Una història de la màfia
Posted on 15 setembre 2006 by Albert Esquis in Biografies, tags: Charles, Lucky Luciano, Mafia
Moltes pel•lícules hem vist sobre aquest gènere, però en realitat poques històries reals en coneixem. Aquest article l’he escrit després de visitar, contrastar i buscar moltes pàgines i escrits que parlen d’aquest tema. D’antre tots els personatges que he pogut conèixer m’ha cridat molt l’atenció la figura de Charles Luciano conegut com a Lucky Luciano, sens dubte un dels arquitectes de la màfia moderna tal i com l’hem coneguda en les pel•lícules. M’he dedicat a buscar aquesta informació influenciat per films com El Padrino, Uno de los nuestros o Los Soprano. Com he pogut comprovar no sóc l’únic que s’ha sentit intrigat per aquest món en algun moment ja que no resulta gens difícil de seguir el fil de la vida d’algun d’aquets personatges. Aquests són els verdaders Don Vito Corleones que van convertir els carrer de New York en el seu negoci.
Aquí relato la història o vida coneguda de Lucky Luciano, un personatge mític de la Cosa Nostra. A tots els que us han agradat aquestes pel•lícules o simplement us agrada com a mi conèixer coses inútils que només serveixen per a jugar al trivial, us recomano que feu l’esforç de llegir l’article, ja que pot resultar força interessant.
Nascut a Sicília el 24 de Novembre de 1897 va emigrar amb la seva família a l’est de Nova York al 1906. La seva primera activitat consistia en donar protecció als joves jueus a canvi de diners (a qui protegia d’ell mateix) així va ser com va conèixer a Meyer Lansky i és van fer inseparables. Amb 18 anys ja va anar 6 mesos al reformatori, als 19 la policia ja el senyalava com a l’autor o instigador de mitja dotzena d’assassinats, als 23 ja era famós el seu negoci de contraband de lícor en societat amb Joe Adonis, Vito Genovese, Arnold Rothstein i Frank Costello.
 |
 |
 |
|---|---|---|
 |
 |
Detingut per primer cop al 1907, al 1915 és va unir a la banda Five Points Gang, treballant a les ordres de Johny Torrio, gràcies a aquesta banda va fer amistat amb Al Capone i altres membres que sobresortien en l’organització. A principi dels anys 20 controlava juntament amb Joe Adonis tota la prostitució de Manhattan i ja havia amassat una gran fortuna, però a diferència de Capone ell si pagava els seus impostos.
 |
 |
|---|
En aquells moments existien dos capos destacats en l’ampa Newyorkina coneguts com els homes del Mostatxo. Un era Giuseppe Masseria, anomenat “Joe el Jefe”; i l’altre Salvatore Maranzano, “el petit Cèsar”.
 |
 |
|---|
A finals dels anys 20 la ciutat quedava petita per a tots dos i s’odiaven profundament, al 1930 va esclatar l’anomenada “guerra Castellemmarese”. Aquest nom prové d’un poble de Sicília d’on eren Maranzano i molts dels seus homes ( Castellemmarese del Gulfo ).
Charlie “Lucky” Luciano havia crescut en els dominis de Masseira, però mai és van portar bé. “ Joe el Jefe” no volia traficar amb drogues, no volia tractar amb ningú que no fos italià, no volia ampliar el negoci fora de Nova York i no volia negociar amb els sindicalistes.
A Lucky Luciano només li interessava fer calers, qualsevol negoci li anava bé i per això Masseira li feia perdre molts diners. La seva última discussió va ser quant Luciano va proposar d’introduir Cocaïna que enviaven des de Sicília injectada en taronges i Masseira s’hi va negar.
Els seus peus no li arribaven a terra, amb els braços aixecats i lligats per sobre el cap estava penjat d’un ganxo de carnisser. Els forts cops el feien rodar d’un cantó a l’altre com una baldufa. Tres “matons” l’apallissaven sens mirament ni compassió. Les faccions de Charles Luciano eren ja irreconeixibles degut als talls i a la inflamació producte dels cops.
Tot va començar quant Charles Luciano va ser segrestat a punta de pistola en una cantonada de la sisena avinguda de Nova York, en veure’s al dipòsit ja va creure que no sobreviuria a aquella experiència, una forta pallissa i varies punyalades amb un picador de gel van fer creure als seus segrestadors que realment així seria.
Però Charles va sobreviure i així és va guanyar el seu sobrenom per sempre “You have lucky, Luciano” ( Tens sort, Luciano ) va dir algú. Era finals de juny del 1930. Charles “Lucky” Luciano es va refer i molts ho van haver de lamentar.
Luciano era conscient que el seu jefe estava rere aquells homes que gairebé el maten, però va fingir que no sospitava res. Quant és va recuperar va actuar de manera inesperada: és va acostar mes a Masseira.
El va impressionar donant més d’un cop al seu enemic Maranzano: A finals del 1930 Charlie havia robat una vintena de camions carregats amb licor, Masseira era feliç amb una guerra que s’havia cobrat 60 morts i creia fermament que ell la guanyaria.
Masseira va baixar la guàrdia i va acceptar anar a dinar amb Lucky Luciano, els dos sols a Nuova Villa Tammaco, un restaurant de Coney Island, el 15 d’abril del 1931. Estaven en el primer plat quant Luciano va demanar permís per anar al lavabo. Genovese, Adonis, Siegel i Albert Anastasia van entrar. Masseria va rebre sis trets i va caure sobre els seus fideus amb salsa.
Luciano calculadament havia donat la victòria a Maranzano. Vestit d’esmòquing va rebre uns 500 mafiosos en el seu saló del barri del Bonx per a proclamar-se “capo di tutti li capi”. Va penjar creus i imatges religioses per aparentar una reunió religiosa.
Maranzano en realitat tampoc volia tenir negocis amb no italians i no volia formar una xarxa mafiosa nacional. També sabia que per a ser un líder indiscutible calia acabar amb Lucky Luciano a Nova York i amb Al Capone a Chicago.
Al Setembre de 1931 va citar a Charles i a Vito Genovese a la seva oficina. Al mateix temps va ordenar al assassí irlandès Vincent “ Mad Dog ” Coll que tan bon punt sortissin de la reunió els tirotegés. Però Luciano, de nou fou més ràpid. Tenia infiltrat en el entorn del vell jefe Tom Lucchese, qui va avisar de les intencions del capo a Lucky Luciano.
 |
|
|---|
Ni Luciano ni Genovese és van presentar a la cita, abans de que Vincent Coll arribés, quatre homes fingint ser agents d’impostos entraren a veure Maranzano. El van omplir de plom i el van apunyalar.
|
Lucky Luciano havia arribat al cim de la Cosa Nostra. Ho va aprofitar per a realitzar molts canvis. Va crear un sindicat Nacional del crim, en el que també eren benvinguts jueus i irlandesos en qualitat de membres no associats.
També va agregar la condició de consigliere a l’estructura de la família. Luciano va crear un grup de 12 membres als que va anomenar Comissió, per a que s’encarreguessin dels assumptes del Sindicat i del Crim Organitzat en la seva totalitat. Luciano havia aconseguit que les famílies que dominaven l’ampa i la societat de Nova York és convertissin en una comissió de negocis, cada família tenint veu i vot igual que la resta.
Al 1935 Luciano era conegut com el “Boss the Boss”. Creador de Murder Inc. amb Bugsy Siegel i Myer Lansky, que van aconseguir la unió de Albert Anastasia. Aquest potser era un dels homes més violents amb grans possibilitat d’arribar a gran “Boss”.
 |
Les àmplies activitats criminals de Luciano van esser motiu d’investigació per el Fiscal Públic Thomas E. Dewwey. Aquest amb els seus assistents havia arreplegat prous evidències per acusar a Lucky Luciano de 90 casos d’extorsió i prostitució i finalment va ser condemnat de 30 a 50 anys de presó.
Després de ser condemnat , el govern dels estats units li va oferir un tracte, a canvi del seu ajut en la invasió aliada a Sicília, seria deportat a Roma. Luciano és va posar en contacte amb els seus aliats italians i el tracte és va tancar. Va viure a Roma durant un any, però descontent de com és portaven els seus negocis a EEUU, va arreglar una reunió amb Lansky, Siegel i altres capos a Cuba. En aquesta reunió va tenir fortes discussions amb Siegel, el que va provocar que Siegel fos assassinat mesos després. Les autoritats americanes al tenir coneixement de la presència de Luciano a l’Havana, el van obligar a tornar a Itàlia, on va entrar en un estat jubilació forçada.
 |
Ja a Itàlia va pensar en escriure les seves memòries i fer una pel•lícula de la seva vida. Al Gener de 1962 va anar a l’aeroport de Nàpols per trobar-se amb un productor de cinema americà que estava interessat en la seva història. Quant s’acostva per donar-li la mà, Luciano se la va posar al pit i va caure fulminat per un infart.
Havia mort Lucky Luciano, l’home que havia revolucionat la cosa nostra, l’home que va convertir la Màfia moderna en la que coneixem de les pel•lícules.
Entrades (RSS)
Una història de la màfia…
Aquesta és la història real de Charles Lucky Luciano, personatge mític de la Cosa Nostra i un dels arquitectes de la màfia moderna tal i com l’hem coneguda en les pel•lícules. Biografia d’aquest personatge, que narra com va assolir el poder i control …