Andrey Chikatilo “Hannibal el Caníbal soviètic”
Posted on 25 setembre 2006 by Albert Esquis in Biografies
Seguint la meva ronda de biografies insòlites, he decidit narrar la vida d’Andrey Chikatilo, un psicòpata rus que va campar al seu gust durant 12 anys, duent a terme un total de 52 assassinats coneguts. És tracta d’un dels assassins més sagnants i prolífics de l’era moderna, tot i això no és ni de bon tros un dels més coneguts. Vaig conèixer l’existència d’aquest salvatge a través d’una pel•lícula sobre la seva vida de nom “Ciutadà X”.
Què m’ha empès a escriure aquest article? Doncs l’altre dia mirant la tele escarxofat al sofà, em va tocar la fibra la història de tres cavalls que van esser lligat i disparats als ulls, fins a quedar cecs amb una escopeta de balins. Algun dels pobres animals tenia més de 30 trets a la cara. Això em va fer pensar quin tipus de psicòpata pot ser capaç d’infringir un patiment així a un altre esser viu i com molts de vosaltres ja sabreu, la majoria d’assassins en sèrie van començar les seves maldats maltractant i assassinant bèsties innocents. Però bé, anem a l’afer que ens ocupa i coneguem la vida d’ Andrey Chikatilo.
Nascut a Yablochnoya, Ucrània, el 16 d’octubre de 1936, en temps de intensa fam, Andrey és va criar escoltant a la seva mare explicar com un dels seus germans havia estat segrestat i devorat anys enrrera “malauradament aquest no era un fet extraordinari en aquells temps de misèria”.
Extremadament introvertit i incapaç d’admetre la seva miopia “no va utilitzar ulleres fins als 30 anys” a l’escola era objecte de burles, palliçes i vexacions, que aguantava sense mostrar cap tipus de sentiment. Extremadament tímid amb les dones va fracassar en la seva primera relació sexual al ejacular amb pocs segons d’abraçar una noia, aquí van començar els primer rumors sobre la seva impotència.
Després de passar per l’exèrcit va estudiar i completar tres carreres: Llengua i literatura russa, enginyeria i Marxisme-Leninisme.
Al 1971 és va graduar com a mestre, ja sentia una profunda atracció per els menors, a qui espiava en les seves habitacions mentre és masturbava per sota els pantalons.
Nobstant la seva impotència és va casar i en les seves contades ereccions va aconseguir tenir fills. Marit tranquil, treballador i atent mai va aixecar un dit contra els seus fills o la seva dona.
El 22 de desembre de 1978 Andrey va matar per primera vegada als 42 anys. Va convèncer a una nena de 9 any per acompanyar-lo a la seva cabanya, en l’intent de violació una rascada de la que va sortir sang va provocar-li una forta erecció, seguidament va apunyalar repetidament a la petita fins arribar a l’ejaculació. S’havia establert un vincle fatal entre la sang i el plaer.
Tres anys va tardar en tornar a actuar, el 3 de setembre de 1981 va seduir Larisa Tkachenko de 17 anys i la va portar al bosc per a mantenir relacions sexuals, va fracassar i ella se’n va enrriure, això el va enutjar tant que la va estrangular i va ejacular sobre ella. Posteriorment en el seu frenesí li va rossegar el coll, li va tallar els pits i se’n va menjar els mugrons.
La seva 3er víctima Lyuba Biryuk, va ser segrestada i apunyalada 40 vegades abans de que li mutilés els ulls, aquesta és va convertir en una de les signatures d’Andrey.
Aquell any va matar a 3 persones més, entre ells el seu primer nen Oleg Podzhivaev de 9 anys de qui va confessar haver-li arrencat els genitals.
Al 1984 va dur a terme 15 assassinat, captava les seves víctimes en estacions de tren o autobús, els portava a boscos, els apunyalava i en devorava parts.
Practicava actes de canibalisme i posteriorment va confessar que li agradaven les parts toves del cos.
Finalment va ser arrestat i acusat de 36 assassinats el 20 de novembre de 1990, tot i que ja havia estat sospitós i arrestat anteriorment per els successos, no s’havia pogut demostrar la seva implicació. Aquest cop el 6 de novembre va ser vist per un policia de nom Igor Rybakov, sortint del bosc i dirigint-se a una font per rentar-se les mans. Aquest policia va obrir acta del succés i quant dies després és va trobar un cadàver en el bosc de la zona, no va ser massa difícil lligar caps.
Primerament va negar els càrrecs, però finalment el 26 de novembre va confessar 53 assassinat. Posteriorment va portar a la policia als escenaris de les seves brutalitats i va narrar la seva horrenda història.
A través d’una carta va intentar fer-se passar per boig, però els psiquiatres el van declarar no dement i conscient de tots els seus actes.
El 15 d’octubre de 1992 va ser condemnat sens dubte a la pena capital ifinalmentexecutat a Moscou el 16 de febrer del 1992 d’un tret al cap “al meu entendre, pena massa lleu per a una animal com aquest”
Entrades (RSS)