Cada cop em fan mes pena els politics i cada dia que
passa em fastigueja mes i mes haver d’aguantar a premsa, ràdio o televisions, les declaracions, retrets i insults d’aquesta colla de vividors que s’esmercen en demostrar dia a dia que la única cosa que els interessa és el poder i la riquesa, no pas el país com ells prediquen. No us creguéssiu pas que és el nostre ben estar el que els treu la son, si no la por de llevar-se qualsevol dia i trobar-se sense aquelles toves poltrones. Veure el debat de l’estat de la nació és patètic, juro que em recorda a les baralles de pati de col.legi on qualsevol tonteria s’hi valia.
Partits instal.lats en el no i en el negativisme més absolut, amb prèdiques de holocaust i hecatombe. Partits mentiders capaços d’explicar qualsevol conte per fer-nos creure que tot va bé o tot va malament. Partits que segons la contrapartida modifiquen el discurs de negatiu a positiu. Busca fotos, acústiques, ploraners, màrtirs, salvadors, predicadors, Notradamus, etc, etc.
I jo em pregunto. Com el poble pot permetre que aquesta colla de mentiders vividors porti les regnes d’un país fent i desfent com els dona la gana?
Per el què fa a mi els diria: Que els BOMBIN!!! Però he de viure aquí i el que decideixen aquests pedaços desgraciadament m’afecta, l’únic que puc fer és somiar que potser un dia algú deixarà de fer política i començarà a treballar.
Entrades (RSS)