Jo tenia un somni, des de petit anhelava visitar Nova York i encara que fos d’una manera molt fugaç, formar-ne part tal i com cantava Sinatra. Finalment he complert el meu somni i he tingut la sort i el privilegi de passejar-me per els seus carrers.És evident que ningú pot conèixer una ciutat en només 4 dies i molt menys si aquesta és Nova York, però aquest és el temps que hem dedicat a recórrer la metròpoli i fer-nos una idea global de l’indret.
Nova York es la ciutat que mai dorm i als dos minuts d’estar allà t’adones que això es molt més que un tòpic, ja que el ritme frenètic de la ciutat no s’atura mai, botigues, bars, restaurants, fastfoods, farmàcies, tots ofereixen els seus serveis les 24 hores del dia.
De la visita n’he extret coses positives i coses negatives i en certa mesura m’ha aclaparat, la seva grandesa, els rius de gent creuant les avingudes, les pantalles lluminoses de “Times Square”, l’alçada dels seus edificis, la immensitat de Central Park, són coses que et poden agradar o no, però que no et deixaran indiferent.
Durant aquets dies hem visitat els espais bàsics que al meu modest entendre eren indispensables, potser ens en hem perdut alguns, però la limitació temporal i l’esgotament no ens han deixat fer mes. Hem recorregut la 5ena Avinguda, la 7ena, la 42, Brodway, hem vist l’Empire State, l’edifici Chrysler, el Rockefeller Center i la seva famosa plaça, el Flat Iron Building, l’Apple Store, Times Square, Central park, l’edifici Dakota, el memorial a John Lenon, una rondeta per Harlem, Wall Street, Soho, China Town, Little Italy, el pont de Broklin, Broklin, New Jersey, Queens, Chelsea, el Ferry a Staten Island, l’Estatua de la llibertat, la Central Station, panoràmica nocturna de l’sky line de Manhattan, Zona finançera, les Corts, vista exterior de la biblioteca, els museus, etc, etc…
M’ha impressionat profundament el tràfic de la ciutat, però no per la seva densitat, que no és molt alta, si no per el seu caos i desordre, els vehicles no respecten cap línia, ni carril, el Taxis acceleren com cotxes d’Scalextric, els conductors parlen per el telèfon mòbil a totes hores, els vianants creuen de qualsevol manera, amb semàfor verd o vermell (Per sort els vehicles respecten força a aquests, suposo que no tenen més remei). L’asfalt, es troba en un estat deplorable i tots els carrers estan plens de sots i esvorancs (Personalment no recordo haver vist mai un asfaltat tant precari).
Crida l’atenció els disseny d’autobusos, taxis, cotxes de bombers (Que per cert no paren de sonar, ni de dia, ni de nit, tot i no haver vist cap incendi), els típics pals on comprar el diari, les furgonetes amb la porta del conductor corredissa oberta, les ambulàncies, etc, etc.. Tots ells mantenen un disseny i línia de molts anys endarrere.
El Nova Yorkès en general és molt amable i coneix força bé la seva ciutat, sempre que hem demanat ajut o consell, hem obtingut una valuosa informació i un més que correcte tracte aspecte que ajuda a connectar més amb la ciutat i sentir-t’hi més agust. La massificació de policies per totes bandes i les càmeres de vigilància, ofereixen una sensació d’extrema seguretat, que els turistes agraïm. Passejar per l’illa de Manhattan de dia, de nit, a peu o en Metro és força segur, i en cap moment hem tingut cap sensació de perill o incomoditat.
Un dels aspectes que no compartim és el tema de les Tips o propines. Per a qualsevol cosa s’ha “d’untar”, sempre estant pendent de si t’han cobrat les tips, si les has de donar a part, si és un 20%, un 15%, etc, etc. A Manhattan tothom busca el seu dolar i en ocasions això ens ha limitat o fet sentir incòmodes, ja que et passes el dia esquitxant per coses que ja has pagat. Ells diuen que és per a compensar els baixos salaris que rep la gent que es dedica a l’hostaleria, no obstant ningú deixa propina a McDonalds i no crec que els seus treballadors siguin dels més ben pagats.
Un altre aspecte a destacar és la multiculturalitat de la ciutat, s’estima que a Nova York es parlen més de 150 idiomes i és fàcil que així sigui. Una àmplia comunitat Hispana facilita les coses a gent que com nosaltres no tenim un molt bon Anglès. Curiós els Hindús amb turbant que podem trobar conduint Taxis per tota la ciutat, ja que la majoria d’ells tampoc parla Anglès.
Per anar finalitzant aquesta panoràmica, jo diria que Nova York, et pot agradar molt o no agradar-te gents, però de ben segur que et sorprendrà. Per a molts només es una ciutat molt gran, altres veuen en ella negocis o el més gran plató de cinema, jo personalment veig possiblement la capital mundial on tot és possible, ja ho deia Frank Sinatra “If I can make it there, I’ll make it anywhere”
Doncs això, 150€ i 3 punts és el que m’ha costat deixar-me un auricular posat mentre conduïa, el que em fa mes ràbia, es que no estava ni parlant per telèfon ni escoltant música ni res de res, simplement mel vaig deixar posat després de parlar amb l’Elena mentre empenyia el carret de la compra per el supermercat. La multa que em va imposar un inflexible agent de la llei amb cara de pal, diu textualment: “CONDUIR UTILITZANT DISPOSITIUS DE TELEFONIA MÒBIL QUE REQUEREIXEN INTERVENCIÓ MANUAL DEL CONDUCTOR” – Qualificació de la infracció: GREU. Mentida podrida!!!!! No requeria cap mena d’atenció, ja que no feia absolutament res mes que penjar de l’orella com si d’una arracada es tractés. Ara em ve a la memòria la d’agents que he vist jo parlant amb el mòbil impunement, no dic res de l’altre món, ja que tots n’he vist i em crema la sang al veure que a mi m’ha caigut aquest pal tant injustament. Infracció greu? Gravíssima, igual que encendre una cigarreta, buscar unes ulleres, ajustar un retrovisor, canviar un CD, treure el braç per la finestra, assenyalar algun paisatge, renyar als nens del seient de darrera, badallar, cantar, escoltar la ràdio, etc, etc, etc…… Cagun la multa. Estic un xic emprenyat, es nota?
Entrades (RSS)