ni dins ni fora la pista i sempre ha sabut donar lliçó de Fair play.

Perquè sempre ha tingut paraules de respecte y reconeixement per els seus rivals tant si perdia com si guanyava.

Perquè el seu tiet li ha inculcat la disciplina i capacitat de treball que a molts esportistes que tots coneixem els manca.

Perquè aquest any està sent millor.

I finalment perquè això es Tennis i no política.

Felicitats Rafa

Altres Posts

Jo també vull ser president del Barça

Albert Esquis — Mon, 02 Jun 2008 19:37:34 +0000

En vista de l’allau de presidenciables en cas de que prosperi la propera moció de censura jo també em postulo com a possible candidat a la presidència del Barça. Les meves promeses no difereixen massa de la de la resta de candidats ja que com les seves són mentida, la avantatge es que jo ho reconec i així ens estalviem disgustos i futurs retrets.

1.- Jo si Fitxaré a Cristiano Ronado, ja que el jugador m’ha manifestat la intenció de venir al Barça només en el cas de que jo accedeixi a la presidència. ( Una amistat de molts anys avala aquesta possibilitat ).
2.- Repescaré a Amunike com a utiller, doncs gràcies a l’anunci de furgonetes, el jugador ha esdevingut mediàtic i com sabeu el que mes interessa es vendre samarretes, (Estic pensant fer el mateix amb Prosiquito).
3.-Fitxaré Figo per posteriorment cedir-lo a la UE Seva, on li espera una gran temporada a 3era regional, estic estudiant molt seriosament fer el mateix amb el Sr. Paul Scholes.
4.- No demanaré consell al Sr. Cruyff, no per res en concret, simplement vull ser jo qui mani.
5.- Declararé persona non grata al Sr. Sanchez Llibre i tota la seva directiva, no es normal que deixin comportar-se així a una persona adulta.
6.- Dissenyaré uns serveis mèdics com deu mana, a veure si amb un any som capaços de passar dels 15 trencaments de lligaments creuats a només dos o tres.
7.- Prohibiré de manera rotunda a qualsevol jugador aparèixer en anuncis de Natilles o similars, ja que ha quedat sobradament demostrat que porta mala estrugança.
8.- Els jugadors passaran 8 hores diàries treballant per el club i al finalitzar l’entrenament realitzaran tasques de manteniment a les instal•lacions tals com la reparació de seients, substitució de fluorescents o neteja dels lavabos.
9.- Fitxarem com a reportera de Barça TV a Jaydy Michel , per evitar els repetits viatges del senyor Marquez a Madrid, en cas de no aconseguir-ho per el bé del jugador marxarà cedit al Getafe.
10.- Re aprofitarem al senyor Eto’o com a cap de premsa i portaveu del club, ja que ha quedat palès que li agrada mes parlar que jugar a futbol.

Aquest primer paquet de mesures serà de immediata aplicació només d’assolir el poder, a partir d’aquí esperarem a un parell de mocadorades per a realitzar nous canvis. Espero que els altres candidats en veure la contundència del meu projecte, s’adhereixin a la meva candidatura donant-me total i incondicional suport, això si, ha de quedar clar que aquí qui mana sóc jo i només jo.

Altres Posts

You’ll never smoke alone

Albert Esquis — Sun, 18 May 2008 20:42:46 +0000

Apreciat amic Frank Rijkaard
Amb la teva marxa el Barça perd un dels millors entrenadors que ha tingut i que mai tindrà, aquesta es sens dubte la baixa mes dolorosa que afrontarà el barcelonisme aquesta trista temporada. En moltes ocasions se t’ha titllat de tou i t’han acusat de no tenir mà dura. Aquesta disciplina ha faltat de base i ha estat aquesta directiva la que no ha sabut controlar la plantilla regint amb mà ferma. Per desgràcia hem vist com el club passava del cercle virtuós al cercle d’autocomplaença per acabar finalment en el cercle viciós. Però amic Frank, un bon indicatiu de que has realitzat una gran tasca es que tot i la nefasta temporada oferta per l’equip, ningú te’n culpa a tu i com has pogut notar, te’n vas de can Barça enduent-te l’estimació d’una afició que et sabrà reconèixer els mèrits i que sempre et portarà en el seu record. Tu ens has donat una lliçó d’educació i de classe amb les teves moderades i sempre encertades declaracions. Per tot això i per moltes altres coses, volia des d’aquí acomiadar-me de tu desitjant-te la màxima de les sorts i esperant que en un futur els nostres camins es tronin a creuar.

Un forta abraçada, Je gewoon nooit gerookt.

Altres Posts

Esportivament parlant es clar.

Albert Esquis — Thu, 13 Dec 2007 08:24:45 +0000

Doncs ara això va així. Porto pràcticament mig any sense postejar res al bloc i la raó es molt senzilla, m’he abocat a l’esport. He canviat de vida i ara dedico el 100% del meu temps de lleure a córrer, jugar a Pàdel, Tennis, Futbol sala o al Gimnàs. Amb la iniciativa de deixar de fumar i no engreixar-me mes, he perdut 11 quilos i ara sóc capaç de córrer 15 kilòmetres arribar a casa veure’m un aquarius i fugir cap al gimnàs per a rematar-ho amb 4 peses. L’Elena diu que potser sóc un edicte a l’esport, que segons es veu és una malaltia molt dolenta que afecta a tipus com jo. I què voleu que us digui, em trobo molt millor, ja no esbufego com un bulldog després de pujar 4 esglaons, no estossego tot el dia amb un pollastre enquistat a la gola i el que és millor, em sento molt mes feliç i segur de mi mateix. L’esport és la meva via d’escapament, és la meva manera d’aprofitar el temps millorant dia a dia la meva condició i si us sóc sincer ara mateix no tinc pas cap ganes de deixar-ho. Pd. Avui Pàdel i Gimnàs.

Altres Posts

No mereixíem més

Albert Esquis — Mon, 11 Jun 2007 14:21:05 +0000

Aquesta temporada s’ha compost d’un seguit de “punyalades traperes” que hem anat encaixant amb la millor enteresa possible. Els mateixos jugadors que l’any passat eren herois, avui no són mes que un grapat de “pròsies” lentes i acabades sense capacitat de reacció o sacrifici. Què ha pogut provocar que el millor equip de món, que és coronava campió de lliga i Chapions tot just fa un any, avui s’arrossegui per els terrenys de joc com una ànima en pena? Al meu entendre una mala pretemporada i una nefasta preparació s’ha resolt amb un equip cansat i mancat de grapa que ha resultat incapaç d’aguantar la duresa d’una competició densa. Les gires americanes, els mundialets de costellada i la maleïda dèria d’anar a vendre samarretes a can “culló” ens ha passat una factura molt alta. Hem comès els mateixos errors que va cometre l’etern rival i que tanta gràcia ens van fer. El que varem poder veure aquest dissabte és un perfecte resum d’una trista i nefasta temporada que farem molt bé d’oblidar tant aviat com sigui possible. Però només nosaltres, que ningú del club s’oblidi que no fer els deures quant toca comporta penalitzacions i deutes que poden d’hipotecar tota una temporada i deixar a tota l’afició decepcionada amb l’equip i el club.

Altres Posts

Laporta de nou president del Barça.

Albert Esquis — Tue, 22 Aug 2006 08:30:00 +0000

Ja era hora que s’acabés la infecta pallassada que han volgut muntar alguns personatges amb molt poca feina. Potser amb la llei a les mans, les eleccions eren obligatòries, però el sentit comú diu que si esculls un president per a quatre anys, ha de ser per a quest temps, no per a 3 anys i una setmana, no ho crieu així? Puc entendre que algú reclami aquestes eleccions, el que no puc entendre és que després és denuncií a la junta que ens ha portat dues lligues i un Champions buscant la inhabilitació. Es que vivim en un mon de mones? Tanta és la baixesa humana que un personatge és capaç de jugar amb les il•lusions de centenars de mil.lers de persones per a saber quins obscurs interessos. Però el soci ha donat un clar missatge del que vol, s’ha propinat una cosa al cul de tots aquests busca vides xupons amb ganes de publicitat i se’ls ha deixat mes que clar que amb el soci no s’hi juga. Em permeto dir a tota aquesta colla de showmans, que si el que en realitat volien és treballar algun dia per el [[Barça]], han equivocat les formes d’una manera tant escandalosa, que segurament algun dia en rebran la factura.

Altres Posts

Zidane Per la porta gran.

Albert Esquis — Thu, 13 Jul 2006 10:30:40 +0000

Em fa molta mandra comentar res d’aquest paio, molts de vosaltres podreu imaginar que n’opino d’ell, així que no crec necessari esplaiar-me massa. Però em venia molt de gust penjar aquesta foto, ja que quant jo la vaig veure em va provocar un somriure. Aquest mundial ha estat un perfecte resum de la seva carrera, un súper crack amb la pilota, però no massa racional sense ella. Espero les vostres opinions.

Altres Posts

Un cervell per a Wayne Rooney

Albert Esquis — Mon, 03 Jul 2006 13:05:32 +0000

Aquest animal de presa ha realitzat unes declaracions al diari sensacionalista “The Sun” afirmant que quant és trobi amb el seu company d’equip Cristiano Ronaldo, l’hi partirà el cap. Segons ell és el culpable que resultés expulsat en el partit del mundial entre Anglaterra i Portugal. Algú l’hi hauria de dir a aquesta fera de circ que l’únic culpable de l’expulsió és ell mateix, per continuar lluint la seva primitiva i salvatge agressivitat i que potser si s’hagués dedicat a jugar a futbol enlloc de fer d’imbècil Anglaterra seria semifinalista del mundial. Jo no posaré en dubte que aquest personatge sàpiga tocar la pilota, el que si posaré en dubte és que aquets encefalograma pla sigui útil per a qualsevol equip o sel.lecció. Com pot un club de futbol sigui quin sigui permetre que un jugador de les seves files realitzi unes declaracions així en contra d’un company d’equip? Jo no sé si el Manchester pensa prendre mesures en l’afer, però tal com ho veig jo li queden dues opcions. Fer fora de l’equip aquest animal o fer un esforç i comprar-li un cervell.

Altres Posts

La perla del mundial es diu Ribery

Albert Esquis — Sat, 01 Jul 2006 15:55:54 +0000

En un mundial gris, sense sorpreses,sense grans espectacles, on els cracks han decepcionat i les grans promese com Messi ha

estat frustrades per selccionadors amb una concepció del futbol “racono” com el cas de Pekerman, he trobat una espurna de llum. Ribery el petit davanter Francès, m’ha sorprès molt gratament m’ha sembla un gran jugador amb una tècnica i velocitat envejables, la veritat és que m’he fixat amb ell des que vaig llegir que el jugador del Olimpic és declarava ferm seguidor del Barça, cosa que sempre agrada a un Culer incurable com jo. Però partidismes a part, crec que aquest seria un reforç de luxe per a qualsevol equip, ja que estic pràcticament segur que els seus dies a l’Olimpic estan arribant a la seva fi. El que no m’agradaria gens seria veure aquest jugador vestit amb la samarreta del Madrid, ja que això m’obligaria a negar per activa i per passiva haver escrit aquestes paraules.

Altres Posts

Ja la tenim aquí!!!

Albert Esquis — Thu, 18 May 2006 07:35:53 +0000

Quina bojeria, despres de tant patiment ja sóm campions. Un miraculós gol de Belleti va fer justicia i va coronar al Barça com rei d’Europa. Jo ho vaig viure a la Perla amb els amics i l’emoció es va desfermar quant l’arbitre va pitar el final. He penjat les fotos de la cel.lebració a l’album de Fotos

Altres Posts

12 Anys després, Paris!!!

Albert Esquis — Tue, 09 May 2006 12:17:56 +0000

Avui estem una mica més a prop d’una de les Itaques de molts Barcelonistes. Només un partit ens separa de la segona Lliga de campions, després de saborejar l’amargura d’una derrota humiliant com la d’Atenes que va marca la fi d’una era blaugrana, avui tornem a somiar en que podem ser els reis d’europa. No ens podem confiar, no està tot fet, davant tenim un equip que també a fet una gran competició i que de ben segur vendrà molt cara la seva pell. Així que força Barça i que la força t’acompanyi ( i la sort també).