Tal i com sona, estic intentant deixar de fumar i tot i que ja fa pràcticament 2 mesos que no passa una cigarreta per els meus morros, encara ho dic amb la boca petita. Aquest costós i dur intent de canviar un mal hàbit que ha condicionat la meva vida els últims 15 anys ha resultat tant difícil com gratificant, de sobte em sento com feia anys que no em sentia, els gustos han adquirit nous colors i matisos que tenia ja oblidats, sento les subtils olors que abans em passaven per alt i el millor de tot es que m’estiro al llit i no m’ofego com un Bull Dog que ha pujat dos esglaons. He de confessar que després de tot aquest temps encara tinc força ganes de pipar, però la intensitat del meu desig va disminuint a mida que avança la meva particular guerra. El procés també m’ha passat alguna que altre factura tal com una major irritabilitat i uns quants quilets que he acceptat com a justa penyora. Aquesta no ha estat una decisió madurada, pensada ni premeditada, simplement va ser una necessitat, una oportunitat i una conclusió inevitable a la que tots algun dia hem d’arribar. Ho hem de deixar.
|
Una resposta a “Deixant de fumar.”
Deixa una resposta
|
Entrades (RSS)
Moltes felicitats!
Jo també ho estic deixant, encara que només fa 3 setmanes i mitja. És drillo, eh?
Ánims!!!
Tinc un blog en el que vaig apuntant per tot el que estic passant. Si ‘hi vols passar, seràs benvingut/da.