aEsquis Weblog

Si, si, Demà divendres cap al vespre, sortirem direcció a Londres, la màgica ciutat. Realment aquest viatge ha estat tota una sorpresa, ja que es tracta d’un regal que ens han fet els amics, això es el que mes valor té. Tot va començar amb la festa calçotada en una masia de St. Jaume de Viladrover, allà tota la colla ens varem reunir per menjar, beure, escoltar música i fer ” L’indiu ” en general, però de cop i volta psst!!! Silenci que anem a fer un joc. Ens varen començar a donar cartolines a l’Helena i a mi, proves en les que ens queia algún que altre regalet, nosaltres amb cara de incrèduls no sabíem que carai estava passant. I finalment en la última prova ens varem trobar el gran regal, un viatge a Londres amb tots els gastos pagats. Gràcies a tots.

Avui és Sant Jordi, al meu entendre una de les festes o cel.lebracions més boniques de Catalunya. La tradició dicta que els homes han de regalar una rosa a la seva enamorada i ella els correspondrà amb un llibre.La llegenda explica que en la regió de Montblanc un monstre similar a un drac atemoria a tota la seva població així que aquests per amainar la seva fúria varen establir un sistema de sorteig per el qual cada dia un dels seus habitants era entregat a la fera en sacrifici. Un dia el sorteig va designar que la víctima havia de ser la filla de del rei, una princesa bella i dolça com un àngel, no van faltar voluntaris per a substituir-la entre el poble, però el rei va decidir que ell tenia que pagar el mateix preu que els seus súbdits i així la princesa va ser enviada al sacrifici. Ja en els dominis del monstre quant aquest es disposava a menjar-se a la princesa, aparegué un valent cavaller equipat amb armadura daurada i una llança i en lluita amb el drac li va clavar una estocada mortal al cor salvant així a la princesa. També s’explica que del cor del drac en lloc de sang en va sortir una rosa, que el cavaller va recollir i va entregar a la princesa. Evidentment el cavaller era Sant Jordi.

Feliç Sant Jordi a tothom

Aquest cap de setmana hem anat a Andorra, la veritat és que aquells carrers atapeïts de botigues amb el aparadors arrebossats d’aparells electrònics són una perdició per a mi. Vaig estar buscant com un boig un targeta SD Wifi però res de res, mes d’un dependent em mirava com si li demanés un elefant domèstic. Finalment vaig comprar una SD de 1Gb a 31€ un preu molt raonable De totes maneres una de les millors coses que varem trobar a Andorra no va ser electrònica, va ser un fantàstic restaurant a mitja muntanya camí de Canillo, un restaurant sol al costat de la carretera tot de fusta estil a la caseta de l’avi de la Heidi, on varem menjar com a reis, La Sangria es diu. Constatar també per a tots aquells que tingueu planejat anar-hi properament, que a Andorra no deuen fer els anuncis de transit amb els que aquí ens “maxaquen” ja que allò sembla una convenció de Fitipaldis amb cotxe nou. Per cert encara estic treballant amb la pàgina, és per això que encara fa una mica en pena en quant a continguts.

Salut!!!

Be amics, ara com ara m’estic dedicant a traduir la pàgina i a intentar adequar les opcions a les meves necessitats que en realitat no són masses. Un cop tot això estigui apunt en un dels meus primers articles explicaré tot el procediment per a muntar aquest “ tinglado “.

Working on