aEsquis Weblog

Inusualment es denomina art de l’activitat mitjançant la qual el esser humà expressa idees, emocions, o en general una visió del món, a traves de recursos plàstics, lingüístics, o mixtes.

L’art expressa percepcions i sensacions que tenen els essers humans que no són explicables d’una altra manera.

Aquests dies he llegit uns quants articles on és debatia o s’explorava la condició racial del nou fenomen mediàtic mundial, aquest no és altre que Barack Obama, el nou president dels Estats Units de qui tothom espera tant. Personalment em cau simpàtic, però no me’n declaro pas admirador i les esperances que tinc dipositades en ell són moderades, potser degut a decepcions reiterades en la política dels últims anys. Però dit això, m’ha cridat l’atenció el debat provocat per l’ascendència del nou president, un pare kenià de pell fosca i una mare americana de pell blanca , converteixen a Barack en negre per a uns i blanc per els altres.

En el bloc d’un kenià que viu als Estats Units, he pogut llegir un interessant article que reproduïa una discussió entre ciutadans afroamericans i ell mateix sobre aquest tema, dos dels afroamericans defensaven que Barack era negre, per el sol fet de tenir un dels progenitors d’origen africà, mentre que un altre l’etiquetava com a no negre, ja que els seus orígens no eren els d’un esclau de l’àfrica occidental i que per tant no podia ser negre (Raonament que no he acabat d’entendre). L’últim home, deia que Barack no és una cosa o una altre, si no les dues, dir que és negre, seria negar o liquidar al 50% de la seva sang blanca, el mateix passaria si afirmem que Barack és només blanc, així que per ell Obama és blanc i és negre, interessant teoria que al meu parer és la mes encertada, ja que com molt bé argumentava aquest senyor: De on surt l’equació negre+blanc=negre?

De fet en el últim cens electoral americà, més de 6.000.000 de votants, marquen més d’una casella en l’apartat de raça, això vol dir que es consideren multiracials, són ciutadans que no volen renunciar a una de les seves ascendències, personalment crec que és la opció mes vàlida.

Per anar acabant, diré que estic segur de que cadascú tindrà una opinió sobre aquest tema i aquesta és una qüestió que no té una resposta única i correcta, així que deixaré que tothom pensi que vulgui ja, que com sempre s’ha dit: Per gustos colors.

Avui no tinc ganes d’escriure, així que deixo aquest vídeo que si més no és curiós.

En Matt és un americà que s’ha fet famós sense haver-ho planejat, la seva és una d’aquelles històries d’Internet que ens donen un visió de lo Immens i eclèctic que és aquest mitjà. Aquest jove de 32 anys de Conneticut, un bon dia va deixar la feina i amb el que tenia estalviat va iniciar un viatget per Àsia, per a mantenir informats als seus familiars i amics, va obrir aquesta web on informava del lloc on es trobava. Un dia un amic el va instar a “marcar-se” un ball i penjar-lo a la web, en Matt va pensar que podria ser una bona idea, així que va gravar la seva particular “ballaruca” i la va penjar a la web. Algú ve veure el vídeo i el va passar a algú altre, que va fer el mateix amb els seus contactes i així progressivament, fins que Matt va començar a rebre milers de correus diaris de gent que volia conèixer dels seus viatges. Posteriorment, en Matt va iniciar altres viatges on va continuar ballant per tot el món i en ocasions acompanyat d’aquells curiosos Internautes que li havien enviat els correus. El resultat és un fantàstic vídeo de uns 5 minuts on podem veure en Matt “dansant” per el recons més recòndits del planeta.

Aquest és un altre exemple de lo imprevisible que pot resultar la xarxa i de com una idea més que simple, pot arribar a fer fortuna.

Aquests dies he llegit un parell d’articles sobre aquest tema, sembla ser que hi ha un grup de gent amb molt poca feina que critiquen l’accent de Isak Ferriz, l’actor que ha encarnat a Serrallonga recentment en una mini sèrie de producció catalana. No trobo gents bé que a aquestes alçades de la comèdia és critiqui a ningú per l’accent que tingui, jo sóc de la plana de Vic i de pares catalo parlants, tinc un accent de poble, però això no em converteix en millor ni pitjor català. Us diré més, dins la mateixa comarca d’Osona, és fàcilment identificable la diferència de pronunciació entre una zona i una altre, així que em sembla tant estúpida aquesta polèmica, que en realitat em fa pena.Ens empassem tot el cinema Americà, francès o Italià, doblat. Els xinesos, parlen amb la “L”els russos i alemanys amb la “R” i els francesos amb la boca de pinyó i ara ens queixem per què l’actor que interpreta al protagonista no té accent de Viladrau, quant en realitat si fos Serrallonga qui realment ens parlés, no n’entendriem de la missa la meitat. Heu vist Mar i Cel? Jo si, dos cops i recordo un magnífic Saïd, que no tenia pas un perfecte accent de morisc, però en aquest cas ningú no va dir res.

Alguns diran que no té res a veure, que Serrallonga era una pel•lícula històrica, que com a tal es tenia que cenyir als fets i que per tant els actors havien de parlar “el mateix tipus de català” que els personatges originals, jo dic que això és impossible, ningú sap si Serrallonga tenia un accent així o aixà, ni tant sols si tenia algun problema de dicció, com tanta i tanta gent d’aquí i d’allà.

Així que ja n’hi ha prou de catalogar als catalans per l’accent o per la zona de on venen, ja que així no ens fem cap bé, tant bo és el català que és parla a Valls, com el de Barcelona, o el de Girona.