aEsquis Weblog

No en tens ni idea? Doncs ara ho pots saber, gràcies a This day in Music, una curiosa web on introduïnt la teva data de neixement podràs consultar quina cançó i grup musical estava triomfant en el numero 1 de les llistes Americanes, Angleses o Autralianes. A mi no m’han sortit grans fites de la història de la música, però companys meus si han tingut la sort de compartir “Top 1” amb aglún dels grups o cançons que mes han marcat la història de la música, prova-ho tu i coneix qui manava musicalment el dia en que vas donar el teu primer dò de pit.

Aquest cap de setmana vaig tenir la sort de gaudir d’aquest reportatge, de la mà de Al Gore. Gore que va perdre les eleccions en front d’actual president George Bush (Algunes informacions gents fantasioses parlen de robatori en el recompte de vots a l’estat de Florida on el governador no era un altre que Jeff Bush, germà del president), s’ha convertit en un actiu conferenciant amb un objectiu molt clar i lloable, recórrer el món per a conscienciar-nos, sobre la necessitat de reduir les nostres emissions de CO2 i així mitigar els efectes del canvi climàtic. Amb un seguit de irrefutables estudis científics, Gore convenç amb un discurs gens polític i buscant allunyar-se de la polèmica. Les proves no deixen lloc al dubte, ens veiem immersos en un escalfament global provocat per l’engruiximent de la capa de CO2 que envolta el planeta, aquesta capa ampliada per culpa de les nostres emissions, impedeix la fugida dels rajos solars que la Terra reflexa, mantenint-los en la nostra atmosfera en major nombre i contribuint així de manera determinant en l’augment de les temperatures a nivell mundial. Moltes veus interessades, en algun moment s’han afanyat a afirmar que tot és producte d’un cicle, però amplis i rigorosos estudis demostren que mai en els últims 65.000 anys, s’havia produït res semblant. Algunes de les possibles causes d’aquest escalfament seria el desglaç dels casquets Polars, o de gèlides regions com Goenlandia. Aquest desglaçament provocaria pujades del nivell del mar de fins a 6 o 7 metres, inundant així llocs habitats per milions i milions de persones. L’augment en el nombre de huracans i de la seva virulència, són també una resposta del planeta en vers la nostra agressió. Per mi la veritat incòmode, suposa adonar-me que en realitat no som mes que el càncer que asseca la terra, som un virus que s’alimenta d’un planeta malalt i ferit que en qualsevol moment pot reaccionar contra nosaltres deixant-nos sense l’únic espai habitable que coneixem. Bé, desprès d’aquesta escalfada mental, només em resta recomanar-vos que si en teniu l’oportunitat de veure’l, no passeu per alt aquest magnífic reportatge que potser i dic només potser ajudarà a iniciar un canvi que la Terra ens està demanant a crits.