Parlar de Dan Osman és parlar d’una llegenda, nascut a la regió del llac Tahoe a Califòrnia el 1963, és famós per la seva afició a l’escalada lliure i a la caiguda lliure controlada amb una marca de 400 mts. Dan Bohemi i no massa amic del treball, va destacar per les seves arriscades escalades sense mesures de seguretat i a tota velocitat, no és d’estranyar doncs que amb tant extremes aficions, la cosa tingues molts números per acabar malament.
El 23 de Novembre de 1998 a Leaning Tower (Parc nacional de Yosemite, Califòrnia) va dur a terme el seu últim salt a l’edat de 35 anys, la corda va fallar i Dan és va precipitar al buit. Hi han varies especulacions sobre la causa del trencament, la primera diu que una modificació de última hora en l’angle de la corda per allargar el salt, va provocar que aquesta és segues per la forta calor produïda per la fricció, una altre causa possible podria ser un desgast de les cordes ocasionat per les inclemència del temps, ja que aquestes van estar a muntades a l’intempèrie durant més de un mes.
Sigui com sigui aquest paio va morir tal i com va viure deixant així rere seu el mite.
Aquest vídeo no és el culpable de que el Barça es proclamés campió a la final de Roma, però és una eina més de les que va utilitzar el “Gran Guru” per a motivar els seus jugadors. Aquest Barça és tricampió per qualitat, esforç, talent i com no una mica de fortuna en els moments precisos. Aquest muntatge és només una anècdota més en aquest any ple de glòria i triomfs de tot el barcelonisme.
Demà es juga la final de la Champions, un esdeveniment que ja fa un parell de dies, no em deixa dormir. Des que Iniesta va marcar a Stanford Bridge, tots el culers estem esperant aquest dia per a intentar coronar de la millor manera possible una temporada difícilment oblidable.
Per a molts aquest haurà estat l’any dels partits en obert, del 2 a 6 al Bernabeu o del Crakovia (La Queta, Lo putu Gusiluz), per a mi sens dubte aquesta és la temporada de Rac1. De la ma del Pou, Saperas, Costa, Puig, López, Llimós i companyia, he viscut i gaudit del Barça amb tota la intensitat, aquesta colla de cracks ens han distret amb els seus programes i narracions dia a dia proporcionant-nos talls de veu que de ben segur escoltarem durant molt temps, tots coincidireu amb mi si dic que la manera de cantar el gol de Iniesta que ens van regalar, està a l’alçada dels mítics “Urruti t’estimo” o “Pizzi, sos macanudo”.
Jo com a tribut a tot l’equip d’esports de Rac 1, que tant m’han donat a aquest any, deixo aquí el tall de veu del gol per a poder-ne gaudir sempre que correspongui.
Saperas, és Roma?
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Un aficionat del Bilbao, eufòric per la victòria del seu equip contra el Sevilla, es posa “marrano” davant les càmeres de ETB. Semblaria que l’home no havia begut res.
1.- Per què sempre ha procurat no passar de la “ralla”
2.- Per què els tres països on no pot entrar (Japó, EUA i Itàlia) no són molt importants futbolísticament parlant.
3.- Per què sempre ha mostrar un estat de forma envejable. (Forma esfèrica)
4.- Per què les seves relacions amb la premsa sempre han estat exemplars. (Els periodistes a qui va disparar s’ho mereixien per preguntaires)
5.- Per què ha demostrat que no sap fer res que no estigui relacionat amb un pilota. (En ocasions ni parlar sol no sap)
6.- Per què no se li coneix preferència per cap equip. (Boca no conta)
7.- Per les bones relacions que manté amb els seus companys de professió.
8.- Que un 70% de l’afició argentina no el vulgui en el càrrec, no vol dir res. (Aquí tampoc volíem Van Gaal i ens va anar de perles per a poder fer fora a Gaspart)
9.-Per què el tema d’anar dopat a un mundial i que t’enxampin, tampoc és tant greu. (Que se n’ha fet de l’espanyol Juanito Mühlegg?)
10.- Per què estic segur de que tots ens farem un bon fart de riure cada vegada que obri la boca.
Resulta que dissabte passat varem anar a jugar a Paintball amb els amics, jo no hi havia anat mai, però ja m’havien parlat de lo doloroses que poden arribar a ser aquelles boletes si t’enxampen d’aprop. Durant tota la partida, em vaig mantenir a una distància prudencial dels meus contrincants per evitar disgustos, però resulta que l’últim joc de la tarda, no era precisament un encontre, si no que es tractava de la caça del conill i a mi em va tocar el dubtós honor de fer de conill (Ves que no fos per què aquest cap de setmana em caso). El joc en qüestió era senzill, tots els meus amics armats amb les escopetes a la part superior del camp i jo tot sol, a pèl, a la part inferior. Cada xiulet de l’instructor m’obligava a esprintar d’una banda a l’altre intentant evitar ser massacrat per les desenes de boletes que aquells desaprensius em disparaven, els 7 o 8 cops vaig esprintar amb totes les meves forces i em van servir per a no rebre massa càstig, però això em va passar factura física, estava tant cansat que m’ofegava i l’instructor encara volia que voltés d’una banda a l’altre. Totalment esgotat em vaig refugiar darrera un palet on aquella colla de lladres, incomplint les normes em van afusellar sense miraments, des de una distància d’uns 7 o 8 metres. Les boles feien mal de veritat i va ser així com una d’elles, em va deixar una dolorosíssima marca al braç, que avui 10 dies després encara es pot apreciar. Tot i que aquella colla de cabr…. sense escrúpols em van deixar fet una coca, vull aprofitar aquest post per agrair-los el comiat que em van preparar, ja que entre tots ens ho varem passar molt bé. Moltes gràcies companys.
Una aficionada dels Red Sox, es expulsada del Yankee Stadium per voler anar a visitar els serveis, mentre sonava “God Bless America”.
El Yankee stadium, casa dels New York Yankees té per costum obsequiar als seus aficionats amb la cançó “God bless America” , durant el descans de la setena entrada. George Steinbrenner màxim accionista de l’equip és el principal artífex d’aquesta mesura, que també inclou sota càstig d’expulsió la prohibició de moure’s durant aquest himne patriòtic. L’aficionada que va tenir la mala ocurrència d’anar als serveis quant començava a sonar la cançó, va ser ràpidament represa per un policia que li va barrar el pas demanant-li explicacions, la seva resposta va ser que volia anar al lavabo i que no li interessava el “God bles America” paraules a les que el policia va respondre retorçant-li el braç violentament, posteriorment un altre oficial li va retorçar l’altre braç i entre els dos la van fer fora del recinte. La pobre dona es va queixar sobre aquesta violació del seus drets, súplica a la que l’agent va respondre amb una empenta i la lapidària frase de: “Ves a l’infern del meu país si no t’agrada això”. Tot això va tenir lloc en un país on s’omplen la boca de llibertats i drets, però que encara estan a anys lluny de saber el que aquestes paraules signifiquen en realitat.
Deixo aquí el vídeo dels incidents per a que hi doneu un cop d’ull
Diuen que aquest es un país de dieta mediterrània, amb una alimentació variada i equilibrada i dins aquesta dieta, tenim la sort de gaudir d’un invent anomenat pa amb tomàquet, que li dona 30.000 voltes a qualsevol sandwitch o hamburguesa que puguem trobar a qualsevol altre racó de món. Aquesta norma es compleix en el 99% dels casos, però sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.
Ahir vaig tenir la sort i el plaer de gaudir de l’estrena del Barça en Champions, partit còmode que l’equip va resoldre amb un 4 a 0, però la història que ens ocupa es un altre. Degut a la intempestiva hora del partit a ¾ de 10 varem decidir de sopar un entrepà a l’estadi (greu equivocació). 10 minuts abans de la mitja part, varem abandonar les nostres localitats per anar a buscar un “bocata”, en algun dels “Xiringuitus” de l’estadi. Hi havia 6 o 7 persones que havien tingut la mateixa ocurrència que nosaltres, mentre que a la barra 7 cambrers uniformats feien presagiar una ràpida resposta. Res mes lluny de la realitat, 2 dones intentaven fer frankfurts mentes la resta de personal s’ho mirava “apalancats” a les neveres, després de 10 minuts d’espera, ens va tocar el torn, podeu imaginar que durant aquest període, la cua havia crescut fins a límits insospitats, però nosaltres estàvem contents, per què ja ens tocava. La primera sorpresa o decepció va ser al demanar l’entrepà de botifarra, ja que la resposta immediata va ser:
- No queda botifarra
- Merda! Dons me’n pots posar un de llom? (Com carai pot no quedar botifarra si som dels primers?)
- Tampoc ens queda llom.
- Doncs així què tens?
- Frankfurt
- I què mes?
- I frankfurt
- Ummmmm… doncs al final potser triaré Frankfurt.
Un paio gros i suat, va agafar dues barretes d’un pa sec, que a casa meva s’utilitza per alimentar els peixos, va engrapar un parell de salsitxes amb els dits sense cap mena de miraments, va entaforar el producte en una bossa de paper com qui farceix la coixinera i acte seguit es va eixugar suor i mocs amb la ma tot demanat 4,5 € per entrepà.
El que ens va donar aquell paio, era de denúncia, de jutjat de guàrdia, servir això hauria d’estar penat per la llei. Un tros de pa que no s’aguantava per enlloc, sense oli, sense tomàquet, tal qual sortit de la bossa, amb una salsitxa de Frankfurt, que semblava goma estovada . La gana i la necessitat ens van empènyer a menjar-nos aquella aberració alimentària que finalment ens va fer mes mal que bé.
Tots podem entendre que al camp nou es molt gran i que per molt que vulguin, no ens poden fer els entrepans amb mateix “carinyu” que nosaltres els fem a casa, però no es pas la primera concentració de gent a la que assisteixo i no recordo haver patit tal vexació alimentària.
Bé, en definitiva, si aquesta temporada teniu la sort d’anar a veure el Barça, no feu com nosaltres, sigueu llestos i porteu l’entrepà de casa, ja que per dolent que sigui, estovat que quedi o fred que es torni, de cap de les maneres podrà ser mes dolent i fastigós que un Frankfurt del Camp Nou.
2.- Perquè el president honorífic del comitè olímpic internacional (Joan Antoni Samaranch) es un feixista que en declaracions a Catalunya ràdio la setmana passada, va deixar prou clar que li importa un pitu la manca de llibertats i d’allò que en diuen drets humans.
3.- Perquè és Agost i fa massa bon temps com per quedar-se escarxofat al sofà veien com altres fan l’esport que tu tindries que estar fent.
4.- Per què mentre els esportistes corren i s’abracen, s’obliden de que a Geòrgia i Osètia del Sud hi ha un espetec d’òsties, amb els Russos de convidats.
5.- Perquè Phelps neda tot l’any i no se’l mira ningú.
6.- Perquè han convertit una competició entre esportistes en una competició entre països.
7.- Perquè hi participa en Gasol.
8.- Perquè com a les pel•lícules, sempre guanyen els americans.
9.-Perquè trobo que la vela es un “esport” massa dur, gairebé a l’alçada de la petanca.
10.- Perquè em fa molta mandra.
Actualització: 11.- Perquè la xinesa que cantava a la cerimònia d’inauguració, en realitat feia playback sobre la veu d’una nena que va ser considerada no el suficientment bonica. On cull…. queda l’esperit olímpic?
Entries (RSS)