aEsquis Weblog

Recentment un bon amic m’ha fet arribar aquest llibre, pot ser que sigui la casualitat qui l’ha dut a les meves mans o potser no ha estat tant casual, tal i com li passa a un dels protagonistes de la història. La veritat és que per mandra he tingut el llibre aparcat a la taula del menjador mirant-lo sense massa ganes de obrir-ne les pàgines, però fruït de la insistència del prestamista i empès també per l’avorriment de les caloroses tardes d’estiu, finalment em vaig decidir de llegir-lo. Aquest llibre és una curta història narrada talment com si de un conte es tractés, on s’argumenta d’una manera pràcticament irrefutable la diferència entre la sort i la bona sort, que encara que aparentment sigui talment el mateix, en realitat no té res a veure. La història ens ensenya, que la sort és la fortuna fortuïta, que en un moment donat per designis de l’atzar ens pot dur la riquesa, però que en la majoria dels casos és curta i efímera, en canvi la bona sort és la que un mateix és treballa, busca i finalment troba. Aquesta última, és la que pot durar per sempre i convertir al seu perseguidor en realment algú molt afortunat. Si aquestes línies serveixen per què algú llegeixi aquest llibre i en tregui profit, potser serà per un cop de sort o qui sap si realment és tractarà de bona sort.

Recentment a la feina ens varem decidir a migrar els nostres servidors Windows 2000 a Windows 2003, en realitat la migració va resultar força senzilla i les coses varen anar sortint força bé sense masses contratemps (Parlant d’ordinadors això sol ser miraculós). Un dels temes que em va cridar l’atenció i que seguidament us n’explicaré la sol.lució, va ser que cap dels terminals Macintosh de l’empresa era capaç d’accedir a recursos compartits dels servidors 2003. Anteriorment amb el domini en un 2000 server, al intentar accedir a una carpeta o impressora en servidor, sens consultava un login i pass d’usuari existent en el domini i llestos, però amb el 2003 server érem capaços de veure el nom del servidor en la xarxa però no ens hi podíem acreditar. Després d’un parell d’horetes de cerques de google, proves estèrils i mossegades d’ungles, va apareixier la sol.lució.
Continua llegint la resta de l’entrada »

En principi hom pot pensar que es tracta d’un accident, jo ho fet fins que he sentit que aquest furgó anava amb les llums, la sirena i saltant-se semàfors, tot això per anar a la manifestació anti narcosala que és ve produint cada dimecres al la mateixa hora durant l’últim any. En moltes ocasions m’he posicionat en favor dels Mossos mentre eren atacats i criticats injustament segons jo creia. Però això no hi ha qui ho defensi, per culpa d’una actitud negligent, prepotent i temerària ha mort un innocent. El causant d’aquesta mort és precisament el cos de seguretat que ha de vetllar per a que això no passi. Qui pot entendre que un furgó de Mossos tingui que anar saltant-se semàfors per Barcelona en direcció a la manifestació en contra de la narcosala? Aquesta manifestació no és ve repetint cada setmana a la mateixa hora des de fa un any? No podien sortir cinc minuts abans i circular respectant el tràfic com la resta de mortals? Que passa, que la sirena i l’uniforma exclouen a qui els porta del respecte i el compliment de la llei? Qui donarà la cara i assumirà la responsabilitat d’aquest fet? Veurem per primera vegada el culpable d’aquest homicidi involuntari davant d’un jutge on serà condemnat? Moltes són les preguntes que molt em temo quedaran sense resposta. Al meu entendre els culpables no són els ocupants de la furgona, potser ni tant sols el conductor, per mi el culpable és el que permet que un furgó que és dirigeix a una cita anunciada, posi en perill a la resta de mortals per el sol fet de no sortir deu minuts abans.

Gràcies a tots .

Fa uns dies varem superar les 1000 visites, això em fa molta il•lusió perquè vol dir que alguns de vosaltres sou lector habituals de la meva pàgina. Aquest vol ser un espai per a les meves vivències i reflexions. No pretenc crear opinió ni exposar veritats absolutes, només compartir el meu punt de vista amb vosaltres i que mels rebateu si no i esteu d’acord, cap opinió ni comentari ( sempre des del respecte i la bona educació ) serà censurat. També voldria que aquesta pàgina es convertís en un ajut per a tots aquells que voleu conèixer o aprendre noves coses amb els vostres ordinadors, així que si voleu que escrigui algun article o manual sobre alguns d’aquests temes, m’ho podeu fer saber i de segur que si està en les meves mans intentaré d’ajudar-vos.
Dit tot això només em queda agrair el suport rebut i demanar-vos que entre tots continuem fent créixer la pàgina.

Moltes gràcies de tot cor.

Es diu Mel i és una gateta de carrer. L’Helena la va trobar abandona i en un estat de salut penós, però mica en mica sembla que sen va sortint o almenys això és el que desitgem. Es molt i molt carinyosa i només vol estar a la falda d’algú. Si no li fem cas, comença a fer-se notar amb els seus fins miols. La veritat és que jo sempre he estat de gossos, i mai m’han cridat massa l’atenció els gats, però quant veus una coseta com aquesta tant feble i indefensa, no la pots deixar morir sens més, no almenys nosaltres. Així que sembla que durant una temporada tindrem un convidat a casa. Mireu la foto i digueu-me que no és una preciositat.