aEsquis Weblog

Seguint la meva ronda de biografies insòlites, he decidit narrar la vida d’Andrey Chikatilo, un psicòpata rus que va campar al seu gust durant 12 anys, duent a terme un total de 52 assassinats coneguts. És tracta d’un dels assassins més sagnants i prolífics de l’era moderna, tot i això no és ni de bon tros un dels més coneguts. Vaig conèixer l’existència d’aquest salvatge a través d’una pel•lícula sobre la seva vida de nom “Ciutadà X”.
Què m’ha empès a escriure aquest article? Doncs l’altre dia mirant la tele escarxofat al sofà, em va tocar la fibra la història de tres cavalls que van esser lligat i disparats als ulls, fins a quedar cecs amb una escopeta de balins. Algun dels pobres animals tenia més de 30 trets a la cara. Això em va fer pensar quin tipus de psicòpata pot ser capaç d’infringir un patiment així a un altre esser viu i com molts de vosaltres ja sabreu, la majoria d’assassins en sèrie van començar les seves maldats maltractant i assassinant bèsties innocents. Però bé, anem a l’afer que ens ocupa i coneguem la vida d’ Andrey Chikatilo.

Continua llegint la resta de l’entrada »

Moltes pel•lícules hem vist sobre aquest gènere, però en realitat poques històries reals en coneixem. Aquest article l’he escrit després de visitar, contrastar i buscar moltes pàgines i escrits que parlen d’aquest tema. D’antre tots els personatges que he pogut conèixer m’ha cridat molt l’atenció la figura de Charles Luciano conegut com a Lucky Luciano, sens dubte un dels arquitectes de la màfia moderna tal i com l’hem coneguda en les pel•lícules. M’he dedicat a buscar aquesta informació influenciat per films com El Padrino, Uno de los nuestros o Los Soprano. Com he pogut comprovar no sóc l’únic que s’ha sentit intrigat per aquest món en algun moment ja que no resulta gens difícil de seguir el fil de la vida d’algun d’aquets personatges. Aquests són els verdaders Don Vito Corleones que van convertir els carrer de New York en el seu negoci.
Aquí relato la història o vida coneguda de Lucky Luciano, un personatge mític de la Cosa Nostra.  A tots els que us han agradat aquestes pel•lícules o simplement us agrada com a mi conèixer coses inútils que només serveixen per a jugar al trivial, us recomano que feu l’esforç de llegir l’article, ja que pot resultar força interessant.
Continua llegint la resta de l’entrada »

Doncs així és, ja hem tornat de les nostres vacances a Sardenya. Hem estat sis dies a l’illa del coral, 2 a l’alguer i la resta voltant per la costa Esmeralda.

L’Alguer és segurament la ciutat amb més encant de les que hem visitat, posseeix un centre històric força bonic, moltes torres de l’antiga muralla i parts força ben conservades. Els carrers són estrets i plens de botigues on comprar bijuteria de corall o ampolles del típic Mirto ( un licor Sardo ). Potser sorprèn l’abundància de banderes i referències catalanes en una illa italiana. En català podem trobar els noms dels carrers, cartells de festa major, alguna botiga, etc etc. Hem coincidit també amb gent que encara el parla i per a ser sincers mes dels que ens pensàvem.

La costa Esmeralda és la part nord oriental de l’illa, famosa per a les seves platges de sorra blanca amb aigües turquesa, platges que en realitat són precioses i gens massificades. No costa gaire anar a parar a una caleta escarpada entre les roques on poder plantar la tovallola a dos dits de l’aigua i prendre el sol amb molta tranquil•litat.

L’illa però al meu entendre, també té força inconvenients, la brutícia en general sorprèn moltíssim, la conducció dels italians imprudent i salvatge, els abusius preus de bars i restaurants, el poc encant dels pobles de la costa que a diferència de la costa brava semblen no tenir història i estàn una mica mancats “turistitzats” (ull a l’expressió, je, je).

Bé, la nostra valoració del l’illa és positiva, hem fet molt sol i platja que en realitat era la única cosa que buscàvem. Avisar també que almenys a principis de Setembre no espereu trobar molt moviment, ja que a part de paltja, algun paisatge o un bon plat de pasta, no hi havia massa cosa més a fer.

Podeu veure les fotos a l’album de fotos.