Qualsevol acte terrorista amb justificació o no és condemnable i repulsiu, per això no estic gens d’acord amb les accions sagnants portades a terme per els radicals Palestins. Però molt menys puc estar d’acord amb la política exterminista i genocida del govern Israelià. Sembla que pràcticament tot el món va prendre bona nota de la barbàrie del nazisme, però alguns dels que desgraciadament en van haver de prendre de primera mà, el què han après és el mètode i ara l’apliquen amb els seus veïns. Construcció de murs per aïllar els “ indesitjables” assassinats selectius, enderrocs de cases, expulsions de famílies senceres, enverinament dels pous, invasió de terres alienes. Tot això amb el consentiment de les nacions unides i sota la protecció i batuta d’una nació que s’omple la boca parlant de llibertat, però que mai n’ha tingut l’essència. Fa molta pena que tots aquests països defensors del drets humans girin la vista cap a una altre banda i ni tant sols és dignin a fer un declaració de condemna després d’aquestes demostracions de feixisme, a mi em provoquen la mateixa pena i impotència que quant veia com Batasuna és negava a condemnar un atentat etarra.
|
2 Resposta a “La història es repeteix”
Deixa una resposta
|
Entrades (RSS)
El que està clar és que Israel té dret a existir. El que està clar també és que bona part dels seus veïns no volen que existeixi. De vegades ens costa d’entendre la bogeria d’aquest conflicte perquè l’analitzem com si cadascuna de les parts defensés els seus interessos. Però Hezbol·lah, Hammàs, etcètera, no tenen cap interès que no sigui la destrucció i la desaparició d’Israel. I així no hi ha res a dialogar ni cap negociació que no sigui una inapel·lable victòria militar. Els primers interessats en la pau són els israelians: un país democràtic i lliure és ben evident que necessita estabilitat i pau per funcionar adequadament. Israel, doncs, no ha començat mai cap guerra, si no entenem -que és el que en el fons passa- el sol fet de la seva existència com una declaració de guerra. La vergonyosa complicitat de la premsa catalana amb els terroristes palestins ha presentat Israel com un estat criminal i els terroristes com les víctimes, però el tan difamat mur de Sharon, per exemple, ha fet que la mortalitat a la zona baixi un 20 per cent. La demagògia que s’ha fet dient que allò és terra àrab i que es tracta d’una ocupació, només pot provenir de la ignorància, i em sembla francament lleig dir-li a un poble que s’ha passat la vida fugint que ara que per fi hi ha una mica d’ordre al món no pot tornar a casa. Palestina no existia i és només una resposta a Israel: vull dir que si anem a buscar artificis, Palestina és el primer artifici. Es tracta de mirar-s’ho amb una mica de deteniment: si mirem Gaza de ben a la vora podríem pensar que és un territori assetjat. Si ampliem el compàs és Israel qui està voltada de pobles que se n’han declarat enemics i que tenen l’objectiu de destruir-la. Si mirem una incursió concreta dels tancs israelians podríem creure que la resposta és desmesurada. Si mirem la història dels darrers 50 anys el que ha estat desmesurat ha estat és l’incessant terrorisme àrab. Entre un soldat israelià i un nen palestí indefens està clar qui és el feble. Però Israel ha estat durant tota la seva història un nen indefens i tot el que té s’ho ha guanyat sola i la seva supervivència és una heroïcitat, són el gran poble de la Història. Israel té dret a existir i per tant té dret a defensar-se: i és patètic dir que els israelians tenen tancs i els palestins només pedres, primer perquè és mentida i després perquè no se li pot retreure a un poble eternament perseguit i assetjat que disposi d’un potent exèrcit. La pau no arriba perquè volen els palestins és que Israel desaparegui. La supervivència d’Israel és el símbol de la grandesa de la humanitat i de la gràcia infinita de Déu.
Jo no em posaré a si l’estat d’Israel hauria d’existir o no,però el que em sembla d’una interessada ignoància és negar l’existencia de Palestina.
Dins de l’Imperi Otomà Palestina ja estava formada com a tal tenint diputats a les corts de l’imperi.
Les referències bibliques que el jueus s’aferren a reclamar jerusalem no em semblen apropiades si tenim en compte que en aquest territori hi han nascut 3 de les religions monoteistes que existeixen.
La ubicació d’israel com estat partint el territori Palestí va ser la segona opció descartant prèviament la creació de l’estat dins d’argentina(aquests no només devien tenir pedres)i l’ajuda dels estats europeus i EE.UU,que d’haurien tenir algun càrrec a la conciència.
Ja agraderia tenir en alguns indrets una premsa un mica més lliure i no tant demagògica com la catalana.