aEsquis Weblog

Theodore Robert “Ted” Bundy és un dels psicòpates més famosos de la història americana, la seva cacera humana va deixar un nombre de víctimes encara indeterminat. Fred intel•ligent i mancat de humanitat, Ted va segrestar i assassinar joves de entre 15 i 25 any al llarg dels Estats Units entre 1974 i 1978. La seva bona planta i una destacable intel•ligència el van ajudar a cometre una sèrie de crims que perduraran en la memòria de molts americans. Després de molta feina, deixo aquí la seva biografia que espero que us agradi. L’he titulat “Ted Bundy – Nascut per matar”. Agrairé molt si els que la llegiu em podeu deixar un comentari al final de l’article, si hi ha una sola observació, la feina haurà valgut la pena. Però em deixo ja de preàmbuls i us convido a situar-vos dins la ment del criminal.

Ted Bundy

Theodore Robert “Ted” Bundy (Novembre 24, 1946 – Gener 24 de 1989) Ha estat un dels mes famosos assassins en sèrie de la història americana. Bundy va segrestar i assassinar dones joves al llarg dels Estats Units entre el 1974 i 1978. El nombre total de les seves víctimes es encara una incògnita. Després d’una dècada de negacions Bundy va acabar confessar 30 morts.

Infància

Ted Bundy va néixer a Burlington, Vermont el 24 de Novembre de 1946, al centre Elizabeth per a mares solteres. La identitat del pare de Ted és encara una incògnita. S’especula que Louis (La seva mare) rebia abusos físics i sexuals per part del seu pare, així que en realitat podria ser el progenitor de Ted, per amagar aquest la família va fer passar a Ted com a fill petit, i ell va creure que la seva mare era la seva germana fins a l’edat adolescent..

Bundy i la seva mare vivien a Philadelphia amb els seus avis materns. Al 1950 Bundy i la seva “germana” es van traslladar a Tacoma, Washington on Loise inexplicablement va canviar el cognom de Ted de Cowell a Nelson. Al 1951, un anys després Loise va conèixer Johny Culpepper Bundy en una trobada per adults a l’església Metodista. Un Veterà de guerra i cuiner en l’hospital de veterans. Aquell any Johny i Louise és van casar i ell va adoptar Ted qui va canviar de manera definitiva el seu cognom a “Bundy”.

La família aviat es va ampliar en quatre membres i Ted dedicava la major part del seu temps lliure fent de mainadera. Ted mai va acabar d’acceptar al seu padrastres i se sentia com a menystingut per la seva nova família.

Bundy era un bon estudiant en el Institut Woodrow Wilson a mes d’un actiu membre de l’església metodista . Socialment es mostrava com un jove tímid i introvertit. Posteriorment afirmaria que ell mai va sentir la necessitat d’estar amb companyia d’altres persones, que no comprenia per què la gent volia tenir amics ni què feia que algú resultes atractiu per un altre.

Escola

Al 1965, Ted es va graduar al Woodrow Wilson High School de Tacoma; Ajudat per una beca va començar els seus estudis de psicologia, després de dos semestres va decidir passar a la universitat Seattle’s de Washington.

Durant la seva època d’estudiant va treballar responsablement com a organitzador d’estanteries i posant la compra en les bosses dels clients d’un petit supermercat. Mes tard i com a part del seu aprenentatge de psicòleg, va col•laborar amb una línia nocturna d’ajut a suïcides a l’àrea metropolitana de Seattle.

Bundy va tenir una relació seriosa amb Stephanie Brooks (pseudònim), a qui va conèixer al 1967. Al 1968 després de la seva graduació ella va tornar amb la seva família a Califòrnia i va donar per acabada la relació. Bundy obsessionat va estar escrivint-li cartes durant molt de temps. La frustració el va empènyer a buscar els seus inicis, Ted va viatjar a Burlington, Vermont, lloc del seu naixement, durant aquesta visita en el registre del seu poble Ted va descobrir la seva veritable relació familiar, es desconeix el veritable impacte que això li va provocar.

Després d’aquest descobriment mostrà un caràcter mes dominant i centrat en els seus objectius. Va matricular-se de nou a la universitat de psicologia de Washington i esdevingué un excel•lent estudiant. Al 1969 va iniciar una nova relació amb Elizabeth Kendall (pseudònim), una secretària divorciada que es va enamorar profundament de ell i que així va continuar fins al 1976 quant finalment va ser detingut per assassinat.

Graduat al 1972 en psicologia, ràpidament va començar a treballar per el partit republicà. Així en un viatge de feina a Califòrnia l’estiu de 1973 Bundy va tornar a entrar en la vida de Stephanie; aquest cop amb una actitud molt diferent com home ambiciós i professional que havia estat admès a l’escola de dret. Bundy va mantenir enganyades a les dues dones que mai van saber la una de l’altre. Va invertir la resta de l’any seduint a l’Stephanie, a qui va demanar matrimoni per després ignorar i abandonar dues setmanes mes tard. Posteriorment explicaria que només ho havia fet per demostrar que la podia tenir si ell volia. Tot això va passar nomes setmanes abans de que Bundy inicies la seva sagnant carrera com a assassí.

Primera onada d’assassinats

Alguns experts en Bundy creuen que aquest va començar a matar molt jove, en els seus anys d’adolescent. Ann Marie Burr una nena de vuit anys va desaparèixer de casa seva a Tacoma l’estiu del 1961 quant Bundy tenia 14 anys. Ted va ser consultat sobre la desaparició de Ann però sempre va negar la seva implicació. Durant una discussió amb el seu advocat la nit abans de la seva execució va confessar que el seu primer intent va ser al 1969 i va confirmar ser l’autor d’assassinats ocorreguts al 1974 quant tenia 24 anys.

Poc abans de la mitjanit del 4 de Gener de 1974 va entrar al sotan de Joni Lenz (pseudònim) de 18 anys, una estudiant de dansa de la universitat de Washington a qui va colpejar al cap amb una barra de ferro extreta de la capçalera del llit on dormia i la va violar amb una eina que utilitzen els ginecòlegs per inspeccionar les cavitats humanes. Lenz va ser trobada al matí següent en mig d’un bassal de sang, l’atac li va deixar serioses seqüeles cerebrals que li van impedir portar una vida normal.

La següent víctima va ser Lynda Ann Healy, una altre estudiant de la universitat de Washington. La mitjanit del 31 de gener de 1974 Bundy va entrar a l’habitació de la Lynda i la va deixar inconscient, la va vestir amb una camisa i uns texans i se la va endur embolicada amb un llençol. El 12 de Març de 1974 a Olimpia, Bundy va segrestar i assassinar a Donna Gail Manson de 19 anys, la Donna va ser vista per última vegada al campus dirigint-se a un concert de jazz. El 17 d’abril Susan Rancourt va desaparèixer del campus on estudiava, posteriorment dues estudiants van explicar que unes nits abans un home els havia estat demanant ajuda per carregar uns llibres al seu Volkswagen. La següent va ser Kathy Parks, vista per últim cop al campus d’Oregon el 6 de Maig, a unes 250 milles de Washington, per això els agents van dubtar durant molt temps de la relació d’aquesta desaparició amb les altres. Brenda Ball desaparegué sortint de “The Flame”, una taberna de Washington el 1 de Juny. Seguidament va matar a Georgann Hawkings, una estudiant de la universitat de Washington. A primera hora del matí del 11 de Juny de 1974 ella es dirigia a la seva fraternitat després de deixar el seu xicot amb qui havia passat la nit, no va tornar a ser vista. Les investigacions van descobrir mes tard que havia ajudat a un home amb la cama enguixada a pujar el seu maletí al cotxe. La orgia de sang de Bundy va culminar el 14 de juliol amb l’assassinat de Janice Ott i Denise Naslund al llac Sammamish de Washington. Vuit persones diferents van veure aquell dia un home de bona presencia i jove amb el braç enguixat que es feia anomenar Ted. Cinc d’elles eren dones a qui Ted havia demanat ajuda per a descarregar una barca que suposadament tenia al seu Volkswagen Beetle. Una d’elles va acompanyar a Ted fins al cotxe, on no va veure cap barca, i va declinar seguir mes endavant. Tres testimonis més van afirmar que havien vist a aquest home aproximar-se a Janice Ott amb la història de la barca i que ella l’havia acompanyat en busca del cotxe i mai va tornar a ser vista en vida. Amb les descripcions de d’individu i del Volkswagen marró, la policia va realitzar un retrat robot que va distribuir en premsa i televisió, després d’això la novia de Ted, un professor de psicologia de la universitat i un ex company de feina, van reportar a les autoritats que Bundy podria ser sospitós, però les mes de 200 pistes diàries que la policia rebia van provocar que no s’agafessin seriosament la possibilitat de que l’assassí fos un estudiant de dret sense cap antecedent.

Les restes de Janice Ott i Denise Naslund van ser trobades el 7 de Setembre a la interestatal 90 prop de Issaquah a una milla del parc. Amb les restes de les dues víctimes, van ser trobats un fèmur i una vertebra que pertanyien a Georgann Hawkins. El 2 de Març de 1975 els cranis i les mandíbules cap altre part de Linda, Susie, Kathy i Brenda va ser trobada.

Segona onada de crims

Aquella tardor, Bundy es va traslladar a Utah per assistir a l’escola de dret de Salt Lake City, on va reprendre la seva carrera criminal a l’octubre. Nancy Wilcox va desaparèixer de Holladay el 2 d’octubre. La Nancy va ser vista per última vegada en un Volkswagen Beetle. El 18 d’octubre, Bundy va assassinar Melissa Smith de només 17 anys filla del xèrif de policia de Midvale . Bundy la va segrestar sodomitzar i estrangular. El seu cos va ser trobat nou dies després. La següent va ser Laura Aime, també de 17 anys, que va desaparèixer després d’abandonar una festa de Halloween a Lehi, Utah el 31 d’octubre de 1974. Les seves restes van ser trobades al cap d’un mes per uns excursionistes el dia d’acció de gràcies al fons d’un riu. Colpejada salvatgement i estrangulada amb les seves pròpies mitges.

El 18 de Novembre de 1974 a la ciutat de Murray, Utah, Carol DaRoch aconseguí escapar amb vida. Bundy la va abordar en un centre comercial fent-se passar per policia, on li va explicar que algú havia intentat robar el seu cotxe, i la va convèncer de que l’acompanyés fins a la comissaria policia. Havia conduit certa distància quant va atacar a Carol i li va lligar les mans amb unes manilles, seguidament va intentar colpejar-la amb una barra de ferro que ella va poder aturar, acte seguit va ella aconseguir obrir la porta i saltar del cotxe en marxa fugint així del seu possible assassí.

Als voltants d’una hora mes tard un home estrany va ser vist en un institut a Bountifu, Utah on el grup de teatre estava representant una obra. Va abordar a la professora de Teatre Raelynne Shepard uns quants cops, demanant-li que l’acompanyés al pàrking per identificar un cotxe, Shepard es va negar a sortir amb aquell homes. Després va assaltar a Katherine Ricks, a qui va intentar convèncer per què l’ajudés a reparar el seu cotxe, per sort per la Katherine ella s’hi va negar. Debby Kent de 17 anys va abandonar l’obra a la mitja part per anar a recollir al seu germà, no va tornar a ser vista mai mes. En posteriors investigacions la policia va trobar una clau al pàrking que coincidia amb les manilles que portava Carol DaRoch.

Al 1975, mentre estudiava Dret, Bundy va traslladar els seus crims a Colorado. El 12 de Gener, Caryn Campbell va desaparèixer de Wildwood on es trobava de vacances amb els seus fills. Va desaparèixer en algun lloc entre l’ascensor i la seva habitació. El seu cos va ser trobat el 17 de febrer següent. Una instructora d’esquí Julie Cunningham va desaparèixer el 15 de Març i Denise Oliverson el 6 d’abril.

Lynette Culver va desaparèixer de Pocatello, Idaho el 6 de Maig, Bundy la va portar a una habitació de motel que anteriorment havia llogat i allà la va afogar en la banyera i en va llençar el cadàver al riu. El 28 de Juny va segrestar Susan Curtis (Bundy va confessar el seu assassinat minuts abans de la seva execució). Les restes de Cunningham, Culver, Curtis i Oliverson mai van ser trobades.

Mentre això passava, investigadors de Washington Buscaven la manera d’analitzar la enorme llista de sospitosos que tenien i així per primera vegada la policia va fer servir la informàtica per a realitzar un creuament i anàlisi de dades. Buscaven persones que apareguessin en mes d’una llista de sospitosos, “Theodore Robert Bundy” va ser una de les 25 persones que van pareixien en 4 llistes diferents, per això va ser el segon en ser investigat i és va decretar una ordre d’arrest sobre ell.

Arrest i Fuga

Bundy va ser arrestat el 16 d’agost de 1975, a Salt Lake City, per no obeir l’ordre d’aturar-se per part d’un agent. En l’escorcoll del seu cotxe l’agent va trobar una màscara d’esquí, una palanca de farro, unes manilles, un picador de gel, bosses d’escombraries i altres elements que van fer pensar a l’agent que es podria tractar d’un lladre de cases. Bundy es va mostrar fred durant l’interrogatori i va trobar explicació per a tots els elements trobats en el seu cotxe. Jerry Thompson un detectiu de Utah va relacionar Bundy i el seu Volkswagen amb el segrest de DaRonch i les altres noies desaparegudes. Després d’escorcollar el seu apartament Bundy va ser sotmès a una roda de reconeixement davant de DaRonch, Shepard i Tingley. Les tres dones el van identificar positivament. Bundy va ser condemnat el dia 1 de Març de 1976 a 15 anys de presó per el segrest de DaRonch.

El 7 de Juny de 1977 en preparació del judici per l’assassinat de Caryn Campbell, Bundy va ser traslladat a la presó de Pitkin, Aspen, Durant un descans en la vista va obtenir permís per visitar la biblioteca del Jutjat, fet que va aprofitar per escapar. Bundy va aconseguir arribar a la muntanya d’Aspen sense ser vist, vagant per ella es va desorientar. El 13 de Juny, Bundy va robar un cotxe i podria haver fugit lluny, però va conduir direcció Aspen on va ser reconegut i arrestat de nou per dos agents de policia.

Arrestat de nou, Bundy va ser traslladat a la presó de Glenwood Spring. D’alguna manera Bundy va aconseguir una petita serra de metalls i 500$ en efectiu, mes tard explicaria que havia comprat la serra a una altre intern. Ted va usar la serra per obrir una petita tapa de metall de la seva cel•la que portava a un sostre fals. Altres presos havien avisat als vigilants de que havien sentit a Bundy passejar per el sostre, però ningú ho va comprovar. El 23 de Desembre es va fixar finalment la data del judici per l’assassinat de Caryn Campbell, el 9 de Gener de 1977, això va precipitar la fugida de Bundy la nit del 30 de Desembre. Va deixar llibres sota els llençols per a simular el seu cos, és va vestir de carrer i va pujar per el forat del sostre que havia preparat en direcció a la sala de vigilants des de on va obtenir de nou la llibertat.

Caminant per la carretera un conductor el va recollir i el va acostar a l’estació d’autobusos, Ted va agafar un Bus fins a Denver i des d’allà el vol de les 8:55 a.m. direcció a Chicago. Quant els guardes de la presó és van adonar de la seva absència, Bundy ja feia hores que es trobava a Chicago.
Ultima Sangria de Bundy: Florida

Bundy va agafar un tren de càrrega en direcció Ann Arbor, Michigan, aquí va robar un cotxe que abandonaria a Atlanta, Georgia per agafar un autocar en direcció a Tallahassee, Florida, on va arribar el 8 de Gener. Va llogar una habitació en una pensió sota el nom de “Chris Hagen” on va cometre petits robatoris per a subsistir. Una setmana després de la seva arribada a Tallahassee el matí de diumenge 15 de Gener de 1975, tota la ira de Bundy va entrar en erupció. Ted va entrar a l’edifici de la germandat Chi Omega de la Universitat de Florida, aproximadament a les 3 a.m. on va assassinar dues joves que va trobar dormint, Lisa Levy i Margaret Bowman, colpejant-les i violant-les salvatgement. El cervell de Margaret era visible entre el seu crani destrossat. Dues joves mes que es trobaven en la germandat Karen Chandler i Kathy Kleiner van ser també agredides i abandonades amb serioses ferides. Tota la barbàrie no el va entretenir mes de mitja hora. Després d’abandonar La germandat Chi Omega, Bundy va entrar en diferents cases fins a trobar a Cheryl Thomas a qui també va deixar en estat crític.

El 9 de Febrer de 1978, Bundy va viatjar a Lake City, Florida. Va segrestar i assassinar a Kimberly Leach de només 12 anys, abandonant el seu cadàver en una cort de porcs. Ella seria la seva última víctima. El 12 de Febrer, Bundy va robar una altre Volkswagen Beetle amb el que va abandonar Tallahassee. El 15 de Febrer de 1978 poc després de la 1 a.m., el policia de Pensacola David Lee el va aturar, Bandy es va resistir i finalment va ser reduït i portat al calabós on literalment va dir a l’agent “Desitjaria que m’haguessis matat”. Posteriorment a traves de la seva empremta dactilar va ser identificat com a l’assassí de Lake City i finalment traslladat a Miami en espera de judici per els assassinats de Chi Omega.

Presó i execució

Bundy va ser jutjat per el cas Chi Omega el Juny de 1979, tot i que li van assignar cinc advocats, ell va insistir en portar la seva defensa i fins i tot va fer els interrogatoris. Bundy va ser reconegut per alguns testimonis i una de les proves que el van condemnar va ser una mossegada en la natja del cadàver de Lisa Levy, que va ser comparada amb la dentadura de Bundy. Finalment va ser trobat culpable i condemnat a mort per el Jutge Edward D. Coward que després de confirmar la sentència es va acomiadar de Bundy amb les següents paraules:

“Ordeno que la corrent recorri el teu cos fins a causar-te la mort. Tingues cura de tu mateix jove. Si et plau et demano sincerament que tinguis cura de tu mateix. Es una tragèdia per aquesta cort haver vist aquesta falta d’humanitat total. Ets un jove molt intel•ligent. Hauries estat un bon advocat i m’hauria agradat molt veure’t exercint davant meu, però has triat una altre camí soci. Tingues cura de tu mateix. No et guardo cap mena de rencor. Vull que ho sàpigues. Una vegada mes, tingues cura de tu”

Després del judici de Chi Omega, Bundy va ser jutjat per l’assassinat de Kimberly Leach el 1980. De nou va ser trobat culpable gràcies a unes fibres trobades en el seu cotxe que coincidien amb el vestit de la Kimberly i als testimonis oculars que el van veure rondant aquell dia l’escola. De nou va ser sentenciat a morir. Durant aquest judici es va casar amb la seva excompanya de feina Carole Ann Boone en la mateixa sala on era interrogat. En les posteriors visites conjugals Carole va quedar embarassada i va donar a llum una nena “Tina”. Posteriorment es va separar de Bundy, va canviar els seus cognoms i va desaparèixer.

Durant els anys que Bundy va estar en el corredor de la mort de la presó de Florida, rebia freqüents visites de l’agent William Hagmaier del departament de ciències del comportament del FBI. Bundy va anar prenent confiança e William fins al punt d’afirmar que ell era el seu millor amic. De vegades Bundy confessava detalls dels seus crims que la policia desconeixia ho no havia pogut confirmar. A l’octubre de 1984, Bundy va contactar amb Bob Keppel un antic detectiu de King Conty, Florida. Oferint-se per ajudar-lo a atrapar a l’assassí de Green River i així proporcionar les seves intuïcions i anàlisis. Keppel i Dave Reichert van viatjar a Florida per parlar amb ell. Mes tard els dos detectius farien públic que en realitat les converses amb Bundy van ser de poca ajuda en la investigació; però els va permetre entrar dins la seva ment i van centrar l’objectiu de les seves trobades en extraure informació dels crims que encara no s’havien pogut imputar a Bundy.

Bundy va contactar amb Keppel de nou al 1988. Tots els seus recursos per evitar l’execució havien estat rebutjats i la seva mort era imminent. Ted va confessar a Keppel 8 assassinat sense resoldre a l’estat de Washington, dels quals ell era el sospitós. Bundy va confessar detalladament l’assassinat de Georgean Hawkins, descrivint com la va enganyar per que l’acompanyés al cotxe amb l’excusa de les crosses i la maleta, com la va colpejar amb la clau de tub que havia amagat sota el cotxe, com va conduir lluny amb la Georgean semi inconscient i que mes endavant la va estrangular.

Després de l’entrevista, Keepel va comentar que estava molt impressionat per la conversa amb Bundy, i que aquell segurament era el tipus d’home que havia “nascut per matar”. Keppel va dir: “ Ell descrivia l’escena del crim de Issaquah i era talment com estar allà. Com si ho estigués veient tot. Esta totalment obsessionat amb la idea i passa tot el seu temps pensant en l’assassinat.”
Bundy creia que les seves revelacions podrien aplaçar temporalment la seva execució o potser commutar-la per una cadena perpètua. La seva advocada es va posar en contacte amb les famílies de les víctimes demanat que escrivissin cartes al Governador de Florida demanat misericòrdia i així aconseguir de Bundy la localització dels cossos dels seus essers estimats. Finalment tots els intents per retardar l’execució van ser estèrils.

La nit abans de la seva execució va concedir una entrevista televisiva a James Dobson, cap de la organització cristiana evangèlica “Focus on the Family”. Durant l’entrevista Bundy va repetir fins a la sacietat que ell era producte de la pornografia que estava envaint la societat i que tota la seva ira I violència provenien d’ella. Després de l’entrevista molta gent que el veia com un boig, va modificar la seva postura. Bundy va declarar: “ Vosaltres em matareu i protegireu la societat de mi, però hi ha molta gent addicte a la pornografia, y no hi esteu fent res al respecte”.

A les 7:06 a.m. del 24 de Gener de 1989, Ted Bundy va ser executat a la cadira elèctrica. Les seves últimes paraules van ser: “ Vull donar el meu amor a la meva família i amics”. Després, mes de 2000 volts van travessar el seu cos durant uns dos minuts. A les 7:16 a.m. es va certificar la seva mort.

Víctimes i modus operandi

Quant parlava sobre els assassinats en sèrie amb Bob Keepel, va dir que els assassins en sèrie canvien de costums segons les circumstàncies, com ell mateix. Bundy va entrar a casa de les seves dues primeres víctimes, Joni Lenz i Linda Healy, però no ho va tornar a fer fins als crims de Chi Omega, poc abans del seu arrest.

No obstant Bundy va utilitzar el mateix modus operandi la major part de la seva carrera criminal. Li agradava acostar-se a les seves víctimes sota la llum de dia, en llocs públics, en ocasions fingint necessitar ajuda, amb el braç enguixat o usant crosses, altres vegades fingint ser una figura de l’autoritat com un policia o un Bomber.

Bundy treia avantatge de les seves característiques facials, ja que eren atractives i no especialment recordables. En els seus últims anys era descrit com a camaleònic, capaç de modificar totalment el seu aspecte només deixant-se barba o canviant-se el pentinat.

La majoria de les seves víctimes eren Dones blanques de classe mitjana, entre 15 i 25 anys, la majoria estudiant de la universitat. També sembla que portaven els cabells llargs i amb ratlla al mig. Es creu que podria ser producte del ressentiment que tenia a la seva primera xicota . Solia colpejar les seves víctimes al cap amb la clau de tub que amagava al cotxe . Totes les seves víctimes a excepció de Kimberley Leach tenien
traumatismes al cap i també a excepció de la Kimbreley havien mort estrangulades. Les transportava a llargues distàncies i en ocasions fins a 260 milles del lloc del segrest. També sembla ser que solia beure alcohol abans dels seus atacs.

En les seves confessions, Bundy va admetre haver decapitat amb una serra almenys una dotzena de víctimes. També va confessar que visitava els cossos de les seves víctimes a la muntanya on que passava hores amb ells, maquillant-los i mantenint relacions sexuals fins que la putrefacció en feia abandonar les restes. Poc abans de la seva execució Bundy va admetre que tornava a visitar el cadàver de Georgeann Hawkins per practicar necrofília

Quant els oficiales de policia que interrogaven a Bundy li van dir que sospitaven que havia comès 37 assassinats ell els va respondre: “afegiu un dígit mes i ja ho teniu”. Ann Rule (Excompanya de Bundy i escriptora de la seva biografia) va especular que les víctimes rondaven un centenar. Parlant amb la seva advocada Polly Nelson al 1988 Bundy va afirmar que segurament 35 era el nombre mes aproximat.

Patologia

El desembre de 1978, Bundy va ser examinat per la professora de la universitat medica de Nova York, Dorothy Otnow Lewis. Bundy on va parlar de la seva infantesa i especialment de la relació amb els seus avis materns, Samuel i Eleanor Cowell. Va descriure el seu avi, com a abusador i tirànic, un fanàtic que odiava negres, italians, catòlics i Jueus. Mes tard va declarar que el seu avi torturava animals, apallissant el gos o penjant els gats del veïnat per la cua. També va explicar que guardava gran quantitat de revistes pornogràfiques a l’hivernacle que ell i el seu cosí passaven hores llegint. La seva família es mostrava molt escèptica amb la versió de Louise sobre el pare del nen i en algunes converses Samuel s’havia mostrat col.lèric amb els tema ja que segurament ell era el pare al mateix temps que l’avi. Bundy va descriure al seva iaia, com a tímida i obedient, en ocasions anava a l’hospital on rebia tractament d’electroxoc contra la depressió. Una tieta de Bundy explicava que un dia que va anar a casa de la seva germana Louise per fer la mig diada, es va despertar rodejada de ganivets amb Ted de només 3 anys somrient als peus del llit. Quant els detectius de Florida li van preguntar on s’havia desfet del cos de Kimberley Leach, Bundy va respondre: “Sóc el fill de puta amb el cor mes fred que mai us heu trobat”.

Altres Posts

• Calçotada amb els amics a Fontanellas
• Fiesta Nacional NO, Assassinat gratuït
• Maleït Rubik
• Recull d’animals albins.
• You’ll never smoke alone
• Com no s’ha d’anunciar una escala a la “teletienda”
• New York, New York. La panoràmica d’una ciutat
• 12 Anys després, Paris!!!
• Com passar la música del teu Iphone o Ipod a l’ordinador.
• Què ha passat amb Pascal Henry?

Aquesta entrada va ser escrita el dimarts, 29 de maig de 2007 a les 2:00 pm i arxivada a Biografies. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.