aEsquis Weblog

La programació de televisió diària cada vegada se’m fa mes avorrida i la sobresaturació de serials repetitius fa que deixi la caixa tonta i em connecti a Internet en busca de qualsevol cosa que m’ajudi a passar l’estona. Majoritàriament, aquestes estones les passo navegant sense solta ni volta per Google o Youtube en busca del no res, però en ocasions aquest “naufragar” per la xarxa, dona resultats i descobriments interessants. Aquest ha estat el cas de tocamela.cat, una web musical on amb vídeos i acords, ens ensenyen a tocar un munt de cançons en només 7 minuts. A la web he pogut veure tutorials de piano, harmònica i majoritàriament de guitarra. Jo que sóc un guitarrista frustrat “no en tinc ni papa” gaudeixo com un nen observant aquests virtuosos de la música. Hi ha cançons extremadament complexes com “Mediterráneo” de Serrat, que per a un principiant resulten totalment impossibles, però també trobem molts altres temes que podrem aprendre a tocar amb només 4 simples acords. La web té un disseny força bo i la seva navegació es ràpida i funcional, només vaig trobar a faltar la capacitat de realitzar cerques, no imprescindible de moment ja que el llistat de classes no es molt extens, però si en un futur si la web continua creixent i prosperant com jo personalment espero.

A dia d’avui, tres setmanes després del llançament de l’esperat Iphone, encara resulta molt i molt complicat aconseguir-ne un a les nostres terres. Movistar que manté una actitud mes que discutible respecte al tema, no serveix terminals ni tampoc informa de cap mena de termini per l’entrega. No serveix de res parlar amb la típica noia de Mostrador, ja que segons elles, no en tenen ni saben si en tindran, això és trist, molt trist. He llegit informacions apuntant que l’única manera d’aconseguir-ne un es plantar-se cada matí a la botiga i esperar que en el paquet de distribució hi vingui un o dos terminals. Evidentment la gent normal que treballa, no pot passar una setmana a les portes de la botiga esperant a veure si sona la flauta. Costa molt d’entendre que tot això sigui degut a problemes d’estoc, jo personalment no m’empasso que Apple no hagi previst el volum de ventes de cada país proveint-lo de força telèfons per a complir la demanda i mes tenint en compte que va deixar de vendre la versió antiga de l’aparell ja fa mes de tres mesos preparant així el llençament. Aquesta es només una altre demostració de que les companyies de telecomunicacions del nostre país, no donen la talla i només fa que reafirmar la impressió de que en qüestió de comunicacions moltes vegades semblem una República Bananera.

He vist a la web del Xavier Vidal aquest vídeo de com es possible crear una imatge extremadament realista partint del no res. Jo he fet les meves tonterietes amb el Photoshop, però ara m’adono que no tinc ni papa de com funciona el programa

1.- Tallar-te les venes.

2.- Plorar amargament.

3.- Fer veure que no utilitzes mòbil i fingir que no saps què es un Iphone.

4.- Consolar-te creient que el teu Nokia es igual o millor.

5.- Trucar a Vodafone i suplicar que et cancel•lin el contracte de permanència.

6.- Imaginar-te que ets Joan Laporta i veuràs que de sobte tens altres preocupacions.

7.- No mirar la tele, no escoltar la ràdio, no llegir la premsa, no navegar per Internet, no parlar amb ningú, no …………..

8.- Intentar contactar amb vida intel•ligent d’altres planetes amb tecnologia molt millor que la del Iphone.

9.- Trucat a un Americà qualsevol i conven-se’l de que te’n envií un a ports pagats.

10.- Plorar amargament. (Pot ser això ja ho he dit abans).

11.- Desitjar/ Resar, per què caigui un meteorit i s’acabi el mon, així no hi haurà Iphone per a ningú.

Estava furiós i vaig escriure una carta que vaig enviar a la corporació de ràdio i televisió de Catalunya, evidentment com sempre no he rebut resposta.

Salutacions.

Apreciats senyor i senyores responsables de la corporació catalana de ràdio i televisió. No us fa vergonya? Esteu destrossant i desmembrant la corporació. Esteu enviant a la merda la televisió i ràdio que eres líders d’audiència des dels seus inicis. Jo no sé com dirigiu vosaltres les empreses, però en el món real uns resultats així de patètics i devastadors, es paguen amb l’atur. Em sento rabiós i impotent de veure com per interessos partidistes, es porta a la ruïna i ostracisme la ràdio i la televisió de tots els catalans. Per què no deixeu els mitjans en pau i lliures d’interessos polítics? Perquè no plegueu tots i deixeu que algú amb dos dits de front re floti aquest desastre? Ja se que no sentireu gents de vergonya de llegir aquest correu i que fins i tot us reafirmarà en la vostra intenció, però ho havia de dir, per què com molts dels que hem crescut amb aquests mitjans me’ls sento com a propis. També vull advertir que la corporació serà com la llengua catalana, que fins i tot Franco va creure que havia acabat amb ella, però la brasa que en resta tornarà cremar amb mes força que mai quant tots vosaltres ja haureu fotut el camp.

Pd. El senyor Joan Ferran està aconseguint el què volia, eliminar la “crosta nacionalista”