aEsquis Weblog

No pensava que això fos possible.

Em fascina aquesta ciutat

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir d’una festeta d’aquelles que tant ens agraden, i és que no hi millor manera de passar un Dissabte que compartint música, calçots, botifarra i rialles amb una bona colla d’amics.

Vull agrair al Joan i la Sara per la seva hospitalitat, sense deixar també d’esmentar a tots aquells que han treballat per què aquesta calçotada fos tot un èxit.

El vídeo amb les imatges de la Festa

Aquí podeu veure les fotos.

Finalment avui he entès aquesta expressió

El photoshop s’ha convertit en una eina imprescindible per a molts professionals de les arts gràfiques. Una de les raons principal és la seva capacitat de barrejar fotos reals amb colors vibrants i pintura digital destacant els detalls més bonics. Com amb tot la potència del software no és garantia d’èxit i que un muntatge sigui millor o pitjor també depèn del talent i l’habilitat de l’artista.

En aquesta pàgina trobareu 45 exemples de foto muntatges brillants

Pd. Aquest post l’he trobat gràcies a un Grill de la P

Infinty Ward s’ha tornat a superar i no s’ha limitat a  maquillant un producte que ja era més que bo,  cosa que si va fer  Treyarch en l’anterior edició. Call of Duty Modern Warfare 2  representa un salt i una evolució dins la saga. El seu online, manté tot allò que el va dur a ser una llegenda, a més d’un gran nombre de millores i opcions suplementàries que al meu entendre el converteixen en el millor shooter que s’hagi vist mai.

En aquesta versió el llistat d’armes a escollir s’ha ampliat substancialment i no només això si no que la llista de complements i personalitzacions per a cadascuna d’elles s’ha multiplicat per tres. A més de les ja conegudes mires de punt vermell, dels silenciadors o les mires AOG, ara podem trobar mires amb sensors tèrmics, mires 3D o detectors de batec que mostren en una pantalleta els enemics pròxims. Tant extensa és aquesta varietat que resulta complicat trobar dos jugadors dins la mateixa partida amb la mateixa arma.

Novetats també en la àmplia llista d’avantatges que a base de baixes podem anar millorant fins a portar a la categoria de Pro, com per exemple maraton, que et permet esprintar infinitament i en la versió Pro superar els obstacles més ràpid o Comando, que et dona més abast en el cos a cos i en la versió Pro t’immunitza a les caigudes.

Les ratxes de baixes també han canviat i ja no es limiten a Vat, Bombardeig i helicòpter, ara a mida que anem pujant de nivell i aconseguint fites o PIX, es van des bloquejant les opcions de ratxa que podrem seleccionar. Torretes de metralladores que disparen automàticament, un avió Hercules AC-130 del que en podem controlar la metralleta o una bomba nuclear que acaba la partida matant a tota cuca viva si aconseguim 25 baixes, són només algunes de les opcions que podem triar.

Les modalitats de joc online mantenen tos els formats de l’anterior edició, Todos contra todos, Combate a muerte por equipos, Guerra terrestre, Dominación o Buscar y destruir es mantenen amb les mateixes regles de joc. A destacar la nova modalitat captura la bandera afegida a petició popular i una estranya modalitat de joc en 3era persona a la que personalment no hi trobo massa la gràcia.

Els mapes són extensos i rebuscats, molt diferents els uns dels altres i amb centenars d’amagatalls des de on emboscar a l’enemic. Nuclis urbans plens d’edificis amb múltiples plantes i sostres explorables, estepes nevades o zones desertitzades i fins i tot un aeroport amb terminal, pistes i avions inclosos, són només alguns dels escenaris que podrem trobar. Aquesta amalgama afavoreix la utilització de diferents tipus d’armes, ja que un subfusell no resulta igualment efectiu en una batalla dins un casc urbà on la majoria d’encontres són a curta distància que en mapes més planers on l’enemic es sol trobar a centenars de metres de distància. Destacar també la interactivitat dels mapes, ja que pràcticament tot reacciona a les nostres bales i cops de ganivet. Podem trencar els vidres d’una finestra, fer volar unes caixes per els aires, explotar un camió o matar a unes pobres gallines engabiades.

Aquests són al meu modest entendre alguns dels aspectes a destacar d’aquesta nova entrega. Per suposat per als ja coneixedors del joc també comentar que intel•ligentment Infinity Ward ha mantingut els sistemes de puntuació online amb els conseqüents rangs, millores i possibilitats de *prestigis, tot això sumat ha donat com a resultat un joc sublim, que ve a superar el que era insuperable.

*Prestigis: consisteix en que un cop arribats al màxim nivell de joc, podem entrar en l’anomena’t mode prestigi, perdent armes i avantatges per a començar de nou amb una insígnia que acredita en quina de les 10 possibles voltes ens trobem

Anteriors

Call of Duty 4 Modern Warfare – Quin vici !!!
Call of Duty 5 World at War, primeres impressions.

Enèsim vídeo de un rus borratxo que s’aplana la cara, i és que ja se sap que el vodka es molt dolent per les dents.

Doncs això, 300.000 ocellets tots juntets i a l’estil coreografia

Semblen una gran taca de “Xapapote”

PD. Qui s’ha dedicat a contar-los?

Doncs això, des de fa un parell de diries ja podem veure Seva, Taradell o Tona, a nivell de carrer amb el Google Street View, això ho podem fer des de Google maps buscant la nostra població i acostant el zoom al màxim.

Apa doncs, tots a buscar casa nostre a veure si hi veiem el cotxe.

En l’anterior post ja us vaig comentar que tenia ganes d’escriure alguna “coseta” sobre series i avui que el Barça – Cultura Leonesa m’ho permet, m’he decidit a fer-ho.

Cada dia que passa trobo la programació vespre/nit més soporífera i menys atractiva, és per això que m’he enganxat a un bon nombre de sèries gràcies a Internet. Algunes d’elles estan vives i en plena temporada, d’altres ja s’han acabat deixant orfes a tota un colla de viciats. Aquest és el cas de Los Soprano, per el meu gust la millor que he vist fins al moment.

En aquesta primera llista en destacaré 3, de les que me’n declaro fan incondicional, sé que molta gent no hi estarà d’acord i fins i tot algun fan de Lost, o d’alguna altre s’ofendrà, però com es sol dir en català, per a gustos, colors.

Los Soprano.

Los Soprano és una sèrie Americana de HBO que durant sis meravelloses temporades, narra la vida i miracles de Anthony Soprano i tots els que l’envolten. Anthony, és el capo d’una família mafiosa de New Jersey i arrenca amb la visita d’aquest a una psicòloga després de patir un atac de pànic, una relació metge pacient que és prolongarà durant les sis temporades donant molt de Joc.

La sèrie no és un monòleg i tot i que el pes de James Gandolfini (Anthony Soprano) és terrorífic, hi ha un bon grapat de personatges que podria destacar i que resulten molt ben desenvolupats i interpretats, tals com Carmela (La dona d’Anthony), Christopher Moltisanti o Pol Goltieri. Un consell, no convé agafar massa apreci a cap dels personatges, ja que als guionistes no els va tremolar gens el pols, ja enteneu que vull dir.

La història mostra tant les grandeses com les misèries de les dues famílies d’Anthony, la mafiosa i la de sang, combinant el glamour de la vella escola, amb la baixesa i “cutresa” d’un grapat de criminals.

Assassinats, però no gratuïts i encertadament dosificats, traïcions, drogues, joc, prostitució, etc, etc… Et mantenen enganxat capítol a capítol, sempre a l’expectativa de com és resoldrà la situació.

El final de la saga a la sisena temporada va deixar milions d’orfes amb una sola pregunta: I ara què? Què hi ha després de Los Soprano? Podeu pensar que sóc un exagerat, potser si o potser no, però no sóc l’únic que ho va pensar, prova d’això és el pelegrinatge que reben indrets tant emblemàtics de la sèrie com el mític Bada Bing.

Jo li poso un 10

Californication

Hank Moody, és un escriptor d’èxit amb talent, que migra la seva vida des de Nova York a Los Angeles, allà es separa de la seva dona i converteix la seva vida en un cúmul de despropòsits.

Amb altres dosis de Sexe, alcohol i auto destrucció, Hank és dibuixa com un personatge altament ocurrent i sarcàstic, sempre amb la millor frase a punt sigui quina sigui la situació.

Carregada de moments surrealistes i delirants, la sèrie resulta molt fresca, i tot i que no es pot catalogar dins el gènera d’ humor, jo la gaudeixo com un “eneano” a Euro Disney.

Destacable el paper de David Duchovny (Mulder de Expediente X) interpretant a Hank Moody, paper molt llunyà dels què li havia pogut veure fins ara, però que li encaixa a la perfecció fins el punt de fer-te pensar que ell en realitat podria ser així.

La sèrie passa per la 3a temporada i aquesta setmana és va emetre el 7è capítol als Estats Units, jo la segueixo en versió original subtitulada, però si això us fa mandra, podeu començar per les dues primeres, que si existeixen doblades.

Jo li poso un 7,5

Dexter

M’encanta, m’encanta la idea d’un assassí en sèrie que en el fons és un bon paio, aquesta és la descripció i el resum principal que podem fer de Dexter.

Dexter explica la història d’un especialista en restes de sang que treballa per el departament de policia de Miami, amb la peculiaritat de que ell mateix és un assassí en sèrie amb desenes de víctimes a les seves espatlles. Mancat de sentiments o remordiments, Dexter és regeix per un estricte codi imposat per el seu ja desaparegut pare, que veient la inclinació i ànsia incontrolable d’aquest per matar li marca les directrius que hauran de complir totes les seves víctimes, han d’haver matat algú i haver-ne sortit indemnes.

Un dels aspectes que està més ben treballat, és la veu en off del protagonista, que en tot moment ens permet sentir en veu alta el que pensa Dexter, ideal i necessari ja que el 99% del temps tot el que diu o fa, és pura actuació.

La sèrie es troba a la 4a temporada i aquest diumenge a USA és va emetre el 7è capítol així que com podeu endevinar, també l’estic seguint en VO subtitulada, de nou si sou una mica mandrosos per llegir, podeu trobar les tres primeres doblades en espanyol.

Jo li poso un 8

Bé i fins aquí aquesta llista, com ja he comentat segurament molts no hi estareu d’acord i us agradaria veure entre aquesta selecció alguna de les que vosaltres mateixos esteu seguint, per això estic obert a recomanacions. De fet arran d’una d’elles, m’estic iniciant en The Wire, la que diuen és la predilecte del mateix Obama, només estic al 5è capítol de la primera temporada així que de moment no en parlaré, potser li tocarà en un futur post.

Pd. Un record per a Friends, la relació Chandler – Joey, és ja mítica

Recordeu a Jerry Seinfeld?

Darrera aquella gran serie hi havia un gran còmic, un tipus d’aquells capaç de convertir en ridícules la majoria de les nostres accions quotidianes. Aquest vídeo és part d’una entrevista al late night de Conan O’Brien que tampoc és coix i no pot fer més que partir-se la caixa escoltant com Seinfeld se’n fot dels usuaris de Blackberry i Iphone.

Se que el vídeo és molt antic, però em venia de gust deixar-lo aquí.

Per cert, ja que he esmentat a Seinfeld i la seva antiga sèrie, em ve de gust un dia d’aquest comentar-vos les que jo us recomanaria, així que aviat toca tabarra.

XP Quick Fix és una pràctica eina, que amb només un clic ens ajudarà a reparar varis dels errors més comuns del sistema operatiu Windows XP,  especialment després d’haver patit  la infecció d’un virus.

Recuperar eines i funcionalitats tant bàsiques com  l’accés al registre,  l’administrador de tasques,  les unitats de cd/dvd desaparegudes, o simplement al botó dret del mouse, seran ara molt més senzilles gràcies a aquest petit programa, que no requereix instal·lació.

Descarrega XP Quick Fix

Itàlia veu commocionada com les càmeres enregistren un assassinat dut a terme per part de la Camorra Napolitana. La víctima Mariano Bacioterracino un delinqüent especialitzat en robatoris s’havia guanyat força enemics entre la màfia, per suposadament haver tingut relacions amb la dona d’un capo, és executat a la porta d’un bar.

Imatges molt impactants

Si busqueu una miqueta podreu veure centenars de vídeos d’il•luminats castigant-se l’esquena contra el terra tot intentant fer un volta a l’aire. Aquest no és el cas del protagonista de les imatges, capaç de fer un front flip tot superant una distància de 6 metres.

Molaria que aquesta fos una nova disciplina olímpica, no?