Doncs ara això va així. Porto pràcticament mig any sense postejar res al bloc i la raó es molt senzilla, m’he abocat a l’esport. He canviat de vida i ara dedico el 100% del meu temps de lleure a córrer, jugar a Pàdel, Tennis, Futbol sala o al Gimnàs. Amb la iniciativa de deixar de fumar i no engreixar-me mes, he perdut 11 quilos i ara sóc capaç de córrer 15 kilòmetres arribar a casa veure’m un aquarius i fugir cap al gimnàs per a rematar-ho amb 4 peses. L’Elena diu que potser sóc un edicte a l’esport, que segons es veu és una malaltia molt dolenta que afecta a tipus com jo. I què voleu que us digui, em trobo molt millor, ja no esbufego com un bulldog després de pujar 4 esglaons, no estossego tot el dia amb un pollastre enquistat a la gola i el que és millor, em sento molt mes feliç i segur de mi mateix. L’esport és la meva via d’escapament, és la meva manera d’aprofitar el temps millorant dia a dia la meva condició i si us sóc sincer ara mateix no tinc pas cap ganes de deixar-ho. Pd. Avui Pàdel i Gimnàs.
|
Deixa una resposta
|
Entrades (RSS)