Doncs així és, ja hem tornat de les nostres vacances a Sardenya. Hem estat sis dies a l’illa del coral, 2 a l’alguer i la resta voltant per la costa Esmeralda.
L’Alguer és segurament la ciutat amb més encant de les que hem visitat, posseeix un centre històric força bonic, moltes torres de l’antiga muralla i parts força ben conservades. Els carrers són estrets i plens de botigues on comprar bijuteria de corall o ampolles del típic Mirto ( un licor Sardo ). Potser sorprèn l’abundància de banderes i referències catalanes en una illa italiana. En català podem trobar els noms dels carrers, cartells de festa major, alguna botiga, etc etc. Hem coincidit també amb gent que encara el parla i per a ser sincers mes dels que ens pensàvem.
La costa Esmeralda és la part nord oriental de l’illa, famosa per a les seves platges de sorra blanca amb aigües turquesa, platges que en realitat són precioses i gens massificades. No costa gaire anar a parar a una caleta escarpada entre les roques on poder plantar la tovallola a dos dits de l’aigua i prendre el sol amb molta tranquil•litat.
L’illa però al meu entendre, també té força inconvenients, la brutícia en general sorprèn moltíssim, la conducció dels italians imprudent i salvatge, els abusius preus de bars i restaurants, el poc encant dels pobles de la costa que a diferència de la costa brava semblen no tenir història i estàn una mica mancats “turistitzats” (ull a l’expressió, je, je).
Bé, la nostra valoració del l’illa és positiva, hem fet molt sol i platja que en realitat era la única cosa que buscàvem. Avisar també que almenys a principis de Setembre no espereu trobar molt moviment, ja que a part de paltja, algun paisatge o un bon plat de pasta, no hi havia massa cosa més a fer.
Podeu veure les fotos a l’album de fotos.
Entrades (RSS)