Steve Jobs, creador de Macintosh o Pixar entre d’altres és una d’aquelles persones que ha convertit en or tot el que ha tocat, expulsat de la seva pròpia empresa i renascut de les seves cendres, ha estat capaç de guanyar la partida tot i no jugar d’inici amb les millors cartes. Amb la seva manera de fer i de veure la vida, aquest home nascut fa 52 anys a Sant Francisco, m’ha impactat profundament fent-me si mes no reflexionar sobre alguns aspectes de la meva vida. Geni forjat a si mateix, un no pot deixar de comprendre l’èxit d’aquest home desprès de sentir-lo parlar. Per això us recomano a tots que dediqueu una estoneta per gaudir del discurs “subtitulat al castellà” que Steve Jobs va pronunciar en la cerimònia de graduació de la universitat d’Stanford. Jo com crec que ja he deixat força palès no puc deixar d’impressionar-me al veure com pot arribar a resumir i simplificar la seva vida, un dels homes amb mes talent per el negoci del món.
Arxiu de juny 2007
|
|
Aquesta temporada s’ha compost d’un seguit de “punyalades traperes” que hem anat encaixant amb la millor enteresa possible. Els mateixos jugadors que l’any passat eren herois, avui no són mes que un grapat de “pròsies” lentes i acabades sense capacitat de reacció o sacrifici. Què ha pogut provocar que el millor equip de món, que és coronava campió de lliga i Chapions tot just fa un any, avui s’arrossegui per els terrenys de joc com una ànima en pena? Al meu entendre una mala pretemporada i una nefasta preparació s’ha resolt amb un equip cansat i mancat de grapa que ha resultat incapaç d’aguantar la duresa d’una competició densa. Les gires americanes, els mundialets de costellada i la maleïda dèria d’anar a vendre samarretes a can “culló” ens ha passat una factura molt alta. Hem comès els mateixos errors que va cometre l’etern rival i que tanta gràcia ens van fer. El que varem poder veure aquest dissabte és un perfecte resum d’una trista i nefasta temporada que farem molt bé d’oblidar tant aviat com sigui possible. Però només nosaltres, que ningú del club s’oblidi que no fer els deures quant toca comporta penalitzacions i deutes que poden d’hipotecar tota una temporada i deixar a tota l’afició decepcionada amb l’equip i el club.
Avui és el meu aniversari i em tocarà escoltar la típica brometa de l’edat. Des de fa 6 anys que sempre és igual, sento a la gent i em dona la sensació que només jo em faig gran. Però lluny d’entristir-me, m’alegro de poder seguir sumant experiències i records, ja que a la fi i el cap la vida no és mes que els records que d’ella en resten. Com per exemple el piano de les “hermanes” que corríem a tocar quan elles no hi eren. Els vespres d’estiu a la plaça de l’església amb l’entrepà de tall a les mans. Les tardes jugant a indis i “pistolers” al camí fosc del Sors, les piscines dels roures, V (Los Visitantes), Dallas. Partits de futbol al pati o de “Pitxi” al camp de futbol vell. Excursions amb bicicleta fins el Gurri, Viladrau o Collformic. El “monopatin” amunt i avall convertit mes tart en skate. Les primeres motos, les nits de dissabte a casa l’Enric o les tardes de Diumenge al Karibú. Veure els cotxes passar, asseguts al Quiosc o a la bústia de la plaça de la creu tot embrutant el terra amb les closques de pipes. Primers amors, experiències i decepcions. El Kau, Nupi, els pins o la font del Sors. l’U-Zona reage, concerts dels Pets, dels Brams, Sau o Cramberries. Toydolls, The Doors, The Cure o Nirvana. Els primers cotxes que tots vam xafar en 4 dies. El camping Kings, la Fosca, Platja d’Aro, Salou. Amsterdam amb en Cinto en Jordi i en Vila. Nits a la Perla i després al Fox. Arriba l’Elena i deixo de ser un per a ser dos. Noves feines, nous projectes i molta il•lusió. Barcelona, Horta, en Francesc i en Pau. Can Cabo, calçotades, Sant Joan i caps d’any. L’Alba l’Artur i ara el Joan. Deixo els pares per viure amb l’Elena i se’ns ajunta la Mel (no li varem poder dir que no). Els pares, la Judit i els avis, el Menut, la Piti i en Poti. Tants i tants records, moments i sensacions que he d’ometre per no estendre’m massa. En resum que estic molt content de fer anys, que vosaltres els que formeu part de la meva vida sou els meus dolços records i que espero que molts anys mes ens puguem fer les mateixes bromes d’aniversari. Una forta abraçada per tots.
Portar les butxaques plenes de paperets i notes que parlen de Links, de idees o conceptes, és un mal que molts hem de patir. Una agenda electrònica pot servir però en moltes ocasions resulta mes molesta que útil. Personalment la meva tècnica per a recordar aquestes petites cosetes no era una altre que enviar-me correus electrònics a mi mateix, però això ha canviat 
En ocasions he intentat excusar actuacions que podien resultar criticables o com a mínim sospitoses, però tot té un límit i jo que em tinc per una persona coherent (La modèstia mai ha estat entre les meves virtuts) ja no puc fer mes que deixar de buscar estúpides justificacions i carregar contra les últimes actuacions i pràctiques dels mossos. Unes pràctiques mes pròpies d’una república bananera a l’estil Chavista, que d’un país europeu impregnat de modernitat i progressisme. La pallissa propinada per dues “agents de l’ordre” a una ciutadana Russa que va cometre l’error d’arribar beguda a casa, és un exemple de brutalitat policial que molts creiem ja eradicat de les nostres comissaries. Aquest tipus d’actuacions sens dubtes corren el risc de generar un recel i un rebuig en vers aquesta figura de l’autoritat que si arrela entre la població serà molt difícil de mitigar. Amb tot això per una vegada i sense que serveixi de precedent, em trobo en la grata obligació de felicitar al Sr. Joan Saura per haver fet públiques les imatges. Que un conseller d’interior ens ensenyi les nostres vergonyes en lloc d’ocultar-les és un clar intent d’acabar amb aquestes vergonyoses pràctiques.
Entrades (RSS)