aEsquis Weblog

Des que tinc aquest blog molts de vosaltres m’heu consultat la manera de tenir-ne un de propi, així que m’he decidit a explicar un parell de cosetes per si us pot servir d’ajuda. La veritat és que aquest blog en qüestió està basat en una plantilla anomenada Nucleus, jo hi he fet alguns afegits i variacions, però tampoc gran cosa. Per a muntar un blog amb el nucleus primerament heu de buscar un hosting ( A poder ser gratuït )que permeti php i bases de dades MySQL, jo vaig triar l’ AWARDSPACE però no n’estic massa content, ja que m’està donant algun que altre problema amb comandes php com el ‘ realpath(). De totes maneres tot això per algú que no estigui bastant familiaritzat amb la informàtica a vegades pot resultar massa complicat, és per això que jo us recomano tirar per el dret i escollir algunes de les opcions més senzilles, que inclouen blog i hostalatge sense la necessitat d’haver de fet cap instal.lació, tocar codi o fer correccions. Les més recomanables són Blogger portal disponible en espanyol on podreu crear gratuïta i fàcilment la vostra pàgina o WordPress possiblement un dels millors Bloggeus que podeu trobar. Així que amb tot això a veure si us animeu i publiqueu el vostre blog. Si teniu preguntes o dubtes no dubteu en preguntar, us ajudaré en tot el que pugui. També visitaré les vostres creacions si m’ho feu saber.

Estic com un nen sabates noves, ahir finalment vaig tenir a les meves mans el flamant Sony Vaio VNG-FE21M, la veritat és que es tracta d’un “maquinon”. Pentium Centrino Dual Core, 1 Gb de Ram, 160Gb Hd, DVD+-RW dual, Nvida Gforce 7600, Wifi, Bluetooth i tota la sèrie de pijadetes que pugueu imaginar, es nota que em cau la baba. Ara només faltaria que l’ADSL arribés a Seva i això ja seria de por.

Demà passat és Sant Joan, això vol dir que demà a la nit cel.lebrarem la revetlla, una de les festes més senyalades a Catalunya. Tradicionalment la festa transcorre entre fogueres, coca i petards, però companys hem d’anar molt en compte amb aquests elements ja que cada any els petards provoquen centenars de ferits i les fogueres desenes d’incendis, és per això que jo des d’aquí demano precaució a tothom i molta cura per a poder tenir la festa en pau. Nosaltres hem llogat una casa de turisme rural on passarem la vetllada, properament ja us explicaré com ha anat.

A tots ens agrada i ens va bé de tant en tant una sortideta per a carregar les piles. Nosaltres aquest cap de setmana ho hem fet, hem anat a Platja d’Aro una de les destinacions més populars de la Costa Brava, un privilegi a poc mes d’una hora de casa on sempre ve de gust treure el cap. Aquest indret tot i ser una clara destinació per a tota classe de turisme, ha aconseguit que per els seus carrers encara circuli més producte nacional que no pas d’estranger, cosa cada vegada més difícil en una costa com la nostra. Hem estat en un Aparthotel que estava força bé, dues habitacions, un menjador amb cuineta, bany força digne i una piscineta fantàstica. Potser no són les vacances somiades, però passar el dia en una caleta, sopar en una terrassa veient passar la gent i petar la xerrada amb els amics amb un Mojito als dits, potser no té preu

Com pot ser que en el segle XXI en una societat que és considera moderna i evolucionada es continuí

permeten i promocionant l’assassinat gratuït en nom de l’espectacle, d’un animal innocent? Això amics passa a Espanya on cada setmana s’assassinen braus per a lluïment de quatre dròpols enfundats en “Trajes de luces”. Una lluita molt igual entre l’home i l’animal segons diuen, doncs això encara que fos veritat no seria cap excusa per a la barbàrie del sacrifici. Però ni així, resulta que el brau pateix càstig i tortura molt abans d’entrar a la plaça amb la finalitat de donar força avantatge a l’assassí, se li retallen les astes, és privat de llum durant 24 hores per què en la seva sortida a la plaça no pugui veure res, se li pengen pesos al coll durant hores per debilitar la seva envestida, se li castiguen els genitals i se li provoca diarrea per a deixar-lo cansat, li unten els ulls amb grassa per a dificultar la seva visibilitat, etc, etc, Tot això ho empara i ho permet la llei d’un estat com l’Espanyol, quina vergonya i quina impotència el pensar que algú en aquest món pugui pensar que jo formo part d’aquesta societat primitiva i enrederida. Vergonya, la paraula és vergonya. Qui vulgui saber més sobre el tema clicant aquí podrà veure un powerpoint que il•lustra molt bé aquesta salvatjada.